Manuel Crisolores
| |||
| Nom original | (el) Μανουήλ Χρυσολώρας  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 1355 Constantinoble (Turquia) | ||
| Mort | 15 setembre 1415 (59/60 anys) Constança (Alemanya) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | filòsof, traductor, escriptor | ||
| Professors | Demetri Cidoni | ||
| Alumnes | Coluccio Salutati, Pallas Strozzi, Leonardo Bruni, Ambrogio Traversari, Guarino de Verona, Francesco Barbaro (en)  , Pier Paolo Vergerio i Jacopo d'Angelo | ||
| Participà en | |||
| 5 novembre 1414 | Concili de Constança |
||
Manuel Crisolores o Crisoloras (Manuel Chrysoloras, Μανουὴλ ὅ Χρυσόλωρας), escriptor grec romà d'Orient que va aportar un renaixement a la literatura grega al segle xiv a l'Europa occidental.
Fou enviat per Joan V Paleòleg com a ambaixador a les corts occidental vers el 1389 per demanar ajut contra els otomans, i més tard es va establir a Itàlia i fou mestre de Leonardo Aretino, Leonardo Bruni, Poggio Bracciolini, Filelfo, Francisco Strozzi i altres.
Va morir quan anava al Concili de Constança, just en arribar a aquesta ciutat l'abril del 1415.
Les seves obres principals Epistolae III de Comparatione Veteris et Novae Romae i Ἐρώτηματα.
Estada a Catalunya
[modifica]L'any 1406 Crisolores es desplaçà des de Constantinoble fins a Catalunya com a ambaixador de l'emperador Manuel Paleòleg davant del rei Martí, a qui portà diverses relíquies que aquest desitjava posseir. En el seu passaport de sortida, del dia 7 d'abril de 1407, diu que portava llibres en el seu equipatge.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Rubió i Balaguer, Jordi. «El Renaixement en les lletres catalanes». A: Història de la literatura catalana I (html). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1984. ISBN 9788472026513 [Consulta: 22 febrer 2016].