Guillem I d'Holanda
Imatge de Guillem I d'Holanda en un gravat del segle XVI | |||||||||||
Nom original | (nl) Willem I van Holland | ||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Biografia | |||||||||||
Naixement | 1167 (Gregorià) la Haia (Països Baixos) | ||||||||||
Mort | 4 febrer 1222 (54/55 anys) la Haia (Països Baixos) | ||||||||||
Sepultura | Rijnsburg | ||||||||||
Comte d'Holanda | |||||||||||
1203 – 1222 | |||||||||||
Activitat | |||||||||||
Carrera militar | |||||||||||
Conflicte | Cinquena Croada | ||||||||||
Altres | |||||||||||
Títol | Comte Graf | ||||||||||
Família | Gerulfing | ||||||||||
Cònjuge | Marie de Brabant (1220 (Gregorià)–) Adelaide of Guelders (1197 (Gregorià)–) | ||||||||||
Fills | Otton III de Hollande () Adelaide of Guelders Ada of Holland () Adelaide of Guelders Florenci IV d'Holanda () Adelaide of Guelders | ||||||||||
Pares | Florenci III d'Holanda i Ada of Huntingdon | ||||||||||
Germans | Florence of Holland Teodoric VII d'Holanda Ada of Holland | ||||||||||
Llista
|
Guillem I Holanda (circa 1167) - 4 de febrer de 1222) va ser comte d'Holanda des 1203 a 1222 Era fill de Florenci III, comte d'Holanda, i d'Ada de Huntingdon.
Història
[modifica]El 1192, Guillem va regressar de Terra Santa, on va participar en la presa d'Acre, i es va enfrontar al seu germà Teodoric VII. Va fer revoltar-se als frisons occidentals i va atacar amb ells el Kennemerland. Després d'ésser derrotat per la seva cunyada Adelaida es va reconciliar amb el seu germà i va rebre el senyoriu de Frísia en feu del comtat d'Holanda.[1]
Guerra civil
[modifica]Teodoric VII va morir el 1203 i la seva hereva era la seva filla Ada, casada amb Lluís II, comte de Looz. Guillem va reivindicar la successió i recolzat pel duc de Brabant i una majoria del poble holandès va entrar en guerra contra la seva neboda, a qui donaven suport el comte de Flandes i els bisbes de Lieja i d'Utrecht.
Guillem va vèncer després d'alguns anys de guerra civil i, després de l'expulsió d'Hug de Voorne de Zelanda, va signar la pau amb el bisbe d'Utrecht el 1206 i es va fer reconèixer com a comte d'Holanda.[2] Anteriorment, el 1203, l'emperador Otó IV l'havia confirmat en la sobirania del comtat perquè s'havia declarat partidari dels Güelfs. Va prendre part a la guerra entre Anglaterra i França, a la qual recolzava Flandes.
El 1213 i el 1214, va combatre amb tanta de fortuna els francesos, a qui no només va arrabassar diverses ciutats sinó que els va derrotar també al mar. Això va propiciar que el duc de Brabant trenqués la seva aliança amb França i conclogués amb Guillem un acord pel qual es va concertar el matrimoni de Matilde de Brabant amb Florenci, fill primogènit de Guillem.[3]
Canvi d'aliats
[modifica]Tanmateix, el 1215, a la batalla de Bouvines, va ser fet presoner amb gran part dels seus cavallers. El comte d'Holanda va haver de pagar un fort rescat per obtenir la seva llibertat.[3]
Va canviar de partit i es va aliar amb França enfront d'Anglaterra, aliança que va ser la causa que el papa l'excomuniqués, així com al rei de França i a tots els del seu partit. Va prendre part en una expedició contra Joan sense Terra-
La història li atribueix l'honor d'haver promulgat les primeres lleis municipals i atorgat els primers privilegis a les ciutats de Middelburg, Dordrecht i Geertruidenberg.[4]
Matrimonis i descendència
[modifica]L'any 1197, Guillem es va casar en primeres noces amb Adelaida de Gueldre, filla d'Otó I, comte de Gueldre i de Ricarda de Baviera amb qui va tenir els fills següents:
- Florenci IV (1210 - 1234), comte d'Holanda.
- Otó (?- 1249), bisbe d'Utrecht i regent d'Holanda de 1238 a 1239.
- Guillem (? - 1238), regent d'Holanda de 1234 a 1238].
- Ricarda (? - 1262)
- Ada (? - 1258), abadessa a Rijnsburg.
Després de la mort de la seva esposa es va tornar a casar. El 1220, es va casar amb Maria de Brabant, filla d'Enric I, duc de Brabant, i Matilde de Boulogne.
Referències
[modifica]- ↑ Kerroux, 1778, p. 97.
- ↑ Kerroux, 1778, p. 99-100.
- ↑ 3,0 3,1 Kerroux, 1778, p. 100.
- ↑ Kerroux, 1778, p. 101.
Bibliografia
[modifica]- Kerroux, Louis Gabriel Florence. Abrégé De L'Histoire De La Hollande Et Des Provinces-Unies: Depuis Les Tems Les Plus Anciens Jusqu'A Nos Jours, Volum 1 (en francès), 1778.