Vés al contingut

Luis Dabán y Ramírez de Arellano

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaLuis Dabán y Ramírez de Arellano
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(es) Luis Daban y Ramírez de Arellano Modifica el valor a Wikidata
28 maig 1841 Modifica el valor a Wikidata
Pamplona (Navarra) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 gener 1892 Modifica el valor a Wikidata (50 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Senador al Senat espanyol
15 febrer 1891 – 22 febrer 1892
Circumscripció electoral: Puerto Rico
Director general de la Guàrdia Civil
14 novembre 1890 – 22 gener 1892
← Tomás O'Ryan y VázquezRomualdo Palacio →
Senador al Senat espanyol
27 novembre 1887 – desembre 1890
Circumscripció electoral: Múrcia
Governador de Puerto Rico
31 octubre 1884 – 6 gener 1887
← Ramón Fajardo IzquierdoRomualdo Palacio →
Capità general d'Aragó
31 gener 1882 – 27 octubre 1884
← Ignacio María del Castillo y Gil de la TorreZacarías González Goyeneche →
Diputat al Congrés dels Diputats
23 febrer 1876 – 10 novembre 1876 – Josep Escrig i Font →
Circumscripció electoral: Sogorb
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Lloc de treball Madrid Modifica el valor a Wikidata
OcupacióMilitar
Carrera militar
Rang militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteTercera Guerra Carlina
Guerra dels Deu Anys Modifica el valor a Wikidata

Luis Dabán y Ramírez de Arellano (Pamplona, 28 de maig de 1841 - Madrid, 22 de gener de 1892) fou un militar i polític navarrès, diputat a Corts durant la restauració borbònica

Biografia

[modifica]

Va néixer el 28 de maig de 1841 a Pamplona. En la seva joventut es va incorporar a l'exèrcit, participant en les campanyes de Santo Domingo (1864-1865) i, més tard, en 1868, en la Guerra dels Deu Anys, a Cuba. En 1872 retorna a la Península, on participaria en la Tercera Guerra Carlina, aconseguint-hi el títol de mariscal de camp. Després d'això, va tornar a Cuba, on va obtenir el títol de comandant general del departament oriental.

El desembre de 1874 va posar-se a disposició del colpista Arsenio Martínez-Campos Antón en el pronunciament de Sagunt i facilità la restauració borbònica.

Fou elegit diputat per Sogorb a les eleccions generals espanyoles de 1876, però renuncià al seu escó per incompatibilitat per haver estat nomenat Segon Caporal de les Filipines. També fou governador de Puerto Rico de 1884 a 1887. Posteriorment fou director general de la Guàrdia Civil, de 1890 a 1892.[1] Va morir el 22 de gener de 1892 a Madrid.[2]

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
  • Fitxa del Congrés dels Diputats (castellà)
  • Fotografia
  • Governadors de Puerto Rico


Càrrecs públics
Precedit per:
Tomás O'Ryan y Vázquez
Director General de la Guàrdia Civil

1890-1892
Succeït per:
Romualdo Palacio González