Miersita

Miersita
Cristalls grocs de miersita provinents de la seva localitat tipus
Fórmula química	(Ag,Cu)I
Epònim	Henry Alexander Miers
Localitat tipus	Broken Hill, Yancowinna Co., Nova Gal·les del Sud, Austràlia
Classificació
Categoria	halurs
Nickel-Strunz 10a ed.	3.AA.05
Nickel-Strunz 9a ed.	3.AA.05
Nickel-Strunz 8a ed.	III/A.01a
Dana	9.1.7.2
Heys	8.3.5
Propietats
Sistema cristal·lí	isomètric
Estructura cristal·lina	a = 6,5Å;
Grup puntual	4 3m - hexotetraedral
Color	groc
Macles	en {011}, repetides de vegades
Exfoliació	perfecta en {011}
Fractura	concoidal
Tenacitat	fràgil
Duresa	2,5 a 3
Lluïssor	adamantina
Color de la ratlla	groc
Diafanitat	transparent
Densitat	5,64 g/cm³ (mesurada); 5,67 g/cm³ (calculada)
Fluorescència	no en té
Més informació
Estatus IMA	mineral heretat (G)
Any d'aprovació	1898
Símbol	Mier
Referències

La miersita és un mineral de la classe dels halurs que pertany al grup de la clorargirita. Rep el seu nom de Henry A. Miers (1858-1942), professor de mineralogia de la Universitat d'Oxford.

Característiques

La miersita és un halur de fórmula química (Ag,Cu)I. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 2,5 i 3. Forma una sèrie de solució sòlida amb la marshita segons la quantitat d'argent que conté. Fa intercreixements amb la iodargirita.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la miersita pertany a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: marshita, nantokita, UM1999-11:I:CuS, tocornalita, iodargirita, bromargirita, clorargirita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, UM1998-03-Cl:Tl, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, challacolloïta i hephaistosita.

Formació i jaciments

Sol trobar-se associada a altres minerals com: malaquita, limonita, iodargirita, cuprita o cerussita. Va ser descoberta l'any 1898 a Broken Hill, a Yancowinna Co. (Nova Gal·les del Sud, Austràlia).