Vés al contingut

Gneu Domici Ahenobarb (cònsol 32 aC)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGneu Domici Ahenobarb

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(la) Gnaeus Domitius Ahenobarbus Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement80 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mort30 aC Modifica el valor a Wikidata (49/50 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Senador romà
valor desconegut – valor desconegut
Moneyer (en) Tradueix
41 aC – 41 aC
Cònsol romà
32 aC – 32 aC
Juntament amb: Gai Sosi
Governador romà
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític de l'antiga Roma, militar de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaDomici Ahenobarb Modifica el valor a Wikidata
CònjugeAemilia Lepida
Manlia Modifica el valor a Wikidata
FillsLuci Domici Ahenobarb
 () Gneu Domici AhenobarbAemilia Lepida Modifica el valor a Wikidata
ParesLuci Domici Ahenobarb Modifica el valor a Wikidata  i Pòrcia Modifica el valor a Wikidata
GermansSextus Atilius Serranus Domitianus Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
43 aCproscripció Modifica el valor a Wikidata

Gneu Domici Ahenobarb (llatí: Cnaeus Domitius L. F. Cn. N. Ahenobarbus) va ser un magistrat romà. Era fill del cònsol del 54 aC Luci Domici Ahenobarb, amb qui va ser fet presoner a Corfinium el 49 aC i el va acompanyar a la batalla de Farsàlia (48 aC) on va morir el pare. Formava part de la gens Domícia i era de la família dels Ahenobarb.

No va participar en cap altra batalla, i va tornar a Itàlia el 46 aC quan va ser perdonat per Cèsar. No se sap segur que fes part de l'assassinat de Cèsar l'any 44 aC, si bé hi ha historiadors que diuen que era un dels conspiradors. Va seguir a Brutus a Macedònia. El 43 aC va ser condemnat conforme a la llei Pèdia com un dels culpables de la mort de Juli Cèsar.

El 42 aC dirigia una flota de 50 vaixells a la mar Jònica i va derrotar a Domici Calví quan va sortir de Brundisium, just al mateix dia de la primera batalla de Filips. Després de la batalla, Ahenobarb va dirigir la guerra separadament de Sext Pompeu i amb una flota de 70 vaixells i 2 legions va assolar les costes de la mar Jònica.

L'any 40 aC Ahenobarb es va reconciliar amb Marc Antoni que li va concedir el govern de Bitínia. El 38 aC en la pau firmada amb Sext Pompeu, Antoni va negociar la seguretat d'Ahenobarb i va obtenir per a ell la promesa del consolat per l'any 32 aC. Domici Ahenobarb va restar a Àsia i va acompanyar a Antoni en la campanya de Pàrtia el 36aC. El 32 aC va ser nomenat cònsol tal com s'havia acordat, però aquell mateix any es va produir el trencament entre Octavi i Antoni, i Ahenobarb va fugir de Roma i es va reunir amb Antoni a Efes, on el va trobar amb Cleòpatra. Va provar de separar a la reina de l'exèrcit, ja que la seva presència disgustava als legionaris i aquests van arribar a oferir el comandament a Ahenobarb, però ell va preferir renunciar i es va sotmetre a August a Tàrent poc abans de la batalla d'Àccium. Al cap de pocs dies va morir sense veure el resultat d'Àccium. Suetoni diu que era la millor persona de la seva família.[1]

Referències

[modifica]
  1. Smith, William (ed.). Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. I. Londres: Walton and Maberly, 1841, p. 85-86.