Vés al contingut

Gran Premi d'Espanya de Motocròs 250cc 1973

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infobox sports competitionGran Premi d'Espanya de Motocròs 250cc 1973
Imatge
Jim Pomeroy amb Oriol Puig Bultó (dreta) just després que l’americà guanyés la primera mànega del GP d’Espanya de 1973 (8 d'abril)
TipusGran Premi d'Espanya de Motocròs 250cc Modifica el valor a Wikidata
OrganitzadorPenya Motorista 10 x Hora Modifica el valor a Wikidata
Nombre de participants55 Modifica el valor a Wikidata
Localització  i  dates
LocalitzacióCircuit del Vallès (Mancomunitat de Sabadell i Terrassa) 41° 33′ 17″ N, 2° 02′ 59″ E / 41.55465°N,2.04972°E / 41.55465; 2.04972 Modifica el valor a Wikidata
EstatEspanya Modifica el valor a Wikidata
Interval de temps7 abril 1973 – 8 abril 1973 Modifica el valor a Wikidata
Freqüènciaanual Modifica el valor a Wikidata
Número d'edició12  (1973) Modifica el valor a Wikidata
Competició
Primer llocHans Maisch↔Maico. 5 punts. Modifica el valor a Wikidata
Dades estadístiques
Assistència40.000 Modifica el valor a Wikidata
← 1972 Modifica el valor a Wikidata
1974 → Modifica el valor a Wikidata

L'edició de 1973 del Gran Premi d'Espanya de Motocròs 250cc fou la 12a d'aquesta prova. Organitzat per la Penya Motorista 10 x Hora, el Gran Premi era la primera prova del Campionat del Món d'aquell any i tingué lloc el cap de setmana del 7 i 8 d'abril al Circuit del Vallès, en terrenys de l'antiga Mancomunitat Sabadell-Terrassa (actualment dins el terme municipal de Terrassa). Hi participaren 55 pilots de 18 països diferents (quatre dels quals catalans) i hi assistiren 40.000 espectadors.[1][2]

Aquella edició ha passat a la història del motocròs pel debut espectacular de Jim Pomeroy al manillar d'una Bultaco Pursang MK6.[3][4] A només 20 anys i essent un autèntic desconegut a Europa, el nord-americà guanyà la primera mànega del seu primer Gran Premi amb gran autoritat i acabà segon absolut de la prova, empatat amb el guanyador Hans Maisch (però a 7 segons de diferència).[5] Pomeroy aconseguí aquell dia diverses fites: era el pilot més jove a guanyar una mànega d'un Gran Premi de motocròs,[6][7] el primer nord-americà a aconseguir-ho[8] i el primer pilot a guanyar en un Gran Premi el dia del seu debut.[9] Pomeroy era també el primer a guanyar una mànega amb moto catalana[10] i, atès que sortí del Vallès amb més punts que Maisch, el primer nord-americà a liderar el Campionat del Món de motocròs.[8][11]

Entrenaments

[modifica]

Les sorpreses de la tanda d'entrenaments de dissabte varen ser el fluix resultat del Campió del Món Joël Robert i, especialment, el segon millor temps aconseguit per Jim Pomeroy (fins i tot es va arribar a pensar que havia estat un error de cronometratge).[6]

Posició No. Pilot Motocicleta Temps[1]
1 46 SWE Håkan Andersson Yamaha 2:30.3
2 26 EUA Jim Pomeroy Bultaco 2:31.7
3 54 URSS Pavel Rulev KTM 2:32.0
4 55 URSS Evgeny Ribaltchenko ČZ 2:32.0
5 1 Bèlgica Joël Robert Suzuki 2:34.6
6 28 FIN Kalevi Vehkonen Montesa 2:35.5

Curses

[modifica]

Primera mànega

[modifica]

Havent aconseguit una posició entre els 10 millors a la graella de sortida, Pomeroy va guanyar aquella mànega després d'haver-ne pres el comandament a pocs metres de la sortida, un cop va haver avançat tots els pilots en el primer revolt (el qual va agafar per l'exterior, fent servir la seva experiència en flat track).[3]

Sortida de la primera mànega. Jim Pomeroy (26) encapçala el revolt immediat a la pujada dels pins.
Posició No.[1] Pilot[12] Motocicleta
1 26 EUA Jim Pomeroy Bultaco
2 6 RFA Hans Maisch Maico
3 27 FIN Heikki Mikkola Husqvarna
4 47 SWE Torleif Hansen Kawasaki
5 4 RFA Adolf Weil Maico
6 46 SWE Håkan Andersson Yamaha
7 15 TCH Jaroslav Falta ČZ
8 14 TCH Miroslav Halm CZ
9 55 URSS Evgeny Ribaltchenko CZ
10 28 FIN Kalevi Vehkonen Montesa

Segona mànega

[modifica]
Posició No.[1] Pilot[13] Motocicleta
1 4 RFA Adolf Weil Maico
2 46 SWE Håkan Andersson Yamaha
3 6 RFA Hans Maisch Maico
4 26 EUA Jim Pomeroy Bultaco
5 28 FIN Kalevi Vehkonen Montesa
6 53 URSS Alexej Kibirin ČZ
7 55 URSS Evgeny Ribaltchenko CZ
8 14 TCH Miroslav Halm CZ
9 54 URSS Pavel Rulev KTM
10 3 Bèlgica Gaston Rahier Suzuki

Classificació final

[modifica]
Domingo Gris (21) i Joël Robert (1) durant la presentació dels pilots
Posició Pilot Motocicleta Punts (GP) Punts (Mundial)
1 RFA Hans Maisch[a] Maico 5 22
2 EUA Jim Pomeroy[a] Bultaco 5 23
3 RFA Adolf Weil Maico 6 21
4 SWE Håkan Andersson Yamaha 8 17
5 FIN Kalevi Vehkonen Montesa 15 7
6 URSS Evgeny Ribaltchenko ČZ 16 6
7 TCH Miroslav Halm ČZ 16 6
8 URSS Alexej Kibirin ČZ 19 5
9 URSS Pavel Rulev KTM 21 2
10 Bèlgica Gaston Rahier Suzuki 24 1
  1. ↑ 1,0 1,1 L'empat a 5 punts entre Pomeroy (1+4) i Maisch (2+3) es resolgué pel còmput global de temps, favorable a l'alemany per només 7 segons (1h32:46 de Maisch contra 1h32:53 de Pomeroy).

El controvertit resultat final

[modifica]

Tot i que Jim Pomeroy estava embadalit amb el seu segon lloc al podi del Vallès,[14][15] fou Hans Maisch qui va guanyar la competició aquell dia i va tornar a casa amb el trofeu del guanyador. La victòria de Maisch, però, causà una certa controvèrsia[16] pel fet que, amb el nou reglament de la FIM a la mà, l'hi hauria d'haver correspost a Pomeroy. Dos dies més tard, la pròpia FIM corregí l'error i rescabalà l'americà tot declarant-lo vencedor del Gran Premi d'Espanya de 1973.[14] Actualment, nombroses fonts especialitzades assenyalen Jim Pomeroy com a guanyador d'aquell Gran Premi[17][18] i neguen, doncs, l'única victòria en Gran Premi de la seva carrera a Hans Maisch.

De fet, l'endemà del Gran Premi es va constatar que els organitzadors havien comès un greu error en comptar els punts: l'hivern de 1972, la FIM havia canviat el sistema de puntuació per a decidir la classificació dels participants en un Gran Premi.[15] Fins aleshores, el guanyador era qui menys punts obtenia en el còmput de les dues mànegues, atorgant-se'n un al primer, dos al segon, tres al tercer, etc. Amb la nova normativa, però, els punts que calia computar eren els obtinguts de cara al mundial en cada mànega (15 al primer, 12 al segon, 10 al tercer, 8 al quart, etc.) i guanyava qui més n'aconseguia. Per alguna raó, aquest canvi no va arribar a la RFME i els comissaris encarregats de les classificacions aplicaren el barem anterior que, a causa de l'empat entre Pomeroy i Maisch a 5 punts, va donar la victòria a l'alemany per l'avantatge de set segons en el còmput global de temps. Si s'hagués aplicat el nou sistema de recompte, Pomeroy hagués guanyat el Gran Premi amb 23 punts pels 22 de Maisch.[14][15]

Uns dies després, es va corregir la situació i Jim Pomeroy va ser declarat oficialment el guanyador del Gran Premi d'Espanya de 250cc (el 12 d'abril de 1973, la revista Motor Cycle News en publicava la notícia[14]). Hans Maisch, però, va conservar el trofeu que havia guanyat. Força anys més tard, un grup d'amics de l'americà, comandats pel seu germà Ron, van anar a Barcelona i li'n van demanar una rèplica al fabricant del trofeu original,[15] la qual lliuraren per sorpresa a Jim Pomeroy el 2003, trentè aniversari de la seva fita, durant la Chehalis Classic AHRMA National (una competició de motocicletes clàssiques als EUA).[14][19] La rèplica del trofeu costà 3.000 dòlars, els quals foren sufragats per més de 78 pilots i clubs de motociclisme entre els quals hi havia Raymond Boven, Dick Mann i Brad Lackey.[20] Tres anys més tard de l'acte de desgreuge, el 2006, Jim Pomeroy es va morir en un accident de trànsit a Yakima, Washington.

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «¿Peligra le hegemonía de Joel Robert?» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 08-04-1973. [Consulta: 8 agost 2014].
  2. ↑ Pupo, Ricardo. «Campeonato Mundial de Motocross 250 e 500 cc - 1973» (en portuguès). motosclassicas70.com.br. [Consulta: 8 agost 2014].
  3. ↑ 3,0 3,1 «Jim Pomeroy (1952-2006) USA» (en castellà). pilotos-muertos.com, 02-11-2010. Arxivat de l'original el 8 de juliol 2013. [Consulta: 8 agost 2014].
  4. ↑ «Un fabuloso G.P. de Moto Cross» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 09-04-1973. [Consulta: 8 agost 2014].
  5. ↑ «Espectáculo de excepción en el Circuito del Vallès» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 09-04-1973. [Consulta: 8 agost 2014].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Bultaco, més que un mite». Fricandó motarra, 16-03-2009. [Consulta: 8 agost 2014].
  7. ↑ Pupo, Ricardo. «Jim Pomeroy. A primeira verdadeira legenda do motocross americano» (en portuguès). motosclassicas70.com.br. [Consulta: 8 agost 2014].
  8. ↑ 8,0 8,1 «Jim Pomeroy. International motocross champion» (en anglès). motorcyclemuseum.org. AMA. [Consulta: 8 agost 2014].
  9. ↑ «Triunfo del alemán Hans Maisch, con «Maico», en la disputada carrera internacional» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. La Vanguardia, 10-04-1973. [Consulta: 8 agost 2014].
  10. ↑ Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Motocross». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC, 1998, p. 279. ISBN 84-920886-5-6. 
  11. ↑ «Clasificaciones. Mundial de 250 c.c.» (PDF) (en castellà). Hemeroteca. El Mundo Deportivo, 09-04-1973. [Consulta: 8 agost 2014].
  12. ↑ van Essen 2013: «1st Moto»
  13. ↑ van Essen 2013: «2nd Moto»
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 14,3 14,4 Lawrence, Larry. «Pomeroy’s Unexpected and Strange GP Victory» (en anglès). cyclenews.com, 21-02-2018. [Consulta: 8 gener 2020].
  15. ↑ 15,0 15,1 15,2 15,3 Hermans, Danny. «De eerste GP-overwinning van Jim Pomeroy: De trofee voor Hans Maisch?» (en neerlandès). mxvintage.be, 12-10-2018. [Consulta: 26 maig 2020].
  16. ↑ Casanovas, Josep Maria. «Incomprensible: El líder del Campeonato del Mundo no es el vencedor del G. P. de España» (en castellà). Hemeroteca p. 22. El Mundo Deportivo, 12-04-1973. [Consulta: 26 maig 2020].
  17. ↑ «Jim Pomeroy» (PDF) (en francès). memotocross.fr. [Consulta: 6 gener 2020].
  18. ↑ «Grand Prix Espagne 1973 250cc. La 1ère victoire d'un Américain en Grand Prix !» (en francès). motocross-history.com, 13-04-2013. [Consulta: 26 maig 2020].
  19. ↑ «Jim Pomeroy Gets His Trophy» (en anglès). vitalmx.com/, 05-10-2015. [Consulta: 8 gener 2020].
  20. ↑ «The day Jim Pomeroy won the Spanish Grand Prix and they gave the Trophy to Hans Maisch» (en anglès). motocrossactionmag.com, 02-11-2013. [Consulta: 8 gener 2020].
Bibliografia

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gran Premi d'Espanya de Motocròs 250cc 1973
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Gran_Premi_d%27Espanya_de_Motocròs_250cc_1973&oldid=33190378»