Vés al contingut

Llac Vanda

Plantilla:Infotaula indretLlac Vanda
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusllac meromíctic
llac endorreic
llac hipersalí Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentAntàrtida Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaRegió Antàrtica Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióVall Wright Modifica el valor a Wikidata
Map
 77° 31′ 47″ S, 161° 34′ 32″ E / 77.5296°S,161.5755°E / -77.5296; 161.5755
Afluents
Efluentcap valor Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Altitud143 m Modifica el valor a Wikidata
Profunditat69 m Modifica el valor a Wikidata
Dimensió2 (amplada) × 8 (longitud) km
Superfície5,2 km² Modifica el valor a Wikidata
Mesures
Salinitat350 ‰ Modifica el valor a Wikidata
Volum0,16 km³ Modifica el valor a Wikidata

El Llac Vanda és un llac a la Vall Wright, Antàrtida. Té una superfície de 5,2 km², fa 5 km de llargada i té una fondària màxima de 69 m.[1] Cubica 160.000.000 m³ d'aigua.

A la seva riba, Nova Zelanda hi va mantenir l'Estació Vanda de 1968 a 1995. El llac Vanda és hipersalí amb una salinitat més de deu vegades superior a la del mar,[2] superior a la salinitat de la mar Morta, i potser més que la salinitat del llac Assal, que és el llac més salí fora de l'Antàrtida. També és un llac meromíctic, cosa que vol dir que les seves aigües profundes no es barregen amb les aigües somes.[3][4] És un dels molts llacs salins de les valls sense gel de l'Antàrtida. Hi entra el riu Onyx que és el més llarg de l'Antàrtida.

Llac Vanda cobert de gel amb el riu Onyx al fons a la dreta

El llac Vanda està cobert al llarg de l'any per una làmina de gel transparent que fa de 3,5 a 4 m de gruix però aquesta es fon cap a la fi de desembre formant un fossat d'uns 50 m des de la riba fins que es torna a glaçar.

No hi ha peixos al Llac Vanda ni al riu Onyx, però hi ha cianobacteris i hi creixen algues. Les investigacions científiques estan limitades a la capa superior.[4]

Referències

[modifica]
  1. Mathez, Edmond A. «Cold Fire». Natural History, July-agost 2005.
  2. Priscu, J. C.; Priscu, L. R.; Warwick, Vincent F.; Howard-Williams, Clive «Photosynthate distribution by microplankton in permanently ice-covered Antarctic desert lakes,» (PDF). Limnol. Oceanogr., 32, 1, 1981, pàg. 260–270. Arxivat de l'original el 2011-07-04. DOI: 10.4319/lo.1987.32.1.0260 [Consulta: 14 juliol 2012]. Arxivat 2011-07-04 at Archive.is
  3. Gibson, John E. «The meromictic lakes and stratified marine basins of the Vestfold Hills, East Antarctica». Antarctic Science, 11, 2, 1999, pàg. 175–192. DOI: 10.1017/S0954102099000243.
  4. 4,0 4,1 Mercer, Steve «Antarctic lake diving with the semi-closed rebreather». Diving for Science...2000. Proceedings of the 20th Annual Scientific Diving Symposium. American Academy of Underwater Sciences, 2000. Arxivat de l'original el 2012-09-02 [Consulta: 6 gener 2011]. Arxivat 2012-09-02 a Wayback Machine.

Bibliografia

[modifica]