Grup d'habitatges Verge del Carme
 | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| |||||||
| Dades | |||||||
| Tipus | Edifici i edifici residencial  | ||||||
| Construcció | segle xx (1954) | ||||||
| Característiques | |||||||
| Estil arquitectònic | racionalisme arquitectònic | ||||||
| Localització geogràfica | |||||||
| Entitat territorial administrativa | Tarragona | ||||||
| Localització | C. Salou, 6 | ||||||
| |||||||
| BCIL | |||||||
| Identificador | IPAC: 12555 | ||||||
| |||||||
El Grup d'habitatges Verge del Carme és una obra racionalista de Tarragona protegida com a Bé Cultural d'Interès Local.
Descripció
[modifica]Es tracta d'una edificació d'habitatges socials de construcció tradicional i senzilla per abaratir els costos. El conjunt presenta dos edificis de la mateixa alçada, regulars i paral·lels entre ells, però amb una estructura corbada. Com a resultat, cada habitatge abasta de façana a façana i la crugia divisòria té sentit longitudinal. Les façanes són planes i queden retallades només per les obertures el que resulta en una gran expressivitat constructiva.[1]
Pel que fa a l'interior, en un tram de l'habitatge hi ha la sala d'estar i el dormitori principal i a l'altre la resta de dormitoris, la cuina i l'escala d'accés. Amb la inclinació del mur que separa la cuina i l'escala, introduïda per Coderch, es va aconseguir optimitzar el funcionament de l'escala i economitzar l'espai de la cuina.[1]
L'arquitecte Coderch va ser l'encarregat de modificar el projecte redactat per l'Administració pel seu vincle amb l'Instituto Social de la Marina. La seva intervenció va consistir en simplificar formalment i constructivament el projecte previ. També varen eliminar-se els motius decoratius de les finestres i es va utilitzar un sòcol diferent.[1]
Història
[modifica]El 1954-1955 s'ampliaren els habitatges segons projecte de l'arquitecte Joan Zaragoza, qui desfigurà el volum original.[1]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Grup d'habitatges Verge del Carme». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural. [Consulta: 9 juny 2020].