Guillem Fullana i Hada d'Efak
Biografia | |
---|---|
Naixement | 23 març 1930 Asobla (Guinea Equatorial) |
Mort | 15 febrer 1995 (64 anys) Palma (Mallorca) |
Activitat | |
Ocupació | Cantant, escriptor i actor |
Gènere | Blues i jazz |
Instrument | Veu |
Família | |
Cònjuge | Mònica Pastor |
Premis | |
Guillem Fullana i Hada d'Efak (Asobla, Guinea Equatorial, 23 de març de 1930[1][nota 1] - Palma, Mallorca, 15 de febrer de 1995), conegut com a Guillem d'Efak, fou un cantant, escriptor i actor manacorí.[2]
Biografia
[modifica]Fill d'un funcionari colonial, el guàrdia civil Antoni Fullana, a dos anys s'establí a Manacor i el 1964 es traslladà a Sabadell –on es va casar amb Pepita Albanell Codina– i a Barcelona, on visqué amb Montserrat Ferré Andreu, amb qui tingué un fill, fins al 1980, any en què es mudà novament, aquesta vegada a Palma, on treballà com a guia turístic. El 1965 va publicar el primer disc de la discogràfica Concèntric.[3] Durant la seva etapa a Barcelona obrí diversos cafès teatre (Cova del Drac, La Cucafera) dedicats a la cançó en català.
Treballà la cançó popular mallorquina, el blues i el jazz, i actuà a Andorra, Catalunya, Londres, Mallorca, Perpinyà i Zúric. Gravà diversos discs, tant amb cançons seves com d'altres (Veu de Mallorca, Blues, Balada d'en Jordi Roca, Cançó de Son Coletes, Cançó per les dones, Dissabte).[4]
El mes de juny de 1994, en el curs d'una greu malaltia, a l'Auditòrium de Palma se li va retre un homenatge, Un cant a l'amistat, amb la participació dels més destacats representants de la Cançó (Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat, Raimon, Marina Rossell, Uc…). Arran del concert, TV3 va emetre un programa especial on Guillem d'Efak explica la seva vida. Morí a Mallorca el 15 de febrer de 1995.
- S'han enregistrat més discs amb cançons de Guillem d'Efak en els 20 anys posteriors a la seva mort que en tota la seva vida. Igualment, s'han editat més llibres seus post mortem que quan vivia.
- L'any 1995, amb motiu del 10è aniversari de la seva mort i de la d'Ovidi Montllor, la UIB va organitzar uns actes commemoratius, amb un cartell i una postal d'invitació de Josep Guinovart.
- Dia 1 de març de 2011, el mateix dia que se lliurava a la seva vídua, Mònica Pastor, la Medalla d'Or de les Illes Balears, Televisió de Mallorca li va dedicar un programa.[6]
- El dia que feia 20 anys de la seva mort, a l'Auditori de Manacor, amb un gran èxit, es va escenificar la rapsòdia 'Siau qui sou![7]
- Veu de Mallorca. Barcelona: Concèntric, 1965.
- Blues. Barcelona: Concèntric, 1965.
- Vell riu nostre. Barcelona: Concèntric, 1965.
- Nadal (col·lectiu). Barcelona: Concèntric, 1965.
- Plorant. Barcelona: Concèntric, 1965.
- Les cançons de Guillem d'Efak. Barcelona: Concèntric, 1966.
- El dimoni Cucarell. Barcelona: Concèntric, 1966.
- Plou i fa sol. Barcelona: Concèntric, 1966.
- Sa cançó de Son Coletes. Concèntric, 1967.
- Cançó per a les dones. Concèntric, 1968.
- Lluc i el poble. Palma: Blau, 1974.
- Guillem d'Efak. Discografia completa. Palma: Blau, 1997.
- Poeta en bicicleta. Palma: Blau, 1998.
- Guillem d'Efak. Selecció de Cançons. Palma: Blau, 2010.
- Siau qui sou!, 2011.
Poesia
[modifica]- El poeta i la mar. Palma. La Font de les Tortugues (1956)
- El poeta i la mina. Palma (1966)
- Madona i l'arbre. Barcelona. Ed: Proa. Aymà (1970)
- El regne al mig del mar. Palma. Ed: l'autor. (1980)
- Erosfera. Poema i contrapunt. Manacor. Ed: Casa de Cultura (1982)
- Poeta en bicicleta. Manacor. Ed: Casa de Cultura. Caixa de Balears (1984)
- Poemes, cobles i cançonetes. Manacor: "Sa Nostra" (1994).
- Tampoc el foc. Palma: ERC, Col·lecció Germania (1995).
- Capellet de vidre. Palma. Ed: Caixa de Balears (1995)
- El món-paisatges. El darrer quadern. Binissalem. Ed: Di7 (1997)
- Madona i l'arbre i altres poemaris. Palma. Ed: Consell Insular de Mallorca (2005)
- Deixà una òpera inacabada, Rondalla de rondalles, en col·laboració amb el compositor Antoni Parera Fons.[2]
- Obra poètica (El Gall Editor, 2016)
Narrativa
[modifica]- Cançó i conte del dimoni Cucarell. Barcelona. Ed: Edebé (1977) (infantil)
- Les vacances d'en Jordi. Barcelona: Cavall Fort (1968)
- Tomeu, el pescador. Barcelona: L'Infant (1968)
- La ponentada gran. Manacor. Ed: Ajuntament (1979)
- El regne al mig del mar. Palma: Serveis de Cultura del Poble (1982)
Teatre
[modifica]- Els de fora.
- La mort de l'àvia.
- La pau dels pobres.
- Paisajexlindos.
- El dimoni Cucarell. Barcelona: Don Bosco (1978)
- Fum, fam, fems (Nadala per a teresetes). Palma: Moll (1988)
- Teatre. Pollença: Gall Editor (2000)
- Gimnèsies i Pitiüses (El regne al mig del mar). Pollença: El Gall (2005)
- Walter Scott: Ivanhoe. Barcelona: Bruguera, 1975; Orbis, 1999; Edhasa, 2007.
Premis
[modifica]- Club de joves de Tarragona (1967) per J.O.M.
- Cavall Fort (1968): Les vacances d'en Jordi
- Última hora (1968): Els de fora[5]
- Artur Martorell 1965 pel disc El Dimoni Cucarell
- Sant Jordi d'Or 1967 per Plou i fa sol
- Carles Riba 1969 per Madona i l'arbre
- Ciutat de Palma 1973 per la nova versió en dos actes de J.O.M.
- Medalla d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears 2011 a títol pòstum.
- Medalla d'Or del Consell de Mallorca 2015 a títol pòstum.[10]
Notes
[modifica]- ↑ Son pare va manipular l'arxiu i va indicar que havia nascut un any abans, el 1929, per poder treure el nin de la Guinea, cosa prohibida als menors de dos anys
Referències
[modifica]- ↑ Mestre, Bartomeu. Balada d'en Guillem d'Efak. Palma: Documenta Balear, 1997, p. 21. ISBN 8489067279.
- ↑ 2,0 2,1 «Guillem Fullana i Hada d'Efak». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Concèntric: El segell del Pop». Enderrock, 233, 2-2015.
- ↑ Vilarnau, Joaquim «Top of the pops. 25 èxtis del pop ie-ié català». Enderrock [Barcelona], núm. 172, 2-2010, p.8-25. ISSN: 1136-7393.
- ↑ 5,0 5,1 Mestre, Bartomeu. Balada d'en Guillem d'Efak. Palma: Documenta Balear. ISBN 978-8415081173.
- ↑ http://www.dailymotion.com/video/xhbyom_siau-qui-sou_news
- ↑ http://www.diariodemallorca.es/part-forana/2015/02/16/manacor-reivindica-siau-qui-sou/999694.html
- ↑ 8,0 8,1 «Guillem d'Efak». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Arxivat de l'original el 2015-02-15. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ «Obra». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Arxivat de l'original el 2015-02-15. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ «Medalles d'Or del Consell de Mallorca 2015». dBalears, 03-09-2015. Arxivat de l'original el 2015-09-10. [Consulta: 3 setembre 2015].
Enllaços externs
[modifica]- Escriptors mallorquins contemporanis en català
- Escriptors manacorins
- Medalles d'Or de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears
- Poetes mallorquins en català
- Músics manacorins
- Cantautors mallorquins en català
- Equatoguineans
- Cultura de Guinea Equatorial
- Premis Carles Riba de poesia
- Premi Ciutat de Palma-Llorenç Villalonga de novel·la
- Morts a Palma
- Premis Sant Jordi de novel·la
- Poetes balears contemporanis
- Cantants africans
- Poetes africans
- Compositors africans