Vés al contingut

Feldespat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Grup del feldespat)
Infotaula de mineralFeldespat
Grup de minerals

Modifica el valor a Wikidata
Classificació
Categoriasilicats
Propietats
Duresa6 Modifica el valor a Wikidata
Color de la ratllaRAL 9002 (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Més informació
SímbolFsp Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

Els feldespats són un grup de minerals molt abundants a l'escorça terrestre, ja que conformen aproximadament el 60% de les roques terrestres.[2] El nom de feldespat deriva de les paraules alemanyes Feld, "camp", i Spat ", "làmina". Els feldespats són presents al granit, essent el mineral més meteoritzable dels que formen aquesta roca, l'alteració del qual dona lloc a la transformació del granit en sauló.

Formació

[modifica]

Generalment, els feldespats s'originen a alta temperatura amb estructures desordenades passant, per refredament, a un estat més ordenat de menor temperatura. Tal és el cas dels polimorfs sanidina (d'alta temperatura), ortoclasa (intermèdia) i microclina (de baixa temperatura).[3]

Propietats

[modifica]

Els feldespats solen presentar una bona exfoliació en dues direccions formant angles de 90°. La duresa dels minerals d'aquest grup és aproximadament 6 i el seu pes específic varia entre 2,55 i 2.76 amb excepció dels feldespats de bari, més pesats. Pertanyen a la subclasse dels tectosilicats, dins dels silicats.

Els minerals d'aquest grup responen a la fórmula general XZ₄O₈, sent:

  • X: Ba, Ca, K, Na, NH₄, Sr
  • Z: Al, B, Si
Sistema ternari dels feldespats

La composició dels feldespats més comuns es pot expressar en funció del sistema ternari: ortoclasa (KAlSi₃O₈) - albita (NaAlSi₃O₈) - anortita (CaAl₂Si₂O₈), és a dir, tots els minerals d'aquest grup són solucions sòlides de l'ortoclasa, l'albita i l'anortita.[4]

El grup del feldespat està format per dos grups: el grup dels feldespats alcalins i el grup de les plagiòclasi.[1] Els feldespats alcalins inclouen els feldespats potàssics: microclina, sanidina i ortoclasa.

Feldespats alcalins
Espècie Fórmula
Anortoclasa (Na,K)AlSi₃O₈
Ferrisanidina K[Fe³⁺Si₃O₈]
Microclina KAlSi₃O₈
Ortoclasa KAlSi₃O₈
Rubiclina Rb(AlSi₃O₈)
Sanidina (K,Na)(Si,Al)₄O₈
Plagiòclasi
Espècie Fórmula
Albita NaAlSi₃O₈
Anortita Ca(Al₂Si₂O₈)

A més, també n'hi ha fins a dotze altres espècies no englobades dins d'aquests dos grups: banalsita, buddingtonita, celsiana, estronalsita, filatovita, hexacelsiana, kokchetavita, kumdykolita, paracelsiana, reedmergnerita, slawsonita i svyatoslavita.[1]

Espècie Fórmula
Banalsita Na₂BaAl₄Si₄O₁₆
Buddingtonita (NH₄)(AlSi₃)O₈
Celsiana Ba(Al₂Si₂O₈)
Estronalsita Na₂SrAl₄Si₄O₁₆
Filatovita K(Al,Zn)₂(As,Si)₂O₈
Hexacelsiana BaAl₂Si₂O₈
Kokchetavita K(AlSi₃O₈)
Kumdykolita Na(AlSi₃O₈)
Paracelsiana Ba(Al₂Si₂O₈)
Reedmergnerita NaBSi₃O₈
Slawsonita Sr(Al₂Si₂O₈)
Svyatoslavita Ca(Al₂Si₂O₈)

Els feldespats potàssics es presenten en formes diferents, i llurs propietats òptiques i físiques tenen diferències graduals. Les plagiòclasis són mescles d'albita i anortita i constitueixen una sèrie completa, des de l'albita pura fins a l'anortita pura.

La cristal·lització és molt variada dins aquest grup: la banalsita, l'estronalsita i la kumdykolita cristal·litzen en el sistema ortoròmbic;, l'hexacelsiana i la kokchetavita cristal·litzen en el sistema hexagonal; l'albita, l'anortita, l'anortoclasa, la microclina i la reedmergnerita cristal·litzen en el sistema triclínic; mentre que la resta, la majoria, ho fan en el sistema monoclínic.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Feldspar Group». Mindat. [Consulta: 28 agost 2024].
  2. «What is Feldspar?» (en anglès). Industrial Mineral Association North America. [Consulta: 9 setembre 2013].
  3. «Grupo de los feldespatos» (en castellà). UNED. Arxivat de l'original el 2013-09-28. [Consulta: 9 setembre 2013].
  4. «Feldespat». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

Vegeu també

[modifica]
  • Espat; antigament en mineralogia, cristalls que tenen cares fàcilment discernibles