Lliga de Cambrai
les Guerres Italianes | |||
---|---|---|---|
Nord d'Itàlia el 1494; al començament de la guerra el 1508, Lluís XII havia expulsat als Sforza del Ducat de Milà i va afegir el seu territori a França. | |||
Tipus | organització | ||
Data | 1508 - 1516 | ||
Bàndols | |||
|
La Lliga de Cambrai, una de les importants aliances associades a les Guerres d'Itàlia va ser una coalició contra la República de Venècia, organitzada en els dos tractats firmats a la ciutat francesa de Cambrai el 10 de desembre de 1508.
Antecedents
[modifica]El papa Juli II volia intentar minvar per la força la influència de Venècia al nord d'Itàlia i per a aconseguir-ho va idear una aliança entre les principals potències europees, que es va constituir entre Lluís XII de França, el papa Juli II, l'emperador Maximilià I d'Àustria i Ferran el Catòlic.
Si l'aliança tenia èxit, Venècia es veuria desposseïda de tots els seus territoris a terra ferma: l'acord preveia el complet desmembrament dels territoris venecians a la península Itàlica i el seu repartiment entre els aliats:
- Maximilià afegiria a la conquerida Ístria, els territoris de Verona, Vicenza, Pàdua i Friül,
- França uniria Brescia, Crema, Bèrgam i Cremona a les seves possessions milaneses,
- Ferran es quedaria amb Òtranto i
- Els Estats Pontificis es quedarien amb Rímini i Ravenna.
Etapes del conflicte
[modifica]La Guerra de la Lliga de Cambrai[1] que se'n va derivar del tractat comprèn els anys 1508-16 de les Guerres d'Itàlia i pot ser dividit en tres guerres separades: la Guerra de la Lliga de Cambrai (1508-10), la Guerra de la Sagrada Lliga (1510-14), i la Primera Guerra italiana (1515-16). Al seu torn, la Guerra de la Sagrada Lliga pot ser dividida en la Guerra Ferraresa (1510), la Guerra de la Sagrada Lliga pròpiament dita (1511-14), una Guerra angloescocesa (1513), i una Guerra anglofrancesa (1513-14).[2]
Els participants principals de la guerra, en la qual es va lluitar des de 1508 a 1516, eren el Regne de França, els estats pontificis, i la República de Venècia; a més, en diversos períodes, també hi va intervenir les Espanyes, el Sacre Imperi Romanogermànic, el Regne d'Anglaterra, el Regne d'Escòcia, el Ducat de Milà, Florència, el Ducat de Ferrara, i l'Confederació Suïssa.
La guerra
[modifica]El 15 d'abril de 1509 un exèrcit francès al comandament de Lluís XII de França va sortir de Milà i va envair el territori de la República de Venècia. Per aturar l'avanç enemic, els venecians van reunir un exèrcit mercenari, prop de Bèrgam. Encara que la Lliga va tenir èxit inicialment, la fricció entre Juli II i Lluís XII va fer que s'esfondrara. Juli llavors es va aliar amb Venècia contra França, fet que va conduir a la seva dissolució definitiva (1510).
L'aliança papal amb Venècia contra França finalment es va convertir en una Lliga Santa, que va eliminar el govern republicà i va reimposar els Mèdici a Florència.[3] El 1512 Venècia abandonà aquesta aliança a favor d'una altra amb França. Sota la direcció de Francesc I de França, que havia succeït Lluís en el tron, francesos i venecians pogueren imposar-se gràcies a la seva victòria a la batalla de Marignano el 1515, cosa que va desfer la Lliga Santa; el nou papa Lleó X va renunciar a la idea de situar Maximilià Sforza al tron ducat de Milà. Mitjançant els tractats de Noyon el 13 d'agost de 1516 i Brussel·les, Maximilià I va lliurar la totalitat del nord d'Itàlia a França i Venècia,[4] i així el mapa d'Itàlia va tornar essencialment a l'statu quo de 1508.
Referències
[modifica]- ↑ Norwich, John Julius. A History of Venice (en anglès). Vintage Books, 1989. ISBN 0-679-72197-5.
- ↑ Axelrod, Alan; Phillips, Charles. The Macmillan dictionary of military biography (en anglès). Macmillan, 1998. ISBN 0028619943.
- ↑ Brucker, Gene A. Florence, the Golden Age, 1138-1737 (en anglès). University of California Press, 1998, p.257. ISBN 0520215222.
- ↑ Michael Mallett, Christine Shaw. The Italian Wars: 1494–1559 (en anglès). Routledge, 2012, p. 131. ISBN 978-0582057586.