Glucina

Glucina
Fórmula química	CaBe₄(PO₄)₂(OH)₄·0.5H₂O
Localitat tipus	dipòsit de Be de Boevskoe, Districte de Kaslinsky, óblast de Txeliàbinsk, Rússia
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.DA.45
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DA.45
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.01
Dana	42.4.10.1
Heys	19.3.5
Propietats
Color	blanc, groc clar
Macles	sí
Fractura	fibrosa, micàcia
Duresa	5
Lluïssor	sedosa, nacrada
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,23 a 2,40 g/cm3 (mesurada)
Propietats òptiques	biaxial
Índex de refracció	nα = 1,547 nβ = 1,555 nγ = 1,571
Birefringència	δ = 0,024
Pleocroisme	no pleocroica
Dispersió òptica	no en té
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1967 s.p.
Símbol	Glu
Referències

La glucina és un mineral de la classe dels fosfats. Va rebre el nom per N.A. Grigoriev el 1963 per glucinium, el terme en llatí per al beril·li, per la seva presència en el mineral.

Característiques

La glucina és un fosfat de fórmula química CaBe₄(PO₄)₂(OH)₄·0.5H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1963. La seva duresa a l'escala de Mohs és 5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la glucina pertany a «08.DA: Fosfats, etc, amb cations petits (i ocasionalment, grans)» juntament amb els següents minerals: bearsita, moraesita, roscherita, zanazziïta, greifensteinita, atencioïta, ruifrancoïta, guimarãesita, footemineïta, uralolita, weinebeneïta, tiptopita, veszelyita, kipushita, philipsburgita, spencerita i ianbruceïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al dipòsit de beril·li de Boevskoe, situat al districte de Kaslinsky de l'óblast de Txeliàbinsk (Rússia). També ha estat descrita a la pedrera Mount Mica, a la ciutat de Paris (Maine, Estats Units). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.