Vés al contingut

Guillem Fullana i Hada d'Efak

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGuillem d'Efak
Biografia
Naixement23 març 1930 Modifica el valor a Wikidata
Asobla (Guinea Equatorial) Modifica el valor a Wikidata
Mort15 febrer 1995 Modifica el valor a Wikidata (64 anys)
Palma (Mallorca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
OcupacióCantant, escriptor i actor
GènereBlues i jazz Modifica el valor a Wikidata
InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeMònica Pastor Modifica el valor a Wikidata
Premis
Musicbrainz: 0177b320-431b-464c-846c-3e18992cf7e7 Discogs: 2713229 Viasona: guillem-defak Modifica el valor a Wikidata

Guillem Fullana i Hada d'Efak (Asobla, Guinea Equatorial, 23 de març de 1930[1][nota 1] - Palma, Mallorca, 15 de febrer de 1995), conegut com a Guillem d'Efak, fou un cantant, escriptor i actor manacorí.[2]

Biografia

[modifica]

Fill d'un funcionari colonial, el guàrdia civil Antoni Fullana, a dos anys s'establí a Manacor i el 1964 es traslladà a Sabadell –on es va casar amb Pepita Albanell Codina– i a Barcelona, on visqué amb Montserrat Ferré Andreu, amb qui tingué un fill, fins al 1980, any en què es mudà novament, aquesta vegada a Palma, on treballà com a guia turístic. El 1965 va publicar el primer disc de la discogràfica Concèntric.[3] Durant la seva etapa a Barcelona obrí diversos cafès teatre (Cova del Drac, La Cucafera) dedicats a la cançó en català.

Treballà la cançó popular mallorquina, el blues i el jazz, i actuà a Andorra, Catalunya, Londres, Mallorca, Perpinyà i Zúric. Gravà diversos discs, tant amb cançons seves com d'altres (Veu de Mallorca, Blues, Balada d'en Jordi Roca, Cançó de Son Coletes, Cançó per les dones, Dissabte).[4]

El mes de juny de 1994, en el curs d'una greu malaltia, a l'Auditòrium de Palma se li va retre un homenatge, Un cant a l'amistat, amb la participació dels més destacats representants de la Cançó (Lluís Llach, Maria del Mar Bonet, Joan Manuel Serrat, Raimon, Marina Rossell, Uc…). Arran del concert, TV3 va emetre un programa especial on Guillem d'Efak explica la seva vida. Morí a Mallorca el 15 de febrer de 1995.

Llegat [5]

[modifica]
  • S'han enregistrat més discs amb cançons de Guillem d'Efak en els 20 anys posteriors a la seva mort que en tota la seva vida. Igualment, s'han editat més llibres seus post mortem que quan vivia.
  • L'any 1995, amb motiu del 10è aniversari de la seva mort i de la d'Ovidi Montllor, la UIB va organitzar uns actes commemoratius, amb un cartell i una postal d'invitació de Josep Guinovart.
  • Dia 1 de març de 2011, el mateix dia que se lliurava a la seva vídua, Mònica Pastor, la Medalla d'Or de les Illes Balears, Televisió de Mallorca li va dedicar un programa.[6]
  • El dia que feia 20 anys de la seva mort, a l'Auditori de Manacor, amb un gran èxit, es va escenificar la rapsòdia 'Siau qui sou![7]

Discografia[8]

[modifica]
  • Veu de Mallorca. Barcelona: Concèntric, 1965.
  • Blues. Barcelona: Concèntric, 1965.
  • Vell riu nostre. Barcelona: Concèntric, 1965.
  • Nadal (col·lectiu). Barcelona: Concèntric, 1965.
  • Plorant. Barcelona: Concèntric, 1965.
  • Les cançons de Guillem d'Efak. Barcelona: Concèntric, 1966.
  • El dimoni Cucarell. Barcelona: Concèntric, 1966.
  • Plou i fa sol. Barcelona: Concèntric, 1966.
  • Sa cançó de Son Coletes. Concèntric, 1967.
  • Cançó per a les dones. Concèntric, 1968.
  • Lluc i el poble. Palma: Blau, 1974.
  • Guillem d'Efak. Discografia completa. Palma: Blau, 1997.
  • Poeta en bicicleta. Palma: Blau, 1998.
  • Guillem d'Efak. Selecció de Cançons. Palma: Blau, 2010.
  • Siau qui sou!, 2011.

Llibres publicats[8]

[modifica]

Poesia

[modifica]
  • El poeta i la mar. Palma. La Font de les Tortugues (1956)
  • El poeta i la mina. Palma (1966)
  • Madona i l'arbre. Barcelona. Ed: Proa. Aymà (1970)
  • El regne al mig del mar. Palma. Ed: l'autor. (1980)
  • Erosfera. Poema i contrapunt. Manacor. Ed: Casa de Cultura (1982)
  • Poeta en bicicleta. Manacor. Ed: Casa de Cultura. Caixa de Balears (1984)
  • Poemes, cobles i cançonetes. Manacor: "Sa Nostra" (1994).
  • Tampoc el foc. Palma: ERC, Col·lecció Germania (1995).
  • Capellet de vidre. Palma. Ed: Caixa de Balears (1995)
  • El món-paisatges. El darrer quadern. Binissalem. Ed: Di7 (1997)
  • Madona i l'arbre i altres poemaris. Palma. Ed: Consell Insular de Mallorca (2005)
  • Deixà una òpera inacabada, Rondalla de rondalles, en col·laboració amb el compositor Antoni Parera Fons.[2]
  • Obra poètica (El Gall Editor, 2016)

Narrativa

[modifica]
  • Cançó i conte del dimoni Cucarell. Barcelona. Ed: Edebé (1977) (infantil)
  • Les vacances d'en Jordi. Barcelona: Cavall Fort (1968)
  • Tomeu, el pescador. Barcelona: L'Infant (1968)
  • La ponentada gran. Manacor. Ed: Ajuntament (1979)
  • El regne al mig del mar. Palma: Serveis de Cultura del Poble (1982)

Teatre

[modifica]
  • Els de fora.
  • La mort de l'àvia.
  • La pau dels pobres.
  • Paisajexlindos.
  • El dimoni Cucarell. Barcelona: Don Bosco (1978)
  • Fum, fam, fems (Nadala per a teresetes). Palma: Moll (1988)
  • Teatre. Pollença: Gall Editor (2000)
  • Gimnèsies i Pitiüses (El regne al mig del mar). Pollença: El Gall (2005)

Traduccions[9]

[modifica]

Premis

[modifica]

Notes

[modifica]
  1. ↑ Son pare va manipular l'arxiu i va indicar que havia nascut un any abans, el 1929, per poder treure el nin de la Guinea, cosa prohibida als menors de dos anys

Referències

[modifica]
  1. ↑ Mestre, Bartomeu. Balada d'en Guillem d'Efak. Palma: Documenta Balear, 1997, p. 21. ISBN 8489067279. 
  2. ↑ 2,0 2,1 «Guillem Fullana i Hada d'Efak». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. ↑ «Concèntric: El segell del Pop». Enderrock, 233, 2-2015.
  4. ↑ Vilarnau, Joaquim «Top of the pops. 25 èxtis del pop ie-ié català». Enderrock [Barcelona], núm. 172, 2-2010, p.8-25. ISSN: 1136-7393.
  5. ↑ 5,0 5,1 Mestre, Bartomeu. Balada d'en Guillem d'Efak. Palma: Documenta Balear. ISBN 978-8415081173. 
  6. ↑ [enllaç sense format] http://www.dailymotion.com/video/xhbyom_siau-qui-sou_news
  7. ↑ [enllaç sense format] http://www.diariodemallorca.es/part-forana/2015/02/16/manacor-reivindica-siau-qui-sou/999694.html
  8. ↑ 8,0 8,1 «Guillem d'Efak». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Arxivat de l'original el 2015-02-15. [Consulta: 15 febrer 2015].
  9. ↑ «Obra». Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Arxivat de l'original el 2015-02-15. [Consulta: 15 febrer 2015].
  10. ↑ «Medalles d'Or del Consell de Mallorca 2015». dBalears, 03-09-2015. Arxivat de l'original el 2015-09-10. [Consulta: 3 setembre 2015].

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Guillem_Fullana_i_Hada_d%27Efak&oldid=34120182»