Vés al contingut

Gonçal Mayos i Solsona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquest article podria incomplir els criteris generals d'admissibilitat.
Milloreu-lo amb referències que demostrin que es tracta d'un tema admissible o bé podria entrar en un procés d'esborrament o fusió. (2016)
Plantilla:Infotaula personaGonçal Mayos i Solsona
Imatge
Gonçal_Mayos el 2008 Modifica el valor a Wikidata
Nom original(ca) Gonçal Mayos Solsona Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement4 octubre 1957 Modifica el valor a Wikidata (67 anys)
Vilanova de la Barca (Segrià) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat de Barcelona
Activitat
Camp de treballRacionalisme, Il·lustració, Romanticisme, Filosofies de la sospita
OcupacióEscriptor
OcupadorUniversitat de Barcelona (1983–)
Universitat de Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Gènerefilòsof i assagista
Participà en
13 novembre 2019Petició pública a favor d'una negociació política sobre Catalunya Modifica el valor a Wikidata

Gonçal Mayos Solsona (Vilanova de la Barca, Segrià, 1957) és un filòsof i assagista català, professor de la Universitat de Barcelona. Especialitzat en pensadors moderns com Nietzsche, Hegel, Johann Gottfried Herder, Kant, Hölderlin, D'Alembert, el Marquès de Sade…, ha evolucionat vers l'estudi dels grans moviments moderns (Racionalisme, Il·lustració, Romanticisme, Filosofies de la sospita…) i la seva influència contemporània fins a la postmodernitat. Anticipant-se a les tendències postdisciplinars actuals, Mayos va encunyar el terme macrofilosofia[1] per a caracteritzar les seves anàlisis globals, interdisciplinars i de processos de llarga duració. Autor de nombrosos llibres i articles,[2] dirigeix la xarxa Open Network for Postdisciplinarity and Macrophilosophy (OPEN-PHI) i codirigeix el Grup Internacional de Recerca Cultura, Història i Estat (GIRCHE).[3] Actualment presideix el Liceu de Filosofia Joan Maragall[4] i és el vocal primer de la Junta directiva de l'Ateneu Barcelonès des de 2014.[5] El 1992 va rebre el Premi Prat de la Riba pel seu treball Entre lògica i empíria. Claus de filosofia hegeliana de la història.[6]

Referències

[modifica]
  1. ↑ - G. Mayos, "Para una macrofilosofía" a Macrofilosofía de la Modernidad, Roda: dLibro, 2012, pp. 9-16.
  2. ↑ Connecting Research and Researchers
  3. ↑ «Grup d'investigadors de GIRCHE». Arxivat de l'original el 2021-03-03. [Consulta: 15 juliol 2021].
  4. ↑ Junta directiva del Liceu Maragall de Filosofia
  5. ↑ «Ressenya membre de la Junta 2014-2017». Ateneu Barcelonès, 2014. [Consulta: 1r novembre 2014].
  6. ↑ Anuari IEC: curs 1991-92. Institut d'Estudis Catalans, 1993, p. 51. ISBN 9788472832251. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gonçal_Mayos_i_Solsona&oldid=33211091»