Vés al contingut

Goigs a sant Fèlix

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula obra musicalGoigs a sant Fèlix

Modifica el valor a Wikidata
Forma musicalcançó Modifica el valor a Wikidata
Llenguacatalà Modifica el valor a Wikidata
Creació1857 Modifica el valor a Wikidata
País d'origenCatalunya Modifica el valor a Wikidata

Els Goigs a llaor del gloriós sant Fèlix màrtir (o simplement Goigs a sant Fèlix) són una composició dedicada a Fèlix de Roma, el compatró de Vilafranca del Penedès. Es tracta d'uns goigs que es canten a la basílica de Santa Maria, església on es veneren les relíquies del sant, el dia de Sant Fèlix (30 d'agost) i durant la seva novena (des del 22 d'agost).[1]

Història

[modifica]

La composició actual és una adaptació de Francesc de Paula Bové de 1905 a partir de la partitura original de Josep Badia del 1857. L'any 2004, gràcies al doctor Blas Coscollar —que recuperà la partitura— i Bernat Rövenstrunk —que la transcrigué— el Servei de Cultura de l’Ajuntament de Vilafranca va poder recuperar la partitura original de Josep Badia.[1]

A partir d'aquesta partitura, Pere Lluís Biosca en feu una revisió i una nova edició separada per veus i per instruments de l'orquestra. Així doncs, la nova partitura també inclou veus femenines (tot i que originalment estava pensada per veus blanques) i instruments de vent i corda com en la partitura original.[1]

Lletra

[modifica]

Els Goigs a sant Fèlix expliquen la vida de sant Fèlix, el seu martiri i el trasllat de les seves relíquies a Vilafranca on aconseguí fer ploure després d'una sequera. Té l'estructura habitual dels goigs. És a dir, una estrofa que es repeteix a l'inici i al final; i que inclou la tornada (que es repeteix al final de cada estrofa) en els dos darrers versos:[2]

« Puix per nostre protector
el Cel volgué destinar-vos,
als que vénen a implorar-vos,
Fèlix, deu vostre favor.
»

Després d'aquesta primera estrofa el text està format per dotze estrofes de sis versos heptasíl·labs.[2] La lletra comença amb la narració del naixement de Fèlix a Roma i la descripció de la seva vida com a bon cristià:

« A Roma on vós nasquéreu
vostra virtut augmentava
tant, que fins espant causava
la santedat que adquiríeu.
Confonent el gran error
d’una adoració envilida.
»

Seguidament, s'hi descriu com és cridat per l'emperador pel fet de professar el cristianisme i el seu posterior martiri:

« El tirà que s’ofenia
davant vostre sagrat culte
a son simulacre inculte
vos féu portar amb porfídia
perquè víctima d’amor
quedés vostra fe rendida.
[…]
Vingué el més bàrbar deliri
venjativa impaciència
arribà vostra innocència
en el més sagnant martiri
volent ser del Creador
víctima sacrificada.
»

Finalment, els Goigs narren el trasllat de les seves relíquies segles més tard a Vilafranca on feu ploure després d'un llarg període de sequera:

« Segles sencers de descans
catorze a Roma i després
logrà qui humil ho pregués
tenir l’Església abans
portada al coll de l’honor
relíquia venerada.
[…]
Quan amb cadenats tancades
estan en el cel les portes
vostre empar les obre fortes
plouen espigues daurades
i del camp és vostre ardor
ferma pluja accelerada.
»

Després dels Goigs és habitual que l'orgue toqui peces musicals no religioses —conegut com a llibertats d'orgue— on inclogui melodies del seguici festiu com la Dansa del Foc del Drac o el Toc de Castells.[1]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 «Els Goigs». Festa Major. Ajuntament de Vilafranca del Penedès. [Consulta: 2 setembre 2021].[Enllaç no actiu]
  2. 2,0 2,1 «Goigs a sant Fèlix». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Enllaços externs

[modifica]