Vés al contingut

Guillem I d'Holanda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGuillem I d'Holanda

Imatge de Guillem I d'Holanda en un gravat del segle XVI
Nom original(nl) Willem I van Holland Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1167 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
la Haia (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
Mort4 febrer 1222 Modifica el valor a Wikidata (54/55 anys)
la Haia (Països Baixos) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaRijnsburg Modifica el valor a Wikidata
  Comte d'Holanda
1203 – 1222
Activitat
Carrera militar
ConflicteCinquena Croada Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolComte
Graf Modifica el valor a Wikidata
FamíliaGerulfing Modifica el valor a Wikidata
CònjugeMarie de Brabant (1220 (Gregorià)–)
Adelaide of Guelders (1197 (Gregorià)–) Modifica el valor a Wikidata
FillsOtton III de Hollande
 () Adelaide of Guelders
Ada of Holland
 () Adelaide of Guelders
Florenci IV d'Holanda
 () Adelaide of Guelders Modifica el valor a Wikidata
ParesFlorenci III d'Holanda Modifica el valor a Wikidata  i Ada of Huntingdon Modifica el valor a Wikidata
GermansFlorence of Holland
Teodoric VII d'Holanda
Ada of Holland Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Llista
Comte d'Holanda
1203 – 1222
← Ada d'HolandaFlorenci IV d'Holanda → Modifica el valor a Wikidata

Guillem I Holanda (circa 1167) - 4 de febrer de 1222) va ser comte d'Holanda des 1203 a 1222 Era fill de Florenci III, comte d'Holanda, i d'Ada de Huntingdon.

Història

[modifica]

El 1192, Guillem va regressar de Terra Santa, on va participar en la presa d'Acre, i es va enfrontar al seu germà Teodoric VII. Va fer revoltar-se als frisons occidentals i va atacar amb ells el Kennemerland. Després d'ésser derrotat per la seva cunyada Adelaida es va reconciliar amb el seu germà i va rebre el senyoriu de Frísia en feu del comtat d'Holanda.[1]

Guerra civil

[modifica]

Teodoric VII va morir el 1203 i la seva hereva era la seva filla Ada, casada amb Lluís II, comte de Looz. Guillem va reivindicar la successió i recolzat pel duc de Brabant i una majoria del poble holandès va entrar en guerra contra la seva neboda, a qui donaven suport el comte de Flandes i els bisbes de Lieja i d'Utrecht.

Guillem va vèncer després d'alguns anys de guerra civil i, després de l'expulsió d'Hug de Voorne de Zelanda, va signar la pau amb el bisbe d'Utrecht el 1206 i es va fer reconèixer com a comte d'Holanda.[2] Anteriorment, el 1203, l'emperador Otó IV l'havia confirmat en la sobirania del comtat perquè s'havia declarat partidari dels Güelfs. Va prendre part a la guerra entre Anglaterra i França, a la qual recolzava Flandes.

El 1213 i el 1214, va combatre amb tanta de fortuna els francesos, a qui no només va arrabassar diverses ciutats sinó que els va derrotar també al mar. Això va propiciar que el duc de Brabant trenqués la seva aliança amb França i conclogués amb Guillem un acord pel qual es va concertar el matrimoni de Matilde de Brabant amb Florenci, fill primogènit de Guillem.[3]

Canvi d'aliats

[modifica]

Tanmateix, el 1215, a la batalla de Bouvines, va ser fet presoner amb gran part dels seus cavallers. El comte d'Holanda va haver de pagar un fort rescat per obtenir la seva llibertat.[3]

Va canviar de partit i es va aliar amb França enfront d'Anglaterra, aliança que va ser la causa que el papa l'excomuniqués, així com al rei de França i a tots els del seu partit. Va prendre part en una expedició contra Joan sense Terra-

La història li atribueix l'honor d'haver promulgat les primeres lleis municipals i atorgat els primers privilegis a les ciutats de Middelburg, Dordrecht i Geertruidenberg.[4]

Matrimonis i descendència

[modifica]

L'any 1197, Guillem es va casar en primeres noces amb Adelaida de Gueldre, filla d'Otó I, comte de Gueldre i de Ricarda de Baviera amb qui va tenir els fills següents:

  • Florenci IV (1210 - 1234), comte d'Holanda.
  • Otó (?- 1249), bisbe d'Utrecht i regent d'Holanda de 1238 a 1239.
  • Guillem (? - 1238), regent d'Holanda de 1234 a 1238].
  • Ricarda (? - 1262)
  • Ada (? - 1258), abadessa a Rijnsburg.

Després de la mort de la seva esposa es va tornar a casar. El 1220, es va casar amb Maria de Brabant, filla d'Enric I, duc de Brabant, i Matilde de Boulogne.

Referències

[modifica]
  1. Kerroux, 1778, p. 97.
  2. Kerroux, 1778, p. 99-100.
  3. 3,0 3,1 Kerroux, 1778, p. 100.
  4. Kerroux, 1778, p. 101.

Bibliografia

[modifica]