Vés al contingut

Glacera continental de l'Antàrtida

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretGlacera continental de l'Antàrtida
Imatge
Tipuscasquet polar
inlandsis Modifica el valor a Wikidata
Localitzat a l'entitat geogràficaAntàrtida Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentAntàrtida Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaRegió Antàrtica Modifica el valor a Wikidata
Map
 90° S, 0° E / 90°S,0°E / -90; 0
Una imatge composta de l'Antàrtida obtinguda per satèl·lit
Tendències de la temperatura de la superfície de l'Antàrtida entre 1981 i 2007.[1]

La glacera continental de l'Antàrtida o indlandsis de l'Antàrtida és una de les dues masses de gel polar de la Terra, l'altra és la de Grenlàndia. Cobreix un 98% del continent Antàrtic i és la més extensa de la Terra. Abasta una superfície de gairebé 14 milions de quilòmetres quadrats i conté 30 millions de km cúbics de gel. Això representa que, aproximadament, el 61 percent de tota l'aigua dolça de la Terra es troba a la glacera continental de l'Antàrtida, una quantitat equivalent a una capa d'aigua de 70 m dels oceans terrestres. A l'Àntàrtida oriental la glacera continental descansa la terra però en l'Antàrtida occidental el fons de la glacera es pot estendre a més de 2.500 m per sota del nivell del mar.

El glaçament de l'Antàrtida començà per les zones litorals a mitjans de l'Eocè fa uns 45.5 milions d'anys[2] i es va intensificar a l'interior durant l'extinció de l'Eocè i Oligocè, fa uns 34 milions d'anys. Els nivells de CO₂ estaven en unes 760 ppm[3] i han estat disminuint des dels anteriors nivells de milers de ppm. La glaciació va estar afavorida per un interval en el qual l'òrbita de la Terra afavoría els estius freds però el cicle de la relació isotòpica de l'oxígen eren molt grans per a ser explicats només pel creixement de la glacera continental indicant una edat de gel d'alguna magnitud.[4] L'obertura del Pas de Drake podria haver jugat també un paper[5]

El gel entra a la glacera de la precipitació que cau en forma de neu. Aquesta neu es compacta per formar el gel de la glacera el qual es mou per la força de la gravetat cap a la costa. La majoria del gel es transporta en direcció la costa en forma de ràpids torrents de gel. Aleshores el gel passa dins l'oceà formant extenses plataformes de gel les quals es poden fondre o se separen per formar icebergs que finalment es fondran.

Si la transferència del gel des de la terra al mar s'equilibra per la neu precipitada a la terra, aleshores no hi haurà una contribució neta a la pujada global del nivell del mar. La NASA va trobar entre 1979-1999 que les zones de l'Antàrtida on s'incrementava el gel respecte a les zones que el gel decreixia estaven en la relació 2:1.[6] La tendència general mostra que si s'escalfa el clima de l'hemisferi sud podria portar més humitat a l'Antàrtida, causant que la glacera continental de l'interior creixi, mentre la separació de gel de la costa també s'incrementaria fent que aquestes zones litorals retrocedissin. Tanmateix amb dades més recents de satèl·lit suggereixen que la quantitat total de gel de l'Antàrtida ha començat a disminuir en els darrers pocs anys.[7] La temperatura mitjana de la superfície de l'Antàrtida ha augmentat >0.05 °C/per dècada des de 1957.[8][9][10]

Les conseqüències de la disminució del gel antàrtic al ritme actual passen per l'increment de la velocitat dels corrents marins, canvis en l'ecosistema local i un lleuger augment en el nivell del mar planetari.

Referències

[modifica]
  1. NASA. «Two Decades of Temperature Change in Antarctica». Earth Observatory Newsroom, 2007. Arxivat de l'original el 2008-09-20. [Consulta: 14 agost 2008]. NASA image by Robert Simmon, based on data from Joey Comiso, GSFC.
  2. Sedimentological evidence for the formation of an East Antarctic ice sheet in Eocene/Oligocene time Arxivat 2012-06-16 a Wayback Machine. Palaeogeography, palaeoclimatology, & palaeoecology ISSN 0031-0182, 1992, vol. 93, no1-2, pp. 85-112 (3 p.)
  3. New CO₂ data helps unlock the secrets of Antarctic formation September 13th, 2009
  4. Rapid stepwise onset of Antarctic glaciation and deeper calcite compensation in the Pacific Ocean Nature 433, 53-57 (6 January 2005) | doi:10.1038/nature03135; Received 1 September 2004; Accepted 25 October 2004
  5. Eocene-Oligocene transition in the Southern Ocean: History of water mass circulation and biological productivity Geology February 1996 v. 24 no. 2 p. 163-166 doi: 10.1130/0091-7613(1996)024
  6. Ramanujan, Krishna. «Satellites Show Overall Increases in Antarctic Sea Ice Cover». Goddard Space Flight Center, 22-08-2002. Arxivat de l'original el 2007-05-24. [Consulta: 21 abril 2007].
  7. «Antarctic ice sheet losing mass, says University of Colorado study» (en anglès). University of Colorado, 02-03-2006. [Consulta: 29 desembre 2015].
  8. Steig, Eric. «Climate Change Blog», 21-01-2009. [Consulta: 22 gener 2009].
  9. >Steig E.J., Schneider D.P., Rutherford S.D., Mann M.E., Comiso J.C., Schindell D.T. «Warming of the Antarctic ice-sheet surface since the 1957 International Geophysical Year». Nature, 457, 7228, 2009, pàg. 459–462. DOI: 10.1038/nature07669. PMID: 19158794.
  10. Ingham, Richard. «Global warming hitting all of Antarctica», 22-01-2009. [Consulta: 22 gener 2009].