Vés al contingut

Llista de governadors de Puerto Rico

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Governador de Puerto Rico)
La Fortalesa, San Juan (Puerto Rico), és la residència oficial del Governador de Puerto Rico. Fou construïda entre 1533 i 1540.
Segell actual del Governador de Puerto Rico

La llista de governadors de Puerto Rico inclou totes les persones que han ocupat aquest càrrec des de 1509, sigui sota el domini espanyol o americà. El Governador de Puerto Rico és el Cap de Govern de l'Estat Lliure Associat de Puerto Rico. La posició va ser establerta per primera vegada per l'Imperi espanyol al segle xvi després de la colonització de l'arxipèlag.

La primera persona que va a ocupar oficialment el càrrec va ser el conqueridor espanyol Juan Ponce de León l'any 1509. En aquell moment la monarquia espanyola era la responsable d'aquest nomenament. El primer natiu de Puerto Rico per realitzar la funció fou Juan Ponce de León II, com a governador interí en 1579. Durant aquesta administració, tots els nomenats per a ocupar el càrrec havien servit anteriorment dins del govern de l'imperi o de l'Església Catòlica Romana. L'any 1898 els Estats Units d'Amèrica van envair Puerto Rico i el Govern espanyol li va cedir el control de l'illa, juntament amb Cuba, Filipines i Guam. Durant els dos primers anys tot el govern a Puerto Rico va ser nomenat pel President dels Estats Units. El 1900 el govern nord-americà aprovà la Llei Foraker que va establir un govern civil a l'illa. El 1947, la Llei federal del Governador Electiu va ser promulgada i es va crear un nou sistema en el qual, des de 1948, el governador és triat a través d'un procés democràtic, cada quatre anys. La llei va ser aprovada per Harry S. Truman i preveu que el Governador té la funció executiva de l'illa. El càrrec pren possessió el dia 2 de gener de l'any següent a les eleccions.

Des de 1530, La Fortaleza és la residència oficial del governador de Puerto Rico.[1]

La residència del Governador de Puerto Rico, La Fortalesa de Sant Juan, és la mansió executiva més antiga del Nou Món

Història

[modifica]

Quan l'Imperi Espanyol colonitzà Puerto Rico durant el segle xvi, el conqueridor Juan Ponce de León es va establir com a primer governador de l'illa en substitució de Vicente Yáñez Pinzón, qui va ser designat per ocupar el càrrec de Capità General de la Ciutat de Puerto Rico abans de la colonització de l'illa, però mai fent aquesta funció.[2] Durant aquest període, la monarquia espanyola era l'encarregada de nomenar el governador de Puerto Rico que s'encarregava del desenvolupament econòmic de l'illa i informava sobre l'estat de la colònia a l'imperi espanyol. Després de 1580 la Capitania General de Puerto Rico va ser creada i el càrrec de Capità General el tenia el governador.

El 25 de juliol de 1898, amb l'esclat de la Guerra hispano-estatunidenca, Puerto Rico va ser envaït pels Estats Units quan, després d'un breu conflicte armat, l'exèrcit dels Estats Units va aterrar a Guánica. Després de la finalització de la guerra, Espanya es va veure obligada a cedir Puerto Rico, juntament amb Cuba, Filipines i Guam als Estats Units en virtut del Tractat de París (1898).[3]

Puerto Rico va començar el segle XX sota el govern militar dels Estats Units amb funcionaris, entre ells el governador, nomenats pel President dels Estats Units. L'any 1900 William McKinley va signar l'Acta Foraker com una llei federal dels Estats Units que establia un govern civil a Puerto Rico.[4] El nou govern tenia un governador i un consell executiu designat pel president, una Cambra de Representants de Puerto Rico amb 35 membres electes, un sistema judicial amb una Cort Suprema de Justícia i un Comissionat Resident sense dret a vot al Congrés.[4] El primer governador civil de l'illa sota la Llei Foraker va ser Charles Herbert Allen. Aquest sistema encara s'utilitza després de l'aprovació de la Llei Jones, que va alterar l'estructura de govern a Puerto Rico, i va estar en ús fins a 1948.

Des de 1948, el governador ha estat elegit a través d'un procés democràtic, cada quatre anys. En virtut d'aquest sistema, el governador està a càrrec del poder executiu de l'illa.[5] En aquestes eleccions, cada persona ha de votar entre diversos candidats, cadascun dels quals representa un partit polític. Els partits representats actualment són el Partit Nou Progressista de Puerto Rico, el Partit Independentista Porto-riqueny, el Partit Popular Democràtic de Puerto Rico i el Partit de Porto-riquenys per Puerto Rico. En el procés electoral es compten els vots i el candidat que reuneix la pluralitat (no la majoria) dels vots es reconeix com a governador electe i pren possessió del càrrec el 2 de gener de l'any següent, en un acte públic inaugural precedit per una cerimònia de jurament privat.

En absència del governador, o si el governador mor o és incapaç de realitzar les funcions executives, el Secretari d'Estat de Puerto Rico pren el control de les funcions executives com a governador interí, durant l'absència o incapacitat temporal, i com a governador en cas de mort, renúncia o destitució i condemna.[5] El governador electe haurà de designar un nombre de secretaris i altres caps d'agències que controlaran les agències administratives individuals durant el seu temps en el càrrec. Els secretaris seleccionats estan a càrrec de la sanitat, els recursos naturals, l'economia, les presons i les agències judicials i el departament de consum, entre d'altres. El mandat de quatre anys del governador comença el 2 de gener, l'endemà del dia de vacances d'Any Nou.

Llista de governadors de Puerto Rico

[modifica]
Segle
XVI – XVII – XVIII – XIX – XX – XXI

Sota la Corona Espanyola des de 1509 fins a 1898

[modifica]

Relació de governadors sota la corona espanyola des de 1509 fins 1898:[6]

№ Imatge Nom Inici Fi Referència
1 Capità General Don Juan Ponce de León (1a vegada)
1474 – July 1521
(edat c. 47) 		1508 1509 [7]
2 Juan Cerón 1509 1510 [8]
3 Capità General Don Juan Ponce de León (2a vegada) 1510 1511 [9]
4 Juan Cerón 1511 1512 [8]
5 Rodrigo de Moscoso 1512 1513 [10]
6 Capità General Cristóbal de Mendoza 1513 1515 [11]
7 Capità General
Don Juan Ponce de León (3a vegada) 		1515 12 set 1519 [10]
8 Sánchez Velázquez 1519 1519 [11]
9 Antonio de la Gama 1519 1521 [11]
10 Pedro Moreno 1521 1523 [11]
11 Bisbe Alonso Manso 1523 1524 [11]
12 Pedro Moreno 1524 1529 [11]
13 Antonio de la Gama 1529 1530 [11]
14 Tinent General Francisco Manuel de Landó 1530 1536 [11]
15 Vasco de Tiedra 1536 1537 [11]
16 Vasco de Tiedra 1537 1544 [11]
17 Jerónimo Lebrón de Quiñones 1544 1544 [11]
18 Llicenciat Iñigo López Cervantes y Loayza 1544 1546 [11]
19 Llicenciat Diego de Caraza 1546 1548 [11]
20 Diego de Caraza 1548 1550 [11]
21 Luis de Vallejo 1550 1555 [11]
22 Llicenciat Alonso Esteves 1555 1555 [11]
23 Llicenciat Diego de Caraza 1555 1561 [11]
24 Antonio de la Llama Vallejo 1561 1564 [11]
25 Francisco Bahamonde De Lugo 1564 1568 [11]
26 Francisco de Solís Osorio 1568 1574 [11]
27 Francisco de Obando y Mexia 1575 1579 [11]
28 Juan Ponce de León II 1579 1579 [12]
29 Jerónimo de Agüero Campuzano 1580 1580 [11]
30 Capità General Juan de Céspedes 1580 1581 [11]
31 Capità General Juan López Melgarejo 1581 1582 [11]
32 Capità General Diego Menéndez de Valdés 1582 1593 [11]
33 Coronel Pedro Suárez 1593 1597 [11]
34 Capità General Antonio de Mosquero 1597 1598 [11]
35 Colonel Pedro Suárez de Coronel (2a vegada) 1597-8 1599 [11]
36 Capità General Alonso de Mercado 1599 1602 [11]
37 Capità General Sancho Ochoa de Castro 1602 1608 [11]
38 Gabriel de Rojas Párano 1608 1614 [11]
39 Capità General Felipe de Beaumont y Navarra 1614 1620 [11]
40 Juan de Vargas 1620 1625 [11]
41 Capità General Juan de Haro y Sanvítores 1625 1630 [11]
42 Capità General Enrique Enríquez de Sotomayor 24 gener 1631 16 febrer 1635 [11]
43 Capità General Iñigo de la Mota Sarmiento 1635 1641 [11]
44 Capità General Agustín de Silva y Figueroa 1641 1641 [11]
45 Capità General Juan de Bolaños 1642 1643 [11]
46 Fernando de la Riva Agüero y Setien 1643 1648 [11]
47 Diego de Aguilera y Gamboa 24 maig 1649 1655 [11]
48 José Novoa y Moscoso Pérez y Buitron 1655 1660 [11]
49 Capità General Juan Pérez de Guzmán y Chagoyen 1660 1664 [11]
50 Jerónimo de Velasco 1664 1670 [11]
51 Gaspar de Arteaga y Aunoavidao 1670 1674 [13]
52 Diego Roblandillo 1674 1674 [13]
53 Capità General Baltazar Figueroa y Castilla 1674 1674 [13]
54 Alonso de Campos y Espinosa 1675 1678 [13]
55 Juan de Robles Lorenzana 1678 1683 [13]
56 Capità General Gaspar Martínez de Andino 1683 1685 [13]
57 Juan Francisco Medina 1685 1690 [13]
58 Gaspar de Arredondo y Valle 1690 1695 [13]
59 Juan Francisco Medina 1695 1697 [13]
60 Tomás Franco 1697 1698 [13]
61 Antonio de Robles Silva 1698 1699 [13]
62 Gabriel Suárez de Ribera 1700 1703 [13]
63 Diego Jiménez de Villarán 1703 1703 [13]
64 Francisco Sánchez Calderón 1703 1703 [13]
65 Pedro Arroyo y Guerrero 1704 1705 [13]
66 Juan Francisco López de Morla 1706 1706 [13]
67 Francisco Danio Granados 24 Des 1708 18 Jul 1711 [13]
68 Coronel Juan de Ribera 1709 1715 [13]
69 José Francisco Carreño 1716 1716 [13]
70 Alfonso Bortodano 1716 1720 [13]
71 Francisco Danio Granados 7 Abr 1720 1724 [13]
72 Capità General José Antonio de Mendizabal y Azcue 22 Ago 1724 11 Oct 1731 [13]
73 Tinent Coronel Matías de Abadía 1731 1743 [13]
74 Domingo Pérez de Mandares 1743 1744 [13]
75 Coronel Juan José Colomo 1744 1750 [13]
76 Coronel Agustín de Parejas 1750 1751 [13]
77 Tinent Coronel Esteban Bravo de Rivero 1751 1753 [13]
78 Capità General Felipe Ramírez de Estenos 1753 1757 [13]
79 Esteban Bravo de Rivero 1757 1759 [13]
80 Mateo de Guaso Calderón 1759 1760 [13]
81 Esteban Bravo de Rivero 1760 1761 [13]
82 Tinent Coronel Ambrosio de Benavides 1761 1766 [13]
83 Coronel Marcos de Vergara 1766 1766 [13]
84 Tinent Coronel José Trentor 1766 1769 [13]
85 Coronel Miguel de Muesas 1769 1776 [14][13]
86 Coronel José Dufresne 1776 1783 [13]
87 Mariscal de Camp Don Juan Andrés Daban y Busterino 1783 1789 [13]
88 Coronel Francisco Torralbo y Robles 1789 1789 [13]
89 Brigadier General Miguel Antonio de Ustáriz 1789 1792 [10]
90 Coronel Francisco Torralbo y Robles 1792 1794 [13]
91 General de Brigada Enrique Grimarest 1794 1795 [10]
92 Mariscal de camp Don Ramón de Castro y Gutiérrez 1795 1804 [13]
93 Toribio Montes 1804 1809 [13]
94 Salvador Meléndez Bruna 30 juny 1809 24 març 1820 [13]
95 General de Brigada Juan Vasco y Pascual 24 Mar 1820 7 Ago 1820 [13]
96 General de Brigada Gonzalo Arostegui y Herrera 7 Ago 1820 12 Feb 1822 [13]
97 Coronel José de Navarro 12 Feb 1822 30 Mai 1822 [13]
98 Francisco González de Linares 30 Mai 1822 4 Des 1823 [13]
99 Tinent General Miguel Luciano de la Torre y Pando 4 Des 1823 1837 [13]
100 Francisco Javier de Moreda y Prieto 1837 1838 [13]
101 Mariscal de Camp Miguel López Baños y Monsalve 1838 1841 [13]
102 Tinent General Santiago Méndez de Vigo 1841 1844 [13]
103 Tinent General Rafael Arístegui y Vélez 1844 1847 [13]
104 Mariscal de Camp Don Joan Prim i Prats 1847 1848 [15]
105 Tinent General Juan de la Pezuela y Cevallos 1848 1851 [10]
106 Enrique de España y Taberner 1851 1852 [10]
107 Tinent General Fernando Norzagaray y Escudero 1852 1855 [10]
108 Tinent General Andrés García Camba gener 1855 agost 1855 [10]
109 Tinent General José Lemery Ibrarrola Ney y González agost 1855 gener 1857 [10]
110 Tinent General Fernando Cotoner y Chacon gener 1857 juliol 1860 [10]
111 Sabino Gamir Maladen juliol 1860 agost 1861 [10]
112 Tinent General Rafael Echagüe y Bermingham agost 1861 1862 [10]
113 General de Brigada Rafael Izquierdo y Gutiérrez 1862 [10]
114 Tinent General Félix María de Messina Iglesias abril 1862 novovembre 1865 [10]
115 Tinent General José María Marchessi y Oleaga 1865 1867 [10]
116 General Julián Juan Pavía Lacy 1867 1868 [10]
117 General José Laureano de Sanz y Posse 1868 1870 [10]
118 Tinent General Gabriel Baldrich i Palau 1870 1871 [10]
119 General Ramón Gómez y Pulido 1871 1872 [10]
120 General Simón de la Torre Ormaza 1872 1872 [10]
121 General de Brigada Joaquín Eurile Hernan 1872 1873 [10]
122 Tinent General Juan Martínez Plowes 1873 1873 [10]
123 General Rafael Primo de Rivera y Sobremonte 1873 1874 [10]
124 General José Laureano de Sanz y Posse 1875 1875 [10]
125 General Segundo de la Portilla Gutiérrez 1875 1877 [10]
126 General Manuel de La Serna y Hernández Pinzón 1877 1878 [10]
127 General José Gamir Maladen 1878 1878 [10]
128 General Eulogio Despujol y Dusay 1878 1881 [10]
129 General Segundo de la Portilla Gutiérrez 1881 1883 [10]
130 General Miguel de la Vega Inclán y Palma nov 1883 jul 1884 [10]
131 General Don Carlos Suances Campos 1884 1884 [10]
132 General Ramón Fajardo Izquierdo 1884 1884 [10]
133 General Luis Dabán y Ramírez de Arellano 1884 1887 [10]
134 General Romualdo Palacio y González 23 març 1887 11 novembre 1887 [10]
135 General Juan Contreras Martinez 1887 1888 [10]
136 General Pedro Ruiz Dana 1888 1890 [10]
137 General de Brigada José Pasqual de Bonanza y Soler de Cornellá 18 abril 1890 22 abril 1890 [10]
138 General José Lasso y Pérez 1890 1893 [10]
139 General Antonio Dabán y Ramírez de Arellano 21 novembre 1892 21 maig 1895 [10]
140 General José Gamir Maladen 1895 1896 [10]
141 General Emilio March 1896 1896 [10]
142 General Sabas Marín González 1896 1898 [16]
143 General Ricardo de Ortega y Diez 1898 1898 [17]
144 General Andrés González Muñoz 1898 1898 [18]
145 General Ricardo de Ortega y Diez 1898 1898 [17]
146 General Manuel Macías y Casado 1898 1898 [19]
147 General Ricardo de Ortega y Diez 1898 1898 [17]

Sota l'administració colonial dels EUA des de 1898 fins a 1949

[modifica]

Govern militar des de 1898 fins a 1900

[modifica]
Imatge Nom Inici Fi Referencia
Comandant General Nelson A. Miles 1898 1898 [20]
General de Divisió John R. Brooke 1898 1898 [21]
General De Divisió Guy Vernon Henry 1898 1899 [22]
George Whitefield Davis 1899 1900 [10]

A partir de la Llei Foraker de 1900 fins a 1949

[modifica]

Governadors nord-americans des de 1900 fins 1949: [23]

Imatge Nom Inici Fi Nota Referència
Charles Herbert Allen 1 maig 1900 15 setembre 1901 Primer governador civil dels E.U.A. anomenat pel President William McKinley [24]
William Henry Hunt 1901 1904 [25]
Beekman Winthrop 1904 1907 [11]
Regis Henri Post 1907 1909 [11]
Coronel George Radcliffe Colton 1909 1913 [11]
Arthur Yager 1913 1921 [26]
José E. Benedicto 1921 1921 Governador interí [11]
Emmet Montgomery Reily 1921 1923 [27]
Juan Bernardo Huyke 1923 1923 Governador interí [11]
Horace Mann Towner 1923 1929 [28]
James R. Beverley 1929 1929 [11]
Theodore Roosevelt Jr. 1929 1932 [29]
James R. Beverley 2n període 1932 1933 [11]
Robert Hayes Gore 1933 1934 [30]
Benjamin Jason Horton 1934 1934 [11]
General Blanton C. Winship 1934 1939 Eliminat sumàriament pel President Roosevelt el 12 de Maig de 1939.[31][32] [33]
José E. Colom 1939 1939 Governador interí [10]
Almirall marina William D. Leahy 1939 1940 [34]
José Miguel Gallardo 1940 1941 Governador interí [10]
Comandant Guy J. Swope 1941 1941 [35]
José Miguel Gallardo 1941 1941 Governador interí [10]
Rexford Tugwell 1941 1946 [36]
Jesús T. Piñero 1946 1949 Únic governador nadiu de Puerto Rico nomenat sota l'administració colonial dels EUA. [37][38]

Sota la Constitució de l'Estat Lliure Associat des de 1949 fins a l'actualitat

[modifica]

Els Governadors sota la constitució de l'Estat Lliure Associat de puerto Rico s'han repartit entre dos partits. El vermell, autonomista, i el blau, annexionista i conservador, cadasqun amb al voltant del 45% de suport electoral. El partit verd, independentista i d'esquerres, compta amb un 5% dels vots.[39][38]

      Partit Nou Progressista        Partit Popular Democràtic
Num Imatge Nom Inici Fi Partit Afiliació
dins de la política dels EUA
1 Luis Muñoz Marín[40]
(1898-1980) 		2 gener 1949 2 gener 1965 Partit Popular Democràtic Independent[41]
2 Roberto Sánchez Vilella[42]
(1913-1997) 		2 gener 1965 2 gener 1969 Partit Popular Democràtic Demòcrata[43]
3 Luis A. Ferré[44]
(1904-2003) 		2 gener 1969 2 gener 1973 Partit Nou Progressista Republicà[45]
4 Rafael Hernández Colón[46]
(1936-2019) 		2 gener 1973 2 gener 1977 Partit Popular Democràtic Demòcrata[47]
5 Carlos Romero Barceló[48]
(1932-2021) 		2 gener 1977 2 gener 1985 Partit Nou Progressista Demòcrata
6 Rafael Hernández Colón[46]
(1936-2019) 		2 gener 1985 2 gener 1993 Partit Popular Democràtic Demòcrata
7 Pedro Rosselló González
(n. 1944) 		2 gener 1993 2 gener 2001 Partit Nou Progressista Demòcrata[49]
8 Sila María Calderón[50]
(n. 1942) 		2 gener 2001 2 gener 2005 Partit Popular Democràtic Demòcrata[51]
9 Aníbal Acevedo Vilá[52]
(n. 1962) 		2 gener 2005 2 gener 2009 Partit Popular Democràtic Demòcrata
10 Luis Fortuño Burset[53]
(n. 1960) 		2 gener 2009 2 gener 2013 Partit Nou Progressista Republicà
11 Alejandro García Padilla
(n. 1971) 		2 gener 2013 2 gener 2017 Partit Popular Democràtic Demòcrata[54]
12 Ricardo Rosselló Nevares
(n. 1979) 		2 gener 2017 2 agost 2019 Partit Nou Progressista Demòcrata
13 Pedro Pierluisi Urrutia
(n. 1959) 		2 agost 2019 7 agost 2019 Partit Nou Progressista Demòcrata
14 Wanda Vázquez Garced
(n. 1960) 		7 agost 2019 2021 Partit Nou Progressista Republicà
15 Pedro Pierluisi Urrutia
(n. 1959) 		2021 electe Partit Nou Progressista Demòcrata

Referències

[modifica]
  1. ↑ «L'encant del vell San Juan» (en castellà). Vanguardia, 05-06-2013.
  2. ↑ «Puerto Rico at the Dawn of the Modern Age» (en anglès). Library of Congress. [Consulta: 31 gener 2015].
  3. ↑ «Treaty of Peace Between the United States and Spain». Yale University. Lillian Goldman Law Library, 2008. [Consulta: 23 setembre 2007].
  4. ↑ 4,0 4,1 «Foraker Act (Organic Act of 1900)». Library of Congress. [Consulta: 31 gener 2015].
  5. ↑ 5,0 5,1 «Rama Ejecutiva» (en castellà). Gobierno del Estado Libre Asociado de Puerto Rico. [Consulta: 31 gener 2015].
  6. ↑ Negroni, Hector Andrés. «I. Gobierno Español. Gobernadores Españoles». A: Ediciones Siruela, SA. Historia militar de Puerto Rico (en castellà). Sociedad Estatal Quinto Centenario, 1992, p. 88–95. UOM:39015040985064. ISBN 84-7844-138-7 [Consulta: 30 agost 2016]. 
  7. ↑ «Ponce de León, Juan». Infoplease. Arxivat de l'original el 2007-10-18. [Consulta: 19 setembre 2007].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Puerto Rico in the Great Depression». New Deal Network. Arxivat de l'original el 2007-11-05. [Consulta: 18 setembre 2007].
  9. ↑ «Ponce de León, Juan». Infoplease. Arxivat de l'original el 2007-10-18. [Consulta: 19 setembre 2007].
  10. ↑ 10,00 10,01 10,02 10,03 10,04 10,05 10,06 10,07 10,08 10,09 10,10 10,11 10,12 10,13 10,14 10,15 10,16 10,17 10,18 10,19 10,20 10,21 10,22 10,23 10,24 10,25 10,26 10,27 10,28 10,29 10,30 10,31 10,32 10,33 10,34 10,35 10,36 10,37 10,38 10,39 10,40 10,41 10,42 10,43 10,44 «Governors of Puerto Rico - Under Spanish Rule». El Boricua. Arxivat de l'original el 2017-09-24. [Consulta: 19 setembre 2007].
  11. ↑ 11,00 11,01 11,02 11,03 11,04 11,05 11,06 11,07 11,08 11,09 11,10 11,11 11,12 11,13 11,14 11,15 11,16 11,17 11,18 11,19 11,20 11,21 11,22 11,23 11,24 11,25 11,26 11,27 11,28 11,29 11,30 11,31 11,32 11,33 11,34 11,35 11,36 11,37 11,38 11,39 11,40 11,41 11,42 11,43 11,44 11,45 11,46 11,47 11,48 11,49 11,50 «Puerto Rico - Chronology». World's Statesmen. [Consulta: 19 setembre 2007].
  12. ↑ «Casa Blanca reveals centuries of San Juan history». Arxivat de l'original el 2009-06-14. [Consulta: 31 gener 2015].
  13. ↑ Ortiz, Altagracia. Eighteenth-century Reforms in the Caribbean: Miguel de Muesas, Governor of Puerto Rico, 1769-76 (en anglès). Fairleigh Dickinson Univ Press, 1 gener 1983. ISBN 978-0-8386-3008-2. 
  14. ↑ «Rafael Cordero Molina: Maestro de proceres, Siervo de Dios» (en castellà). Puerto Rico en breve. [Consulta: 19 setembre 2007].
  15. ↑ «Presencia del ideario masónico en el proyecto revolucionario antillano de Ramón Emeterio Betances» (en castellà). Universidad de Puerto Rico. [Consulta: 19 setembre 2007].
  16. ↑ 17,0 17,1 17,2 «Protagonistas de la Guerra Hispano Americana en Puerto Rico Parte VII» (en castellà). Coqui.net. [Consulta: 18 setembre 2007].
  17. ↑ «Teniente general Andrés González Muñoz» (en castellà). Puerto Rico en breve. [Consulta: 19 setembre 2007].
  18. ↑ «Protagonistas de la Guerra Hispano Americana en Puerto Rico Parte VI» (en castellà). Coqui.net. [Consulta: 19 setembre 2007].
  19. ↑ «Nelson Appleton Miles». Find A Grave. [Consulta: 19 setembre 2007].
  20. ↑ «John R. Brooke». Library of Congress. [Consulta: 19 setembre 2007].
  21. ↑ «Guy Vernor Henry». Arlington National Cemetery Website. Arxivat de l'original el 2007-10-21. [Consulta: 19 setembre 2007].
  22. ↑ Grupo Editorial EPRL «Gobernadores estadounidenses» (en castellà). Enciclopedia de Puerto Rico. Fundación Puertoriqueña de las Humanidades, 03-09-2010 [Consulta: 31 agost 2016].
  23. ↑ «Allen, Charles Herbert, (1848 - 1934)». Biographical Directory of the United States Congress. [Consulta: 19 setembre 2007].
  24. ↑ «Hunt, William Henry». Federal Judicial Center. [Consulta: 19 setembre 2007].
  25. ↑ «Arthur Yager 1908-1913». Georgetown College. Arxivat de l'original el 2007-09-27. [Consulta: 19 setembre 2007].
  26. ↑ «The Architecture of Power». Carnegie Mellon University. Arxivat de l'original el 2007-07-04. [Consulta: 19 setembre 2007].
  27. ↑ «Towner, Horace Mann, (1855 - 1937)». Biographical Directory of the United States Congress. [Consulta: 19 setembre 2007].
  28. ↑ «TR's Family Tree». Theodore Roosevelt Association. [Consulta: 19 setembre 2007].
  29. ↑ «Warren D. Robbins Minister to Canada; White House Also Chooses Robert H. Gore as Governor of Puerto Rico». Washington Post, 29-04-1933.
  30. ↑ Report of the Commission of Inquiry on Civil Rights in Puerto Rico. The Commission of Inquiry on Civil Rights in Puerto Rico, editor. 70 pages. May 22, 1937. Published by The Law Library Microform Consortium (LLMC). Arxivat de desembre 14, 2010, a Wayback Machine. Consulta 30 Octubre 2010.
  31. ↑ Vito Marcantonio, U.S. Congressman. Five Years of Tyranny. Speech before the U.S. House of Representatives. Cheverote Productions. 14 August 1939. Arxivat 12 de gener 2012 a Wayback Machine. la conferència sencera es troba al Congressional Record 14 Agost 1939. Consulta 30 Octubre 2010.
  32. ↑ Marcantonio, Vito. «Five Years of Tyranny». Cheverote Productions. [Consulta: 19 setembre 2007].
  33. ↑ «William D. Leahy - Biography». Williamdleahy.com (official web site). [Consulta: 19 setembre 2007].
  34. ↑ «Swope, Guy Jacob, (1892 - 1969)». Biographical Directory of the United States Congress. [Consulta: 19 setembre 2007].
  35. ↑ «Rexford G. Tugwell (1891-1979)». The Eleanor Roosevelt National Historic Site. [Consulta: 19 setembre 2007].
  36. ↑ «Jesus T. Piñero». Library of Congress. [Consulta: 19 setembre 2007].
  37. ↑ 38,0 38,1 Grupo Editorial EPRL «Gobernadores puertorriqueños» (en castellà). Enciclopedia de Puerto Rico. Fundación Puertoriqueña de las Humanidades, 03-09-2010 [Consulta: 31 agost 2016].
  38. ↑ Ayén, Xavi «Una illa entre dos mons» (en castellà). La Vanguardia, 10-01-2014 [Consulta: 31 gener 2015].
  39. ↑ «Luis Muñoz Marín - Biografia». Fundación Luis Muñoz Marín. [Consulta: 19 setembre 2007].
  40. ↑ Trías Monge, José. «Historia Constitucional de Puerto Rico» (en castellà), 1995. [Consulta: 10 agost 2013].
  41. ↑ Luis R. Negrón. Puerto Rico en breve. Roberto Sánchez Vilella (en castellà). Puerto Rico en breve. 
  42. ↑ «Líderes populares reclaman a Cox Alomar para Oficina de PR en Washington». Metro Puerto Rico. Metro International, 20-12-2012.
  43. ↑ Encyclopædia Britannica. Luis A. Ferré. Encyclopædia Britannica. 
  44. ↑ Fernós, Antonio. «Ser Nosotros Mismos!: La Angustiosa Lucha Del Pueblo Puertorriqueño Por Su Soberanía Nacional» (en castellà). La Editorial, 2003. [Consulta: 31 gener 2015].
  45. ↑ 46,0 46,1 «Rafael Hernández Colón». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 31 gener 2015].
  46. ↑ Montalvo, Iza «Exgobernadores de PR visitan Florida en campaña por Obama» (en castellà). La Opinión, 08-10-2012 [Consulta: 31 gener 2015].
  47. ↑ «Romero-Barceló, Carlos Antonio, (1932 -)». Biographical Directory of the United States Congress. [Consulta: 31 gener 2015].
  48. ↑ «Hon. Pedro Rosselló - Resumen Biográfico» (en castellà), 1998. [Consulta: 31 gener 2015].
  49. ↑ «Sila Maria Calderón». Encyclopædia Britannica. [Consulta: 31 gener 2015].
  50. ↑ «Calderón Serra, Sila María» (en castellà). Junta de Castella i Lleó. [Consulta: 31 gener 2015].
  51. ↑ «Acevedo-Vilá, Aníbal, (1962 -)». Biographical Directory of the United States Congress. [Consulta: 31 gener 2015].
  52. ↑ Ortiz de Zárate, roberto. «Biografia Luis Fortuño Burset». Centre d'Estudis i Documentació Internacionals a Barcelona (CIDOB), 01-09-2009. [Consulta: 31 gener 2015].
  53. ↑ Varela, Julio «Opinion: For Puerto Rico to ever progress, the politics of status must disappear». NBC Latino. NBC, 22-05-2013 [Consulta: 31 gener 2015].

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Mellander, Gustavo A. Interstate Publishers. The United States in Panamanian Politics: The Intriguing Formative Years.. Interstate Publishers., 1971. OCLC 138568. 
  • Mellander, Gustavo A.; Maldonado Mellander, Nelly. Charles Edward Magoon: The Panama Years.. Río Piedras, Puerto Rico: Editorial Plaza Mayor., 1999. ISBN 1-56328-155-4. OCLC 42970390. 

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Llista de governadors de Puerto Rico
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Llista_de_governadors_de_Puerto_Rico&oldid=32955315»