Godofred Ros de Ursinos i Calduch
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 4 juny 1850  Castelló de la Plana (Plana Alta) |
| Mort | 1934 (83/84 anys) Castelló de la Plana (Plana Alta) |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte |
| Obra | |
Obres destacables | |
Godofred Ros de Ursinos i Calduch (Castelló de la Plana, 4 de juny de 1850-1924)[1] fou un arquitecte valencià.[2]
Obtingué la llicenciatura a Barcelona, l'any 1875, i després treballà com a arquitecte municipal de Castelló, ciutat on va desenvolupar la seua carrera professional, realitzant importants projectes.
Obres
[modifica]Entre les seues obres, cal destacar les següents:
- Passeig de l'Albereda (més tard de l'Obelisc) (1876)
- Projecte del convent de les Saleses, a València (1882)[3]
- Teatre Principal de Castelló de la Plana (1894)
- Església Parroquial de la Sagrada Família, d'estil neomudèjar (1900)
- Edifici de Les Cigonyes, d'estil modernista valencià (1912)
- Casa Alcón, a la plaça de la Independència, núm. 5 de Castelló de la Plana, d'estil modernista valencià
- Escorxador de Vistabella del Maestrat, (1921)[4]
- Casa de la Pradera (1922)[5]
- Plaça de la Pau
- Convent de la Mare de Déu del Carme, ja pòstuma (1929)
- Convent de Sant Josep (Borriana) d'estil neogòtic, obra pòstuma (1929)
- Eremitori de Lledó, també pòstuma
- Ermita de Santa Bàrbera a Borriana
Referències
[modifica]- ↑ "El Teatro Principal de Castellón" per Ma Roser Empar Mezquita Andrés Ariadna, Cultura, Educación y Tecnología vol. I, Núm. 2, jul. 2013–Antropología cultural de Castellón y su provincia, pàgines 54-68.
- ↑ El seu fill Lluís Ros de Ursinos també va ser arquitecte de Castelló.
- ↑ Gran Enciclopedia de la C. V. (en castellà). vol. XIV. València: Prensa Valenciana, 2005, p. 129. ISBN 84-87502-61-X.
- ↑ Arxiu municipal de Vistabella del Maestrat
- ↑ Los dueños de La Pradera retirarán los azulejos antes de ser expropiados Article de Levante-EMV, 20 de maig del 2008.