Giovanni Poggio
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 26 gener 1493 Bolonya (Itàlia) |
| Mort | 12 febrer 1556 (63 anys) Bolonya (Itàlia) |
| Cardenal | |
| 20 novembre 1551 – | |
| Bisbe de Tropea | |
| 4 octubre 1541 – 6 febrer 1556 ← Girolamo Ghinucci – Gian Matteo Luchi → Diòcesi: bisbat de Tropea | |
| Protonotari apostòlic | |
| | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, diplomàtic |
| Participà en | |
| 15 maig 1555 | conclave de maig de 1555 |
| 5 abril 1555 | Conclave d'abril de 1555 |
Giovanni Poggio, també escrit Poggi (Bolonya, 21 de gener de 1493 - Bolonya, 12 de febrer de 1556), va ser un bisbe i cardenal italià, conegut principalment per les elaborades decoracions que va disposar per a la seua residència, el Palazzo Poggi.
Biografia
[modifica]Era fill de Cristoforo Poggio i de Francesca Quistelli. Durant la seua formació, Giovanni va mostrar interès per la música, i als setze anys va fer un viatge a Espanya, on va aprendre a tocar la guitarra. De tornada a Bolonya, es va casar amb la milanesa Ludovica Bibieni, amb qui va tenir un fill, i després de morir la seua dona el 1528 es va fer clergue amb ordes menors i va entrar al servei de la cúria romana. El papa Pau III el va nomenar protonotari apostòlic i tresorer de la Cambra apostòlica.[1] Des del juliol de 1529 fins al març de 1541, Poggio va ser el nunci a la cort reial espanyola, substituït entre gener de 1535 i juliol de 1537 per Giovanni Guidiccione.[2]
Poggio va ser nomenat bisbe de Tropea el 4 d'octubre de 1541.[3] Va nomenar un vicari general per a administrar la diòcesi, ja que va tornar a ser nunci a Espanya des del setembre del 1541 fins al desembre del 1551, prop de l'emperador Carles V. El 1554, el papa Juli III el va enviar a intentar convèncer Francesc de Borja, quart duc de Gandia, d'acceptar un barret de cardenal, però el Borja el va refusar.[2]
A petició de Carles V, el papa Juli III va fer a Poggio cardenal prevere en el consistori del 20 de novembre de 1551. Va rebre la birreta vermella i el titulus de Sant'Anastasia el 23 de març de 1552. Del desembre de 1551 al març de 1553, va ser legat a latere a Espanya.[2] El gener de 1552 va defensar amb èxit els jesuïtes contra els intents de l'arquebisbe de Toledo, Juan Martínez Silíceo, de suprimir aquest orde.[4]
Poggio va participar en el conclave papal d'abril de 1555 que va elegir el papa Marcel II,[2] i també en el de maig de 1555 en què Giovanni Pietro Carafa va ser elegit papa i va adoptar el nom de Pau IV. Poggio inicialment es va resistir a aquesta elecció, però finalment va ser persuadit pel cardenal Alessandro Farnese.[5]
Va renunciar al govern de la seua seu a favor del seu nebot Giovanni Matteo di Lucchi, bisbe d'Ancona, el 6 de febrer de 1556. Va morir sis dies després, i va ser enterrat a Bolonya en l'església agustiniana de San Giacomo Maggiore.[2]
Palau i capella
[modifica]La construcció del Palazzo Poggi a Bolonya per Giovanni Poggio i el seu germà es va iniciar el 1549.[6] El cardenal es va trobar amb Pellegrino Tibaldi després que el pintor es traslladà a Roma el 1547, i un temps després li va encarregar que pintàs el Palazzo Poggi.[7] Tibaldi, natural de Bolonya, va tornar a la ciutat el 1555 i va pintar frescos per al cardenal al seu palau i capella familiar. Aquest treball es considera l'obra mestra de Tibaldi.[8] A la capella de Poggio de la basílica de San Giacomo Maggiore, hi ha dos retrats del cardenal pintats per Tibaldi, un a cada costat de l'altar. El de l'esquerra el mostra com a nunci papal a Espanya, mentre que el de la dreta el mostra en anys posteriors, en la seua carrera com a cardenal.[9]
El 1714, el palau Poggi, residència privada del cardenal, es va convertir en la casa de l'Institut delle Scienze, i continua sent un dels edificis principals de la Universitat de Bolonya.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Brunelli, 2016.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Miranda, 2012.
- ↑ Cheney, 2012.
- ↑ Freiherr von Pastor, 1923, p. 173.
- ↑ Setton, 1984, p. 620.
- ↑ Bacou i Viatte, 1974, p. 152.
- ↑ Farquhar, 1855, p. 179.
- ↑ Wolk-Simon i Bambach, 2010, p. 84.
- ↑ Smith, 2002, p. 100.
- ↑ Modena, Lourenço i Roca, 2005, p. 788.
Bibliografia
[modifica]- Bacou, Roseline; Viatte, Françoise. Italian Renaissance Drawings from the Musée du Louvre, Paris: Roman, Tuscan and Emilian Schools 1500-1575. Exibition 11 octubre 1974 - 5 gener 1975.. Metropolitan Museum of Art, 1974. ISBN 9780870990946.
- Brunelli, Giampiero. «Poggio, Giovanni». Dizionario Biografico degli Italiani, 2016. [Consulta: 12 maig 2020].
- Cheney, David M. «Giovanni Cardinal Poggio». Catholic Hierarchy, 2012. [Consulta: 12 maig 2020].
- Farquar, Maria. Biographical catalogue of the principal Italian painters. Londres: John Murray, 1855.
- Freiherr von Pastor, Ludwig. The History of the Popes: From the Close of the Middle Ages. Londres: Taylor & Francis, 1923.
- Miranda, Salvador «The Cardinals of the Holy Roman Church». Biographical Dictionary. Florida International University, 2012.
- Modena, Claudio; Lourenço, Paulo B.; Roca, Pere. Structural Analysis of Historical Constructions - 2 Volume Set: Possibilities of Numerical and Experimental Techniques - Proceedings of the lvth Int. Seminar of Structural Analysis of Historical Constructions, 10-13 novembre 2004, Padova, Italy. Rotterdam: Balkema Publ., 2005. ISBN 9780415363792 [Consulta: 12 maig 2020].
- Smith, Timothy Bryan. Alberto Aringhieri and the Chapel of Saint John the Baptist: Patronage, Politics and the Cult of Relics in Renaissance Siena. ProQuest, 2002. ISBN 9780549899686.
- Setton, Kenneth Meyer. «The sixteenth century from Julius III to Pius V». A: The Papacy and the Levant (1204-1571). Philadelphia: American Philosophical Society, vol. 162, 1984. ISBN 9780871691620.
- Wolk-Simon, Linda; Bambach, Carmen. Drawings from the Tobey Collection: Correggio to Tiepolo. Metropolitan Museum of Art, 2010. ISBN 9781588393791.