Ginestar

Ginestar
	Escut d'armes
	Casa de la vila
Tipus	municipi de Catalunya
Localització
	41° 02′ 32″ N, 0° 37′ 57″ E / 41.04216°N,0.6326°E
Estat	Espanya
Comunitat autònoma	Catalunya
Província	província de Tarragona
Àmbit funcional territorial	Terres de l'Ebre
Comarca	Ribera d'Ebre
Capital	Ginestar
Població humana
Població	794 (2023) (50,25 hab./km²)
Llars	78 (1553)
Gentilici	Ginestarol, ginestarola
Idioma oficial	català
Geografia
Superfície	15,8 km²
Banyat per	Ebre
Altitud	26 m
Limita amb	Benissanet ; Rasquera ; Tivissa ; Miravet
Organització política
• Alcalde	Lluís Zas Roel (2023–)
Identificador descriptiu
Codi postal	43748
Fus horari	UTC+01:00
Codi INE	43067
Codi IDESCAT	430672
Lloc web	ginestar.cat

Ginestar és una vila i municipi de la comarca de la Ribera d'Ebre.^[1] La vila de Ginestar és emplaçada a la riba oriental de l'Ebre a uns 26 metres d'alçada en el banc de sorra dipositat pel riu que es coneix com l'illa. Des de 2015 la seva alcaldessa és la Concepció Pujol Sarroca.^[2]

La festa major de Ginestar és consagrada a Sant Martí i se celebra el segon diumenge de novembre. Una altra festa destacable és la de Sant Isidre, celebrada el 15 de maig a l'ermita d'aquest sant amb un dinar de germanor.^[3] El topònim Ginestar prové de ginesta (arbust de branquillons verds, fulles petites i flors grogues), planta molt abundant al terme.^[4]

Història

La vila de Ginestar prové d'una alqueria àrab on, segons la tradició, hi havia una gran ginesta, per la qual era coneguda amb el nom de Mas de la Ginesta, masia formada per unes quantes cases agrupades. L'origen de la població és posterior a la restauració cristiana, encara que dins el terme s'han descobert làpides del període visigòtic.^[5]

Conquerit a mitjan segle xii per Ramon Berenguer IV, fou cedit per aquest als dominis dels templers i a la comanda de Miravet que atorgaren, al que aleshores s'anomenava mas de Ginestar, una carta de poblament l'any 1206. Una vegada desaparegut els templers Ginestar passà a mans dels hospitalers.^[5]

S'ha de citar, l'any 1408, el pas per la vila del rei Martí l'Humà, que es trobava a Tortosa. També cal destacar l'estada al municipi, l'any 1585, de Felip II, quan feia el seu segon viatge a Catalunya.^[5]

Segons uns documents localitzats per Juan Siuraneta a l'arxiu de la ciutat de Barcelona, l'any 1569 a Ginestar s'emmagatzemaren els blats de l'Aragó i des d'allí es traslladaven a Cambrils per embarcar-los vers Barcelona. La pesta flagel·lava la contrada de Valls i el Camp de Tarragona, motiu que obligà als monjos de Miravet a prohibir el transport per por de la pesta, però, donat que Cambrils «estava sa i net» es continuà el transport. Més tard Tortosa dictà rigoroses lleis «que llevassen lo carreig, sinó que los llevarien la practica de la ciutat així com dels molins de l'assut», davant d'aquestes amenaces no enviarien més blat a Cambrils, doncs «no podien viure si els llevaven no poder moldre». Ginestar ha estat un dels pobles més afectats per les riuades donada la seva situació planera arran de les terres d'al·luvió. L'any 1787 s'enderrocaren 123 cases.^[5]

Durant la guerra civil de 1936, els republicans, la nit del 24 de juliol de 1938, en el precís moment de començar la batalla de l'Ebre, construïren amb barques i taulons una passarel·la entre les poblacions de Ginestar i Benissanet, que els permeteren de travessar el riu d'una manera sorprenent i que ja és història.^[5]

Geografia

Llista de topònims de Ginestar (Orografia: muntanyes, serres, collades, indrets..; hidrografia: rius, fonts...; edificis: cases, masies, esglésies, etc).

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f	1515 f	1553 f	1717	1787	1857	1877	1887	1900	1910
42	61	78	210	-	1.295	1.480	1.576	1.715	1.626

1920	1930	1940	1950	1960	1970	1981	1990	1992	1994
1.618	1.531	1.426	1.408	1.253	1.098	949	898	875	875

1996	1998	2000	2002	2004	2006	2008	2010	2012	2014
835	829	837	847	929	965	1.098	1.022	937	819

2016	2018	2020	2022	2024	2026	2028	2030	2032	2034
778	762	764	790	-	-	-	-	-	-

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Llocs d'interès

Personatges il·lustres

Manuel Rius i Ramos

Referències

↑ «Ginestar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].
↑ «Nucli històric de Ginestar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].
↑ «Nucli històric de Ginestar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].
↑ ^5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 ^5,4 «Nucli històric de Ginestar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ginestar

Ginestar - Lloc web oficial

[1] «Ginestar». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] «El mapa de les alcaldesses a Catalunya: només un de cada cinc ajuntaments catalans està encapçalat per una dona». Begoña Grigelmo, 07-03-2019. [Consulta: 16 març 2019].

[patmapa-3] «Nucli històric de Ginestar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].

[patmapa2-4] «Nucli històric de Ginestar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].

[patmapa3-5] 5,0 ^5,1 ^5,2 ^5,3 ^5,4 «Nucli històric de Ginestar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 1r setembre 2015].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

Registres d'autoritat	VIAF (1)
Bases d'informació	GEC (1) OSM (1)