Joan Visconti

Joan Visconti

Biografia
Naixement	1290 Milà (Itàlia)
Mort	5 octubre 1354 (63/64 anys) Milà (Itàlia)
Sepultura	catedral de Milà
Arquebisbe de Milà
17 juliol 1342 – ← Aicardo Antimiani (en) – Roberto Visconti (en)  → Diòcesi: arquebisbat de Milà
Bisbe diocesà
1r agost 1331 – ← Uguccione Borromeo – Guglielmo da Cremona (en)  → Diòcesi: bisbat de Novara
Cardenal
19 gener 1329 –
Abat
Dades personals
Religió	Església Catòlica
Activitat
Ocupació	sacerdot catòlic
Altres
Títol	Duc
Família	Visconti
Pares	Mateu I Visconti   i Bonacossa Borri
Germans	Galeàs I Visconti Esteve Visconti Marco I Visconti Lluc Visconti

Joan Visconti (en italià: Giovanni Visconti) (vers el 1290 - Milà, Senyoriu de Milà 1354) fou un arquebisbe que va esdevenir senyor de Milà entre 1349 i 1354. Fou una de les personalitats més influents del segle xiv i mecenes, entre d'altres, de Petrarca.

Orígens familiars

Va néixer vers el 1290 sent fill de Mateu I Visconti i Bonacosa Borri. Fou net per línia paterna de Teobald Visconti i Anastasia Pirovano, i germà de Galeàs I Visconti, Lluc Visconti i Esteve Visconti.

Carrera eclesiàstica

Tomba de Joan Visconti a la Catedral de Milà

Encaminat de ben jove vers la carrera eclesiàstica, el 1317 fou escollit arquebisbe de Milà. El papa Joan XII es va negar a confirmar l'elecció i nomenà en lloc seu Aicardo da Intimiano. El 1323 Joan fou excomunicat i acusat d'heretgia, encara que va trobar suport en l'antipapa Nicolau V que el 1329 el va nomenar cardenal.

Joan es va convertir l'any 1331 en bisbe i Senyor de Novara i el 1339 a la mort d'Aicardo va poder retornar triomfalment a Milà, de la qual va passar a co-governar amb el seu germà Lluc Visconti el 1341. L'any 1342 el papa Climent VI el confirmà com a arquebisbe mitjançant la promulgació d'una butlla especial.

Joan va estendre el poder dels Visconti fins a la República de Gènova el 1352, que estava immersa en la guerra venecianogenovesa, esdevenint dux després de la destrucció de la flota genovesa, que havia anat en suport dels revoltats sards, per la catalana comandada per Bernat II de Cabrera el 27 d'agost de 1353 a la batalla naval de Port del Comte, i posteriorment va dominar també les ciutats de Bolonya i Novara. A la seva mort, ocorreguda el 5 d'octubre de 1354, el govern del Senyoriu de Milà passà a mans dels tres fills d'Esteve Visconti: Mateu II, Galeàs II i Barnabé, que ja havien estat associats al govern de Joan a la mort del seu germà Lluc Visconti.

Descendents

No s'arribà a casar mai a conseqüència dels seus càrrecs eclesiàstics, però tingué dos fills il·legítims:

• Leonardol, podestà de Novara el 1332
• Margarida, casada amb Ambrisi Visconti, fill de Bernabé Visconti.

Precedit per: Aicardo da Intimiano sede vacante entre 1339 i 1342	Arquebisbe de Milà 1342 – 1354	Succeït per: Robert Visconti
Precedit per: Lluc Visconti	Senyor de Milà 1349-1354	Succeït per: Bernabé Visconti Galeàs II Visconti Mateu II Visconti
Precedit per: Giovanni Valente	Dux de Gènova 1353-1354