Vés al contingut

Guarino de Verona

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGuarino de Verona
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1374 Modifica el valor a Wikidata
Verona (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 desembre 1460 Modifica el valor a Wikidata (85/86 anys)
Ferrara (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mentor
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballHumanisme i traducció del grec Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópoeta, humanista, professor d'universitat, traductor, filòsof, escriba Modifica el valor a Wikidata
OcupadorLionel d'Este
Universitat de Ferrara Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsManuel Crisolores, Giovanni Conversini, Giovanni Malpaghini i Vittorino da Feltre Modifica el valor a Wikidata
AlumnesVittorino da Feltre, Gaspare da Verona, Francesco Calcagnini (en) Tradueix, Pietro del Monte i Bartolomeo Paganelli (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsBattista Guarino Modifica el valor a Wikidata
Guarino de Verona, presentant la traducció de la Geografia d'Estrabó

Guarino de Verona o Veronese (1370 - 14 de desembre de 1460) va ser una figura primerenca del Renaixement italià.

Va néixer a Verona, i estudià grec a Constantinoble, on visqué cinc anys sent deixeble de Manuel Crisolores. Tornà a Itàlia amb dues maletes plenes de valuosíssims manuscrits grecs que havia col·leccionat amb moltes penes. Es diu que el fet de perdre'n una en un naufragi li va saber tant greu que els seus cabells es van tornar grisos en una nit. Un cop a Itàlia es guanyà la vida com a professor de grec, primer a Verona i més tard a Venècia i Florència. El 1436, gràcies a Lionel, marquès d'Este, es convertí en professor d'aquesta llengua a Ferrara, i el 1438 fou el traductor dels grecs als concilis de Florència i Ferrara. En aquesta ciutat morí el 1460.

Les seves obres principals són traduccions d'Estrabó i part de les Vides de Plutarc, un compendi de la gramàtica grega de Crisolores i comentaris sobre Persius, Juvenal, Marc Valeri Marcial, Aristòtil i Ciceró.