Giuseppe Dessì
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 7 agost 1909  Càller (Itàlia) |
| Mort | 6 juliol 1977 (67 anys) Roma |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptor, dramaturg |
| Premis | |
| |
Giuseppe Dessì (Càller, Sardenya, 7 d'agost de 1909 – Roma, 6 de juliol de 1977) fou un escriptor italià de narració i teatre. Va viure a Villacidro i al final de la seva vida es va traslladar a Roma.[1] Amb Paese d'ombre va guanyar el Premi Strega l'any 1972.[2]
Admirador d'Emilio Lussu, fou antifeixista, pacifista i membre del PCI. A més de la literatura, Dessì també es va dedicar a la pintura. El 1958 exposa a Roma, amb l'artista Maria Lai, iniciant així una sèrie de col·laboracions i una llarga amistat amb l'artista.[3][4]
Preferències lingüístiques
[modifica]Giuseppe Dessì, tot i ser un dels principals autors sards que expliquen la història i les tradicions de l'illa, escriu les seves obres en llengua italiana.
En el seu registre culte, fruit dels seus estudis al Liceo Dettori de Càller i posteriorment a la Facultat de Lletres de Pisa, hi incorpora paraules i expressions en sard sense traduir, com ara:
- Migiurato[5] o Gioddu, un làctic similar al iogurt.
- Zipulas, dolços similars als xurros o als bunyols que a Sardenya es mengen per Carnaval.
- Filu 'e Ferru,[6] aiguardent fortíssim que es feia servir per desinfectar ferides, prevenir la malària i pels refredats i amb el qual es mullaven els xumets dels lactants per fer-los dormir profundament.
- Picciocus de Crobi, nens pobres de la capital que transportaven objectes en un cistell de vímet a canvi d'unes monedes.
- Maiolu, criat.
- Prinzipales, senyors rics que manen.
- Massaius, petits propietaris agrícoles.
- Mammai, expressió afectuosa per cridar algú.
- A s'inferriu i lampu, renecs
Referències
[modifica]- ↑ Damien Simonis. Sardinia: The Elusive Gem of the Mediterranean.. Lonely Planet, 2003, p. 28. ISBN 978-1-74059-033-4 [Consulta: 18 abril 2013].
- ↑ Roy P. Domenico. The regions of Italy: a reference guide to history and culture. Greenwood Publishing Group, 2002, p. 260. ISBN 978-0-313-30733-1 [Consulta: 18 abril 2013].
- ↑ «Mappare l’arte moderna e contemporanea in Italia: il ‘Grand Tour’ di Christie’s Milano» (en italià). ArtsLife, 16-01-2021 [Consulta: 6 juny 2021]. «L’amicizia di Maria Lai (1919-2013) con lo scrittore Giuseppe Dessì la spinse a riscoprire le tradizioni sarde.»
- ↑ Mais, Rebecca «Addio all’artista sarda Maria Lai: 93 anni di grandi opere e di ispirazione per il mondo intero» (en italià). Oubliette Magazine, 16-04-2013 [Consulta: 6 juny 2021]. «È in questo arco di tempo che nasce la profonda amicizia con lo scrittore Giuseppe Dessì, suo vicino di casa. “C’è stata quasi una convivenza per una ventina di anni, tra il 1957 al 1977...”»
- ↑ Dessì, Giuseppe. Anna Dolfi. La scelta (en italià). Mondadori, 1978, p. 58 [Consulta: 6 juny 2021]. «Buttò la brace nel camino, posò le molle e si voltò a guardare sua sorella Margherita, che stava preparando, come ogni sera a quell'ora, il migiurato, una specie di yogurt in uso in tutta la Sardegna, molto salutare, si diceva...»
- ↑ Dessì, Giuseppe. Un pezzo di luna: note, memoria e immagini della Sardegna (en italià). Edizioni della Torre, 1987, p. 68 [Consulta: 6 juny 2021]. «E un discorso a parte meriterebbe l'acquavite, che da noi si chiama, come in Ispagna, acua ardiente, o, con termine più popolare, filu ferru, perché va giù come un fil di ferro rovente.»
Bibliografia complementària
[modifica]- John C. Barnes, 'Giuseppe Dessì (1909-1977): A bibliography', Bulletin of the Society for Italian Studies, 15 (1982), pp. 26–36.