Glàndula de Meibom
| Detalls | |
|---|---|
| Llatí | glandulae tarsales  |
| Identificadors | |
| MeSH | D008537 |
| TA | A15.2.07.042 |
| FMA | 71872 : multiaxial – jeràrquic |
| Recursos externs | |
| EB Online | science/meibomian-gland |
| Terminologia anatòmica | |
.png)
Les glàndules de Meibom o glàndules tarsals,[1] en llatí glandulae tarsalis , són glàndules sebàcies que estan situades a les parpelles superior i inferior i produeixen una secreció composta per diferents substàncies, entre les que abunden diversos lípids com fosfolípids, triacilglicerols i esterols lliures. Aquesta secreció forma part de la pel·lícula lacrimal i prevé la seva evaporació.
Hi ha unes 50 glàndules d'aquest tipus a la parpella superior i 25 a l'inferior. El seu nom es deu al metge alemany Heinrich Meibom (1638 - 1700) que les va descriure per primera vegada.[2]
L'obstrucció en el conducte de sortida d'alguna d'aquestes glàndules té com a conseqüència la formació d'un petit quist a la parpella que es coneix com a calazi.
Referències
[modifica]- ↑ «Glàndula de Meibom». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia.
- ↑ Kaufman, Paul L.; Alm, Albert. Adler Fisiologia del ojo. Elsevier, 2004. ISBN 848174705-X.