Vés al contingut

Gino Marinuzzi (pare)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGino Marinuzzi
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 març 1882 Modifica el valor a Wikidata
Palerm (Sicília) Modifica el valor a Wikidata
Mort17 agost 1945 Modifica el valor a Wikidata (63 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Surintendant de la Scala de Milan (fr) Tradueix
1944 – 1945
← Carlo Gatti Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballMúsica Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciódirector d'orquestra, compositor, mànager de teatre Modifica el valor a Wikidata
GènereÒpera Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsGino Marinuzzi Modifica el valor a Wikidata
PareAntonio Marinuzzi Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 1931833d-0edb-4710-86bb-dbab03f09fb9 Discogs: 3292283 Allmusic: mn0001793040 Modifica el valor a Wikidata

Gino Marinuzzi (Palerm, 24 de març de 1882 - Milà, 17 d'agost de 1945) va ser un director i compositor italià, pare de Gino, també compositor.

Biografia

[modifica]

Com a director d'orquestra va dirigir moltes primeres representacions d'òperes italianes als principals teatres del món; apassionat de Richard Wagner i Richard Strauss, va contribuir a difondre les seves obres entre el públic italià mitjançant interpretacions famoses. Va dirigir un repertori que va des de Claudio Monteverdi fins a Ernest Bloch, Arthur Honegger i Carl Orff, passant per Mozart, Paisiello, Bellini, Donizetti, Verdi. Segons l'historiador de la música Paolo Isotta, va ser el màxim director d'orquestra del segle XX.

Com a compositor va escriure tres obres teatrals, entre elles Palla de' Mozzi (1932, llibret de Giovacchino Forzano, representada al Teatre de la Scala de Milà amb Gilda Dalla Rizza, Galliano Masini, Giuseppe Nessi, Benvenuto Franci, Aristide Baracchi i Andrea Mongelli), i música simfònica; entre les famoses obres simfòniques recordem la Suite siciliana (en quatre moviments per a orquestra) (1907) que conté el famós Vals Country. La Sinfonia en La, de 1942, és jutjada per Paolo Isotta (que a Altri canti di Marte, estrenat l'any 2015, fa una anàlisi de la seva obra compositiva per primera vegada) com una de les composicions simfòniques més grans del segle XX, i al seu apogeu, segons l'historiador, només es poden situar les obres simfòniques de Schönberg, Szymanowski i Enescu.

La tomba de Gino Marinuzzi, al cementiri monumental de San Remo

Discografia

[modifica]

Curiositat

[modifica]

Fabrizio De André va utilitzar el tema del Vals Campestre per a la seva cançó Valzer per un amore (1964).

Bibliografia

[modifica]
  • C. Giglio, «MARINUZZI, Giovanni, detto Gino senior». Dizionario Biografico degli Italiani, Vol. LXX, Roma: Istituto dell'Enciclopedia Italiana (on-line)
  • Paolo Isotta, "La virtù dell'elefante", Venècia, Marsilio 2014.
  • Paolo Isotta, "Altri canti di Marte", Venècia, Marsilio 2015.