Griceïta
Griceïta | |
---|---|
Fórmula química | LiF |
Epònim | Joel D. Grice (en) |
Localitat tipus | pedrera Poudrette, Mont Saint-Hilaire, La Vallée-du-Richelieu RCM, Montérégie, Quebec, Canadà |
Classificació | |
Categoria | halurs |
Nickel-Strunz 10a ed. | 3.AA.20 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 3.AA.20 |
Dana | 9.1.1.5 |
Heys | 8.1.1 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | isomètric |
Estructura cristal·lina | a = 4,0293Å; |
Grup puntual | m3m (4/m 3 2/m) - hexoctaedral |
Duresa | 4,5 |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1986-043 |
Any d'aprovació | 1989 |
Símbol | Gri |
Referències | [1] |
La griceïta és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom de Joel Denison Grice (1946), mineralogista i cristal·lògraf canadenc curador del Canadian Museum of Nature, Ontario, Canadà.
Característiques
[modifica]La griceïta és un halur de fórmula química LiF. Cristal·litza en el sistema isomètric formant petits cubs i octàedres. També se'n troba en forma d'agregats prismàtics, botroide, grans irregulars i pulverulenta.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la griceïta pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, miersita, nantokita, UM1999-11:I:CuS, tocornalita, iodargirita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, UM1998-03-Cl:Tl, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, challacolloïta i hephaistosita.
Formació i jaciments
[modifica]Es troba en inclusions de sodalita associada amb un complex intrusiu alcalí de gabre-sienita. Sol trobar-se associada a altres minerals com: sodalita, ussinguita, vil·liaumita, eudialita, esfalerita, serandita, vuonnemita o lovozerita.[2] Va ser descoberta l'any 1989 a la pedrera Poudrette, al Mont Saint-Hilaire (Montérégie, Quebec, Canadà), l'únic indret on se n'ha trobat.