Guèiser de la plaça d'Islàndia
  | ||||
| Tipus | font | |||
|---|---|---|---|---|
| Creador | Andreu Arriola; Carme Fiol i Costa | |||
| Creació | 1995 | |||
| Gènere | art públic | |||
| Art públic de Barcelona | ||||
| Identificador | 9803-1 | |||
| Localització | ||||
| Col·lecció | ||||
| Municipi | Barcelona i Navas (Barcelonès) | |||
| ||||
El Guèiser de la plaça d'Islàndia és una font situada en aquesta plaça del barri de Navas de Barcelona. Obra dels arquitectes Andreu Arriola Madorell i Carme Fiol i Costa, és un llac del que emergeix un guèiser, en referència al nom de la plaça, i evocant també el Rec Comtal que passa per sota del carrer dels Bofarull,[1] i que durant segles va proveir d'aigua aquesta zona de la ciutat.[2] Es va inaugurar l'11 d'abril 1995, al mateix temps que la plaça, amb la presència de la presidenta d'Islàndia, Vigdís Finnbogadóttir; l'alcalde de Barcelona, Pasqual Maragall, i el regidor Antoni Santiburcio.[3] El guèiser és intermitent i erràtic i cada vegada puja fins a una alçària diferent, que pot arribar fins als 18 metres. Cada 'explosió' del guèiser ve precedida d'un rebombori dins l'estany causat pel moviment d'unes grans plaques inclinades d'acer corten. L'estany mesura 30 metres de llarg per 15 metres d'ample. L'obra va ser subvencionada per dues empreses islandeses importadores de bacallà i la línia aèria Islandair.[2]
Referències
[modifica]
- ↑ «Plaça d'Islàndia». Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
- ↑ 2,0 2,1 Favà i Compta, Maria. Petits paisatges de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2003, p. 120-121. ISBN 84-7306-860-2.
- ↑ «Art públic». Ajuntament de Barcelona.