Grups de Defensa de la Llengua
  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | organització sense ànim de lucre |
| Història | |
| Creació | 1982 |
| Data de dissolució o abolició | 1993 |
Grups de Defensa de la Llengua (GDL) fou una organització d'activisme lingüístic i cultural català lligat a l'independentisme català, creada el 1982. Pretenia donar una resposta més compromesa en l'ús públic del català que la que, segons ells donava la Crida a la Solidaritat, ja que es comprometien més en la lluita política i les mobilitzacions independentistes.[1] El nucli inicial era format per mestres i professors d'universitat com Enric Larreula, Blanca Serra i Puig, Carles Castellanos i Llorenç, Rafael Castellanos i Llorenç, Jordi Solé i Camardons, Josep Maria Nadal, Enric Montaner, Josepa Huguet, Josep Inglès, Montserrat Cassanyes, Maria Conca, Antoni Ibàñez, Francesc Moll i Montserrat Bayà. L'àrea d'influència inicial dels GDL fou el conjunt dels Països Catalans, amb nuclis especialment dinàmics al Barcelonès, el Vallès, Garraf-Penedès, Segarra-Urgell-Segrià i l'Horta de València.
Alguns dels seus membres van redactar el 1979 un manifest anomenat Una nació sense estat, un poble sense llengua, conegut també com a Manifest d'Els Marges, que era un crit d'alerta davant la política lingüística d'aleshores i els perills de desaparició del català.[1] Molts dels seus membres s'acabaren integrant en el Moviment de Defensa de la Terra i cap al 1993 havia desaparegut. El seu testimoni fou aplegat per altres organitzacions com Llengua Nacional, Plataforma per la Llengua i la CAL (Coordinadora d'Associacions per la Llengua).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Fernàndez Calvet, Jaume. Terra Lliure (1979-1985). Barcelona: editorial El Llamp, 1986, pàg. 114 (col·lecció La Rella). ISBN 84-86066-77-8.
Bibliografia
[modifica]- Porquet Botey, Anna Canviar la realitat. Barcelona: Edicions del 1979, 2013.