Gos llop italià
 | |
| Generalitats | |
|---|---|
| País d'origen | Itàlia  |
El gos llop italià és una raça de gos creada el 1966 creuant una lloba salvatge del nord del Laci amb un pastor alemany.Originalment va ser criat com a gos de pastor, per a la pastura d'ovelles. Des de llavors, s'ha utilitzat en molts altres tipus de treballs, com ara l'assistència a discapacitats, la recerca i rescat, el treball policial i la guerra. Es manté habitualment com a gos de companyia i, segons la Fédération Cynologique Internationale, va tenir el segon nombre més alt de registres anuals el 2013.[1]
Característiques
[modifica]A diferència de la majoria dels gossos llop híbrids aquest exemplar caní mostra una tendència a ser utilitzat com a gos de treball, i la seva reproducció va ser promoguda pel Govern italià. Un establiment de cria va ser creat al Piemont, i el nombre de gossos augmenta gradualment a prop de 700 exemplars per any.
La raça va ser reconeguda oficialment pel Govern italià i es van aprovar lleis per proporcionar recursos financers per a la seva reproducció. Avui en dia nombrosos equips de rescat alpins utilitzen aquests gossos per a la recerca de víctimes d'allaus. Amb el temps, ha demostrat ser superior al pastor alemany en la localització de persones enterrades sota la neu. També s'ha utilitzat com a gos de rescat per localitzar persones atrapades sota la runa d'edificis ensorrats en la seqüela d'un terratrèmol. El gos llop italià ha dut a terme excepcionalment bé aquest paper de rescat.
Descripció
[modifica]Els pastors alemanys són gossos de mida mitjana i gran.[2] S'assembla a un pastor alemany en la seva aparença, però els seus ulls s'assemblen als d'un llop. L'alçada oscil·la entre els 60 i els 70 cm per als mascles, i de 58 a 65 cm per a les femelles.[3][4][5] El cap i la seva expressió defineix el sexe de l'animal. Els llavis gairebé sempre són de color negre. La mandíbula és forta, i hi ha una dotació completa de 42 dents: la mossegada és en forma de tisora. Els ulls donen una expressió intensa i lleial, i van des de l'ambre i el color groc al blau. El cos és robust, no gaire allargat. L'abdomen és fort (la columna vertebral és recta), molt ben construït i proporcionat.
El gos llop italià actua amb rapidesa i amb gràcia, malgrat la seva mida. El seu trot fa l'efecte de "força elegant" i s'assembla al del llop salvatge. les extremitats són llargues i musculoses, amb poc angle. El seu pelatge és de longitud i duresa mitjana, més curt i més fi en les cuixes, en el cap i en les extremitats. El color varia des del gris, amb marques diferents, al crema, amb una cadira de muntar fosca. La cua, sense exageració, penja baixa fins als pèls de punta, i no presenta cap curvatura excessiva.[6]
Referències
[modifica]- ↑ «Registration figures worldwide – from top thirty to endangered breeds» (en anglès). FCI Newsletter 15.. FCI. [Consulta: 1r maig 2022].
- ↑ «Can the German Shepherd Be Saved?». ABC News, 28-10-2011. [Consulta: 21 agost 2018].
- ↑ «FCI Standard No 166». Australian National Kennel Council, 23-03-1991. Arxivat de l'original el 15 February 2014. [Consulta: 24 febrer 2013].
- ↑ «USA German Shepherd Dog Standard». United Schutzhund Clubs of America. Arxivat de l'original el 10 June 2008.
- ↑ Breed Standard for the White German Shepherd Dog, September 1997, <http://www.wgsdca.org/thebreed/breedstandard.asp> Arxivat 1 de maig 2013 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2013-05-01. [Consulta: 1r maig 2022].
- ↑ «FCI Standard No 166». Australian National Kennel Council, 23-03-1991. Arxivat de l'original el 15 February 2014. [Consulta: 24 febrer 2013].
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]