Gliese 412
.svg){kind=small} Gliese 412 | |
|---|---|
| Tipus | estrella doble  |
| Constel·lació | Ossa Major |
| Època | J2000.0 |
| Característiques físiques i astromètriques | |
| Temperatura efectiva | 3.560 K[1] |
| Ascensió recta (α) | 11h 5m 27.6499s[2] |
| Declinació (δ) | 43° 31' 38.7012''[2] |
| Edat estimada | 3 mil milions d'anys |
| Format per | |
| Catàlegs astronòmics | |
CCDM J11055+4332AB (Catàleg de Components d'Estrelles Dobles i Múltiples) WDS J11055+4332AB (Catàleg d'Estrelles Dobles Washington)
| |
Gliese 412 (GJ 412 / BD+44 2051) és un estel binari en la constel·lació de l'Ossa Major distant 15,8 anys llum del sistema solar. Visualment es localitza a poc més d'1º de ψ Ursae Majoris, no lluny del límit amb Lleó Menor.
La component principal del sistema, Gliese 412 A (GJ 412 A / HIP 54211 / LHS 38), és una nana vermella de tipus espectral M1.0V i magnitud aparent +8,68.[3][4] La seva temperatura efectiva està en el rang de 3687 - 3730 K[5] (la xifra varia segons autors).[6] Amb la meitat de massa que el Sol, té un 2 % de la lluminositat solar, que inclou una important fracció de la seva radiació emesa com a llum infraroja.[4][5] La seva metal·licitat —abundància relativa d'elements més pesats que l'heli— és notablement inferior a la solar ([Fe/H] = -0,43).[6]
La component secundària, Gliese 412 B (GJ 412 B / LHS 39) també és una nana vermella, encara que amb magnitud aparent +14,45 és significativament més tènue que la seva companya. De tipus espectral M5.5V i amb una temperatura de 2790 K, és un estel molt semblant a Proxima Centauri, i igual que ella, és un estel fulgurant, sent coneguda també pel seu designador variable WX Ursae Majoris.[7] La seva lluminositat bolomètrica gairebé suposa el 0,1 % de la del Sol i la seva massa és de 0,11 masses solars.[5][8] La separació visual entre les dues components del sistema és de 30 segons d'arc, implicant una distància real entre ambdues d'aproximadament 140 UA.
Els estels coneguts més propers a Gliese 412 són Groombridge 1618, situada a poc més de 3 anys llum, AD Leonis, a 7,02 anys llum, i Lalande 21185, a 7,6 anys llum.[9]
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ Bárbara Rojas-Ayala «A spectroscopic catalog of the brightest (J<9) M dwarfs in the northern sky» (en anglès). Astronomical Journal, 4, 13-03-2013, pàg. 102. DOI: 10.1088/0004-6256/145/4/102.
- ↑ 2,0 2,1 «The 2001 US Naval Observatory Double Star CD-ROM. I. The Washington Double Star Catalog» (en anglès). Astronomical Journal, 6, 12-2001, pàg. 3466–3471. DOI: 10.1086/323920.
- ↑ LHS 38 (SIMBAD)
- ↑ 4,0 4,1 The One Hundred Nearest Star Systems (RECONS)
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Morales, J. C.; Ribas, I.; Jordi, C. «The effect of activity on stellar temperatures and radii». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 507-512 (Taula consultada en CDS).
- ↑ 6,0 6,1 Soubiran, C.; Bienaymé, O.; Mishenina, T. V.; Kovtyukh, V. V. «Vertical distribution of Galactic disk stars. IV. AMR and AVR from clump giants». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 91-101 (Tubla consultada en CDS).
- ↑ WX Ursae Majoris - Flare Star (SIMBAD)
- ↑ Reiners, A.; Basri, G.; Browning, M. «Evidence for Magnetic Flux Saturation in Rapidly Rotating M Stars». SAO/NASA ADS Astronomy Abstract Service. pp. 538-545.
- ↑ Stars within 15 light-years of WX Ursae Majoris (The Internet Stellar Database)
