Vés al contingut

Giorgio Antonucci

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGiorgio Antonucci
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement24 febrer 1933 Modifica el valor a Wikidata
Lucca (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort18 novembre 2017 Modifica el valor a Wikidata (84 anys)
Florència (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaFlorencia, Italia
FormacióUniversità degli Studi di Firenze
Universitat de Siena Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballPsiquiatria Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciómetge, assagista, psicoanalista, poeta Modifica el valor a Wikidata
Lloc webgiorgioantonucci.org Modifica el valor a Wikidata

Giorgio Antonucci (Lucca, Toscana; 24 de febrer de 1933-Florència, Toscana; 18 de novembre de 2017) va ser un metge i psicoanalista italià, referència de la antipsiquiatria[1] a Itàlia.

Biografia

[modifica]

El 1963 es forma com a psicoanalista amb Roberto Assagioli —fundador de la psicosíntesi— i comença a dedicar-se a la psiquiatria intentant solucionar els problemes dels pacients, evitant els internaments i qualsevol mètode coercitiu. El 1968 treballa en Cividale del Friuli en un pavelló obert de l'hospital civil que representava una alternativa als manicomis.[2] El 1969 treballa a l'hospital psiquiàtric de Gorizia, dirigit per Franco Basaglia.[3][4] Des de 1970 fins a 1972 dirigeix el centre d'higiene mental de Castelnuovo nei Monti en província de Reggio Emilia.[5][6] Des de 1973 fins a 1996 treballa en Imola en l'àmbit del desmantellament dels hospitals psiquiàtrics Osservanza i Luigi Lolli.[7] Durant el terratrèmol de 1968 a Sicília occidental va treballar com a metge amb el servei civil de la província de Florència.[8] En els seus últims anys va viure a Florència i va col·laborar amb el Comitato dei Cittadini per i Diritti Umani.

Posició en referència a la psiquiatria

[modifica]

Dacia Maraini: “En què consisteix aquest mètode nou pel que fa als denominats malalts psíquics?"

Giorgio Antonucci: “Per a mi significa que els malalts mentals no existeixen i la psiquiatria ha de ser completament eliminada."

-Entrevista, 1978[9]

En les seves publicacions Giorgio Antonucci afirma que teòricament s'acosta al corrent existencial-humanista de Carl Rogers, als corrents de crítica a la psiquiatria (Erving Goffman, Laing, Cooper, i Thomas Szasz) i a la crítica a la institució manicomial de Franco Basaglia.[10]

Szasz afirma concordar amb Antonucci sobre el concepte de "persona" dels suposats malalts psiquiàtrics: són, com nosaltres, persones des de tot punt de vista, que poden ser jutjats emotivament i en la seva "condició humana"; la "malaltia mental" no converteix al pacient a ser "menys que un home", i no és necessari el psiquiatre per "retornar-li humanitat".[11]

Giorgio Antonucci és el fundador de l'enfocament nopsiquiátric al sofriment psíquic, que es funda en els següents assumptes:[12][13][14]

  • El tractament sanitari obligatori no pot ser un enfocament científic i mèdic al sofriment en basar-se en la força contra la voluntat del pacient.
  • L'ètica del diàleg és substituïda per l'ètica de la coerció. El diàleg no pot desenvolupar-se sinó entre individus que es reconeixen com a persones en una confrontació inter pares.
  • La diagnosi és negada en ser considerada com a prejudici psiquiàtric que impedeix començar el veritable treball psicològic amb el sofriment dels éssers humans per les contradiccions de la naturalesa i la consciència, les contradiccions de la societat i els conflictes de la convivència.
  • Els psicofàrmacs serveixen per calmar, drogar a la persona i per millorar les condicions de vida dels qui han d'ocupar-se del pacient. Es neguen tots els altres instruments que danyen a la persona, des de la lobotomia fins a la castració (proposta també a Itàlia en referència als delictes sexuals), i tota mena de xoc.
  • Per criticar les institucions cal qüestionar també el pensament que les ha creat.

Premis

[modifica]
  • El 26 de febrer de 2005, Premi Thomas Szasz, per la "lluita contra l'estat terapèutic" a Los Angeles.

Obres

[modifica]
  • I pregiudizi e la conoscenza critica alla psichiatria (pròleg de Thomas S. Szasz), ed. Coop. Apatxe - 1986
  • Psichiatria ieri ed oggi, Enciclopedia Atlantica (European Book, Milano) - 1989
  • Il pregiudizio psichiatrico, Eleuthera - 1989 isbn 88 85861 10 5
  • Freud e la psichiatria, 1990 Enciclopedia Atlantica, European Book, Milano
  • Aggressività Composizione in tre tempi in Uomini e lupi, Edizioni Elèuthera - 1990 ISSN 0392-5013
  • Psichiatria e cultura, Enciclopedia Atlantica, European Book, Milano - 1991
  • Contrappunti, Sensibili alle Foglie - 1994 isbn 88 86323 06 2
  • Critica al giudizio psichiatrico, Sensibili alle Foglie - 1994 ISBN 88-89883-01-4
  • Il giudice e lo psichiatra, collana di libri Volontà di Elèuthera - volume - Delitto e castigo - 1994 issn 03392 5013
  • (amb Alessio Coppola) Il telefono viola. Contro i metodi della psichiatria, Elèuthera - 1995 ISBN 978-88-85861-60-2
  • Pensieri sul suicidio, Elèuthera - 1996 isbn 88 85861 75 x
  • Il pregiudizio psichiatrico, Elèuthera - 1998 EAN 9788885861992
  • Le lezioni della mia vita. La medicina, la psichiatria, le istituzioni, Spirali - 1999 isbn 88 7770 536 1
  • Pensieri sul suicidio, Elèuthera - 2002 EAN 9788885060692
  • Il cervello. Atti del congresso internazionale Milano, dal 29 novembre al 1º dicembre 2002 (conté el discurs d'Antonucci al congrés) Spirali - 2004
  • Critica al giudizio psichiatrico, Sensibili alle Foglie - 2005 ISBN 978-88-89883-01-3
  • Diari dal manicomio. Ricordi e pensieri, Spirali - 2006 isbn 88 7770 747nx
  • Igiene mentale e libero pensiero. Giudizio e pregiudizio psichiatrici, pubblicazione a cura dell'associazione "Umanità nova", Reggio Emilia - Ottobre 2007.
  • Foucault e l'antipsichiatria. Intervista a Giorgio Antonucci in Diogene. Filosofés Oggi N. 10 - Anno 2008 - Amb «IL DOSSIER: 30 anni dalla legge Basaglia»
  • Corpo - "Intervista di Augusta Eniti a Giorgio Antonucci", Multiverso" Università degli studi di Udine, n.07 08 ISSN 1826-6010 1826-6010. Anno 2008.
  • Conversazione con Giorgio Antonucci a cura di Erveda Sansi. Critical Book - I quaderni dei saperi critici - Milano 16.04.2010. S.p.A Leoncavallo.
  • (amb altres autors) La libertà sospesa, Fefè editore, Roma 2012.isbn 978 88 95988 31 3
  • (contributo di Giorgio Antonucci e Ruggero Chinaglia) Della Mediazione di Elisa Ruggiero, Aracne 2013. isbn 978-88-548-5716-2

Poesia

[modifica]
  • La nau del paradiso, Giorgio Antonucci - Spirali - 1990 isbn 88 7770 296 6

Bibliografia

[modifica]
  • Dossier Imola i legge 180 di Alberto Bonetti, Dacia Maraini, Giuseppe Favati, Gianni Tadolini, Idea books - Milano 1979.
  • Antipsykiatri eller Ikke - Psykiatri di Svend Bach, Edizioni Amalie Copenaghen - 1989
  • " Atlanti della filosofia. Il pensiero anarchico. Alle radici della libertà, Edizioni Demetra - Colognola ai Colli, Verona, Dicembre 1997 - ISBN 88-440-0577-8.
  • "Sanità obbligata" di Claudia Benatti.Prefazione di Alex Zanotelli, Macro Edizioni, Diegaro di Cesena. Ottobre 2004 - ISBN 88-7507-567-0
  • " Le urla dal silenzio. La paura e i suoi linguaggi" di Chiara Gazzola, Interviste, Aliberti Editore, Reggio Emilia, 2006 - ISBN 88-7424-129-1
  • " Il 68 visto dal basso. Esercizi di memoria il '68 di Giuseppe Gozzini. Asterios editore Trieste. Novembre 2008. ISBN 978-88-95146-17-1
  • Dentro Fuori: testimonianze di ex-infermieri degli ospedali psichiatrici di Imola a cura di Roberta Giacometti, Bacchilega Editori 2009. ISBN 978-88-88775-95-1
  • " La parola fine. Diario di un suicidio di Roberta Tatafiore. Rizzoli. Aprile 2010 ISBN 978-88-17-03992-5
  • " La mia mano destra " di Donato Sàlvia. Bonfirraro Editore. Barrafranca-Enna. Maggio 2011. ISBN 978-88-6272-030-4
  • La gran festa di Dacia Maraini, Rizzoli - Novembre 2011 - ISBN 978-88-17-05548-2
  • " L'inganno psichiatrico " di Roberto Cestari. Libres s.r.l. Casa Editrice. Milano. Maggio 2012. ISBN 978-88-97936-00-8
  • "Che cos'è l'Antipsichiatria? - Storia della nascita del movimento di critica alla psichiatria" di Francesco Codato Ed. Psiconline, Ottobre 2013, ISBN 978-88-98037-27-8
  • "La Repubblica dei matti" di John Foot, Ed.Feltrinelli, Novembre 2014. ISBN 978-88-07-11137-2
  • "Fra diagnosi e peccato. La discriminazione secolare nella psichiatria e nella religione" di Chiara Gazzola. Ed. Mimesis (collana Eterotopie) Milano - Udine - Gennaio 2015. ISBN 978-88-575-2633-1
  • Le radici culturali della diagnosi, Pietro Barbetta, Meltemi Editore srl, 2003 ISBN 978-88-8353-223-8

Entrevistes en castellà

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Radici culturali della diagnosi, 2005; Franco Fortini, 1996; Arxivat 2015-04-02 a Wayback Machine.
  2. ↑ centro relazioni umane
  3. ↑ Daniela Francese, 2011; Franco Fortini, 1996
  4. ↑ Antonucci parla della sua esperienza con Basaglia anche nel film documentario Senza ragione, del 2007(cinemaitaliano.info)
  5. ↑ Eugenia Omodei Zorini
  6. ↑ Franca Romano, I folli, Edizioni Meltemi (Gli Argonauti), 2001, p.65
  7. ↑ Michele Capararo, 2005
  8. ↑ Error en el títol o la url.«».
  9. ↑ Maraini, Dacia «La fiesta» (en es). [Consulta: 20 enero 2017].
  10. ↑ Prefazione di Thomas Szasz a “Il pregiudizio psichiatrico” di Giorgio Antonucci
  11. ↑ centro-relazioni-umane.antipsichiatria-bologna.net
  12. ↑ I pregiudizi e conoscenza critica alla psichiatria- Prefazione di T. Szasz
  13. ↑ Il pregiudizio psichiatrico
  14. ↑ «Thomas Szasz Award». Arxivat de l'original el 2014-10-16. [Consulta: 3 maig 2018].

Enllaços externs

[modifica]
A Viquidites hi ha citacions, dites populars i frases fetes relatives a Giorgio Antonucci
  • Premi Giorgio Antonucci
  • Giorgio Antonucci entrevistat en Vimeo (italià)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Giorgio_Antonucci&oldid=32627791»