Vés al contingut

Graus

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Graus (Ribagorça))
Aquest article tracta sobre el municipi aragonès. Vegeu-ne altres significats a «Grau».
Plantilla:Infotaula geografia políticaGraus
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 42° 11′ 26″ N, 0° 20′ 18″ E / 42.190555555556°N,0.33833333333333°E / 42.190555555556; 0.33833333333333
EstatEspanya
Comunitat autònomaAragó
Provínciaprovíncia d'Osca Modifica el valor a Wikidata
Capital de
CapitalGraus Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població3.415 (2023) Modifica el valor a Wikidata (11,39 hab./km²)
Geografia
Superfície299,785633 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud542 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Isàvena
Estadella
la Foradada del Toscar
Estada
La Pobla de Castre
Olvena
Secastella
Santa Llestra i Sant Quilis
Peralta i Calassanç
Lasquarri
Perarrua
Capella
Benavarri
La Fova Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcalde Modifica el valor a WikidataJosé Antonio Lagüens Martín (2023–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal22430 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE22117 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webgraus.es Modifica el valor a Wikidata

Graus és un poble de la comunitat autònoma de l'Aragó, a la província d'Osca, comarca de la Ribagorça, ubicat a la confluència dels rius Éssera i Isàvena.

S'hi parla un dialecte de l'aragonès, de transició al català, anomenat grausí (vegeu aragonès grausí i català ribagorçà).

Les festes patronals se celebren del 12 al 15 de setembre, en les quals el diumenge més proper al 14 de setembre s'interpreta La Mojiganga, declarada d'interès turístic nacional.

Llengua

[modifica]

Pel terme municipal de Graus transcorren les isoglosses que permeten delimitar, tot i que vagament, les llengües aragonesa i catalana.

Història

[modifica]

Les primeres dates de població de Graus es remunten al paleolític com ho demostren les restes trobades al jaciment de «Las Forcas» junt amb la Peña del Morral.

Els musulmans conquereixen la ciutat a la batalla de Graus la primavera de 1063. Va ser un enfrontament entre les forces de Ramir I d'Aragó i les tropes musulmanes de la taifa de Saragossa d'Ahmed I ben Sulaiman al-Muktadir, que comptaven amb el suport del Regne de Castella comandats per l'Infant Sanç. A la batalla va morir el rei Ramir I. La llegenda diu que al seu costat va participar un jove Rodrigo Díaz de Vivar.

Vint anys més tard, el 1083, Graus va ser conquerida per als cristians pel rei Sanç Ramires.

Després de ser novament ocupada pels cristians, fou donada al monestir del Sobrarb de San Victorián (San Beturian) de Asán, perquè aquest s'encarregués de la seva reconstrucció i repoblació, concedint importants privilegis a tots els que poblessin Graus.

Després, el monarca Pere el Gran li va concedir a la vil·la el títol de «Molt Noble i Molt Antiga», que es conservà fins a l'actualitat.

Durant els segles xvi i XVII gaudí d'un gran esplendor econòmic, que provingué del mecenatge i la construcció de les grans cases-palaus de la noblesa.

La Vila

[modifica]

La importància medieval de la vila de Graus ha deixat al seu interior un interessant llegat de mansions i palaus com les dels Mur, Olivan, Esmir, a més de les que rodegen la plaça Major. En aquesta època es va construir, també, el que potser és el monument més important de la vil·la, la Basílica de Santa Maria de la Penya,[1] on actualment també allotja el museu de les Icones. Destaca també l'església de Sant Miquel, originalment romànica, però molt transformada. Al seu interior conserva una creu del Sant Crist regalada a la vila per Sant Vicenç Ferrer en el segle xv.

Des de 1975 és considerada conjunt historicoartístic.[2]

Plaça Major

[modifica]
Plaça Major de Graus

La Plaça Major de Graus és l'aspecte més destacat del seu urbanisme. Té forma de pentàgon irregular i en ella es troben grans palaus aixecats sobre porxos amb arcs de mig punt, ogivals o de llindes sobre columnes en un harmònic conjunt de diversos estils arquitectònics: renaixentista, mudèjar i neoclàssic. Els edificis més representatius són:

  • Casa Heredia: És d'estil renaixentista amb façana decorada amb motius florals i un espectacular ràfec còncau amb pintures que reprodueixen la paràbola del fill pròdig. El porxo està suportat per columnes.
  • Casa Bardaxí:De façana sòbria decorada en estil neoclàssic amb motllures i frontons en finestres i balcons mirant d'emular la sobrietat dels palaus grecs i romans. Va ser construïda al segle xviii pels Bardaixí, una família noble del regne d'Aragó. El porxo està suportat per columnes.
  • Ajuntament: És un palau renaixentista aragonès del segle xvi amb una galeria d'arcades de maó mudèjar al segon pis. Hi ha uns reproducció seva al Poble Espanyol de Barcelona. L'edifici ha estat recentment transformat internament. El porxo està format per arcs de mig punt.
  • Casa Capucho:És la casa més ampla de la plaça i té una decoració sòbria amb les columnes i frontons en colors blau i gris i amb una sanefa enllaçant els òculs del pis superior. El porxo està suportat per columnes.
  • Casa Baron: És d'estil renaixentista i està decorada amb dues grans pintures murals al·legòriques de les ciències i les arts, acompanyades d'una decoració profusa de flors, motllures i gerros. Una part de l'edifici està muntat sobre una de les portes d'accés de l'antiga muralla.
  • Casa Heredia
    Casa Heredia
  • Casa Bardaxí
    Casa Bardaxí
  • Ajuntament
    Ajuntament
  • Casa Capucho
    Casa Capucho
  • Casa Baron
    Casa Baron

Entitats de població

[modifica]

A banda dels nuclis llistats dessota, també hi ha els de: Bafalui, situat al nord del castell de Fontova;[3] Càncer, a la vora oriental del pantà de Barasona;[4] Castarllenes, al límit lingüístic entre el català i el castellà,[5] Grustan,[6] La Tosquilla;[7] i l'antic terme de Torroella de Ribagorça,[8] amb els seus pobles d'Aguilar de Ribagorça[9] i Erdau.[10]

Entitat de població Habitants
Avenoses[11] 1
Aguilar 3
Aguilaniu 32
Bellestar 34
Benavente de Ribagorça 29
Centenera 22
Eixep 29
Graus 2696
Güel 27
Jusseu 43
Panillo 64
Pano 3
Pobla de Fontova, la 144
Pobla de Mont, la 5
Pueio de Marguillén, el 30
Soler, el 26
Torre d'Éssera, la 51
Torre d'Obato, la 15
Torrelabat 19
Torres del Bisbe 159
Ventes de Santa Llúcia, les 40
Font: Idescat

Fills il·lustres

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Graus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  2. ↑ Fitxa declaració conjunt historicoartístic
  3. ↑ «Graus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  4. ↑ «Graus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  5. ↑ «Graus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  6. ↑ «Graus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  7. ↑ «Graus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  8. ↑ «Graus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  9. ↑ «Graus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. ↑ «Graus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  11. ↑ «Graus». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Graus

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Graus&oldid=34224991»