Moraesita

Moraesita
Fórmula química	Be₂(PO₄)(OH)·4H₂O
Epònim	Luciano Jacques de Moraes (en)
Localitat tipus	mina Sapucaia, Sapucaia do Norte, Galiléia, Minas Gerais, Brasil
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.DA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	8.DA.05
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/D.01
Dana	42.6.1.1
Heys	19.3.1
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 8,55 Å; b = 36,9 Å; c = 7,13 Å; β = 97,68°
Color	blanc
Exfoliació	perfecta - paral·lela als eixos b i c
Color de la ratlla	blanc
Densitat	1,805 g/cm3 (mesurada); 1,806 g/cm3 (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (-)
Índex de refracció	nα = 1,462 nβ = 1,482 nγ = 1,490
Birefringència	δ = 0,028
Angle 2V	mesurat: 65°, calculat: 62°
Dispersió òptica	r > v forta
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Símbol	Mae
Referències

La moraesita és un mineral de la classe dels fosfats. Va ser anomenada l'any 1953 per Marie Louise Lindberg, William T. Pecora i Aluízio Licínio de Miranda Barbosa en honor al doctor Luciano Jacques de Moraes (1896–1968), mineralogista i geòleg brasiler.

Característiques

La moraesita és un fosfat de fórmula química Be₂(PO₄)(OH)·4H₂O. Es tracta d'una espècie aprovada per l'Associació Mineralògica Internacional, i publicada per primera vegada el 1953. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la moraesita pertany a «08.DA: Fosfats, etc, amb cations petits (i ocasionalment, grans)» juntament amb els següents minerals: bearsita, roscherita, zanazziïta, greifensteinita, atencioïta, ruifrancoïta, guimarãesita, footemineïta, uralolita, weinebeneïta, tiptopita, veszelyita, kipushita, philipsburgita, spencerita, glucina i ianbruceïta.

Formació i jaciments

Va ser descoberta a la mina Sapucaia, situada a Sapucaia do Norte, Galiléia (Minas Gerais, Brasil). També ha estat descrita en altres indrets del Brasil, així com al Perú, els Estats Units, França, Alemanya, Finlàndia, Namíbia, Rússia i Austràlia.