Estronalsita

Estronalsita
Fórmula química	Na₂SrAl₄Si₄O₁₆
Epònim	silici, sodi, alumini, estronci i composició química
Localitat tipus	pedrera de la companyia minera Tanaka Olivine, Rendai, Kōchi, Prefectura de Kōchi, Shikoku, Japó
Classificació
Categoria	silicats
Nickel-Strunz 10a ed.	9.FA.60
Nickel-Strunz 9a ed.	9.FA.60
Dana	76.1.6.2
Heys	16.12.1
Propietats
Sistema cristal·lí	ortoròmbic
Estructura cristal·lina	a = 8,41Å; b = 9,9Å; c = 16,72Å;
Grup espacial	space group Iba2 (en)
Color	blanc
Exfoliació	no observada
Duresa (Mohs)	6,5
Lluïssor	vítria
Color de la ratlla	blanc
Densitat	2,95 g/cm³ (mesurada); 2,95 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiques	biaxial (+)
Índex de refracció	nα = 1,563 nβ = 1,564 nγ = 1,574
Birefringència	δ = 0,011
Angle 2V	mesurat: 32°, calculat: 36°
Dispersió òptica	forta
Fluorescència	no
Impureses comunes	Ba, Ca, Sr
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1983-016
Any d'aprovació	1983
Símbol	Sns
Referències

L'estronalsita és un mineral de la classe dels silicats que pertany al grup del feldespat. El seu nom prové de la seva composició química: estronci, sodi (en llatí natrium) i alumini. És un aluminosilicat. Forma solució sòlida amb la banalsita.

Característiques

L'estronalsita és un silicat de fórmula química Na₂SrAl₄Si₄O₁₆. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estronalsita pertany a «09.FA - Tectosilicats sense H₂O zeolítica, sense anions addicionals no tetraèdrics» juntament amb els següents minerals: kaliofil·lita, kalsilita, nefelina, panunzita, trikalsilita, yoshiokaïta, megakalsilita, malinkoïta, virgilita, lisitsynita, adularia, buddingtonita, celsiana, hialofana, microclina, ortosa, sanidina, rubiclina, monalbita, albita, andesina, anortita, bytownita, labradorita, oligoclasa, reedmergnerita, paracelsiana, svyatoslavita, kumdykolita, slawsonita, lisetita, banalsita, anortoclasa, danburita, maleevita, pekovita, lingunita i kokchetavita.

Formació i jaciments

Es forma com a mineral secundari d'alteració en vetes que tallen xenòlits de tufs metamorfitzats i màfics (Rendai, Japó) i en vetes i grans en agregats jadeítics amb serpentina (Mont Osha, Japó). Ha estat descrita associada a pectolita, slawsonita, albita, calcita, aragonita, natrolita, thomsonita, prehnita, atolita, resenhahnita i vuagnaïta.