Gian Girolamo Albani
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 3 gener 1509  Bèrgam (Itàlia) | ||
| Mort | 25 abril 1591 (82 anys) Roma | ||
| Sepultura | Tomb of Giovanni Gerolamo Albani (en)  Basílica de Santa Maria del Popolo | ||
| Cardenal | |||
| 17 maig 1570 – | |||
| Dades personals | |||
| Religió | Església Catòlica | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, jurista, sacerdot | ||
| Professors | Petrus Paulus Parisius | ||
| Participà en | |||
| 8 octubre 1590 | conclave de 1590 (tardor) | ||
| 7 setembre 1590 | conclave de 1590 (setembre) | ||
| 21 abril 1585 | conclave de 1585 | ||
| 12 maig 1572 | conclave de 1572 |
||
Giovanni Girolamo Albani (Bèrgam, 3 de gener de 1509 - Roma, 15 d'abril de 1591) va ser un cardenal italià del segle xvi.
Biografia
[modifica]Gian Gerolamo era representant de la família Albani,[1] família que va ser durant segles una de les més importants de la ciutat de Bèrgam; la ciutat formava part dels dominis de Terra Ferma de la Serenissima. La família tenia com avantpassat el fundador Rotoaldo de Albano (967)
Gian Gerolamo va estudiar a la universitat de Pàdua.[2] És anomenat cavaliere aurato pel dux de Venècia i és collaterale generale de l'exèrcit venecià i podestà i magistrat de Bèrgam.[2] La seva carrera militar, política i a continuació eclesiàstica es desenvolupa en el fons de la lluita llarga i que implica els seus familiars i descendents contra la família Brembati, també originària de Bèrgam, durant molts decennis del segle XVI. Aquesta lluita arribarà a un apogeu funest amb l'assassinat del comte Achille Brembati en mig de la missa a la Basílica Santa Maria Maggiore a Bèrgam. Els seus fils seran condemnats així com els seus esbirros a mort per als uns i a l'exili per als altres.[3]
L'any 1563 després de la mort de la seva esposa, és protonotari apostòlic participantium i a continuació governador de les Marques. El papa Pius V el fa cardenal al consistori papal del 17 de maig de 1570.[4] A partir de 1585 és governador de Bagnoregio. El cardinal Albani és un canonista conegut i és l'autor de De donatione Constantini (Colònia, 1535), De cardinalatu (Roma, 1541), De potestate papæ i concilii (Lió, 1558 i Venècia, 1561) i de De immunitate ecclesiarum, dedicat al papa Juli III (Roma, 1553).[5] És amic del poeta Torquato Tasso. Albani participa al conclave de 1572, on és elegit Gregori XIII.[2] Papable participa també als conclaves de 1585 (elecció de Sixt V) i als dos conclaves de 1590 (elecció de Urbà VII i de Gregori XIV).
Referències
[modifica]- ↑ Bortolo Belotti, Storia di Bergamo e dei Bergamaschi, ed. Ceschina 1940
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Entry from Biographical Dictionary of the Cardinals of the Holy Roman Church». Arxivat de l'original el 2014-05-04. [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ Només un dels esbirros serà capturat i executat
- ↑ «Gian Girolamo Cardinal Albani [Catholic-Hierarchy]». [Consulta: 25 maig 2020].
- ↑ «ALBANI, Giovan Gerolamo in "Dizionario Biografico"» (en italià). [Consulta: 25 maig 2020].