Gitta Bauer
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1919  Berlín (Alemanya) |
| Mort | 1990 (70/71 anys) |
| Religió | Església catòlica llatina |
| Activitat | |
| Camp de treball | Periodisme i traducció |
| Ocupació | periodista, militant de la resistència, traductora |
| Premis | |
| |
Gitta Bauer (Berlín, 1919 - Berlín, 1990) de naixement Gitta Dubro, va ser una periodista alemanya que es va oposar al nazisme i al comunisme.
Biografia
[modifica]Gitta Bauer va néixer al si d'una família liberal. De pare farmacèutic de professió, protestant, i mare catòlica, va ser criada com a catòlica. Ambdós pares eren opositors al nazisme i defensors de la llibertat de religió de les persones, veient amb naturalitat les seves amistats jueves.[1] Tenia tres germanes.
Gitta va pertànyer a un dels moviments catòlics prohibits pels nazis el 1935 i posteriorment va ser empresonada per editar un diari per la pau juntament amb sis amics, tot i que posteriorment van ser alliberats perquè a les autoritats alemanyes els van semblar inofensius.
El 1944 va amagar la seva amiga jueva Ilse Baumgart durant nou mesos, fins al final de la guerra.[2]
El 1945 va conèixer al seu marit Leo Bauer (1912-1972[3][4]), jueu-comunista amb qui va tenir un fill a Berlín Oriental. Ell va ser arrestat, acusat d'espia i enviat al Gulag a Sibèria i Gitta Bauer empresonada durant 4 anys per la Stasi quan el seu fill Andre tenia poc més de dos mesos.
Havent complert la condemna, va escapar a Alemanya Occidental on va treballar com a periodista de profunda ideologia anticomunista. Un cop alliberat, el seu marit va tornar i va acabar treballant com a periodista de la revista Stern,[5] amb un precari estat de salut.
El 1984 Gitta Bauer va ser nomenada amb el títol dels Justos entre les Nacions per Iad va-Xem, honor que en principi va dubtar a acceptar.[6][7][8][9]
Referències
[modifica]- ↑ «Gitta Bauer, Mujer alemana - 24 Flotilla». foro.24flotilla.com. [Consulta: 10 setembre 2021].
- ↑ Sandvoß, Hans-Rainer. »Es wird gebeten, die Gottesdienste zu überwachen …«: Religionsgemeinschaften in Berlin zwischen Anpassung, Selbstbehauptung und Widerstand von 1933 bis 1945 (en alemany). Lukas Verlag, 2014-10-01. ISBN 978-3-86732-184-6.
- ↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 19 de julio de 2011. [Consulta: 2 juliol 2010].
- ↑ http://www.poetenladen.de/zwerenz-gerhard-sachsen17-leo-bauer.htm
- ↑ Ilan Berman, J. Michael Waller, Dismantling tyranny: transitioning beyond totalitarian regimes, p. 72, Rowman & Littlefield, 2006, ISBN 0742549038, ISBN 9780742549036
- ↑ Beate Kosmala, Revital Ludewig-Kedmi, Verbotene Hilfe. Deutsche Retterinnen und Retter während des Holocaust. Auer, Donauwörth 2003, ISBN 3-403-04085-2
- ↑ conVistaAlMar.com.ar. «Gitta Bauer, Germany» (en anglès americà). The International Raoul Wallenberg Foundation. [Consulta: 10 setembre 2021].
- ↑ «Copia archivada». Arxivat de l'original el 16 de julio de 2011. [Consulta: 2 juliol 2010].
- ↑ Gitta Bauer en Yad Vashem (anglès)