Guillem de Torrelles i Marquet
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | c. 1300  |
| Mort | 16 febrer 1379 (78/79 anys) Tortosa (Baix Ebre) |
| Bisbe de Tortosa | |
| 14 març 1369 – 16 febrer 1379 ← Jaume de Prades i de Foix Diòcesi: bisbat de Tortosa | |
 Bisbe de Barcelona | |
| 18 juny 1361 – 14 març 1369 ← Miquel de Ricomà Diòcesi: bisbat de Barcelona | |
| Bisbe d'Osca | |
| 24 novembre 1357 – 18 juny 1361 ← Pere de Clasquerí – Bernado Folcaut (en)  → Diòcesi: bisbat d'Osca | |
| Dades personals | |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | prevere catòlic de ritu romà, sacerdot catòlic, bisbe catòlic |
Guillem de Torrelles i Marquet (ca. 1300/1305 - Tortosa, 16 de febrer de 1379), eclesiàstic i home d'estat, fou conseller de Pere el Cerimoniós i bisbe d'Osca, de Barcelona i de Tortosa.
Membre d'una família noble originària de Torrelles, terme del castell de Cervelló, fou fill d'Arnau de Torrelles, senyor del castell de Rubí i primer procurador del regne de València dellà Xixona (1313-1316), i de Constança Marquet. Els seus germans foren Ramon, el major, Arnau,[1] Blanca, casada amb el senyor de Tivissa i Sitges, i Humbert, que arribà a ésser baró de Banyalbufar.[2]
A les darreries de 1319 marxa a estudiar a Montpeller[3]
En 1332 ja era canonge de la catedral de Girona, i en 1345[4] canonge de la catedral de Barcelona. Des de 1332 fins a 1357 serveix al bisbe i al capítol de Girona en diversos encàrrecs: procurador al concili provincial de 1339, procurador del bisbe a les Corts de 1340, representant del bisbe davant l'arquebisbe de Tarragona (1343), i des de 1350, o poc abans, actua com a procurador del bisbe a la cort papal per resoldre diversos assumptes, com en les visites "ad limina" de 1350 i 1351. A Girona és nomenat paborde de juny i a Barcelona,[5] prepòsit de setembre. Durant les seves contínues visites a Avinyó també actua com a procurador reial davant la cúria pontifícia,[6] com en la negociació pel tribut de Sardenya (1349-1350).[7] El 12 de novembre de 1349 el capítol de la catedral de Mallorca el nomena bisbe,[8] però aquesta decisió no tindrà cap efecte, ja que el 13 de novembre el papa elegeix a Antoni de Colell.[9]
El 24 de novembre de 1357 el papa Innocenci VI el nomena bisbe d'Osca.[10] Habitualment absent del bisbat, en les funcions de conseller del rei, en les darreries de 1360, visitant la catedral de Jaca, la mort violenta d'un canonge d'Osca l'obliga a tornar a la seva diòcesi per solucionar el conflicte.[11]
El papa Innocenci VI el 18 de juny de 1361 el promou al bisbat de Barcelona,[12] i pren possessió el 10 d'agost del mateix any. Realitza visites pastorals els anys 1363 i 1366;[13] assisteix a diversos concilis provincials, i en el de 1367 és elegit representant del concili davant la cort papal per a tractar sobre la immunitat dels béns eclesiàstics; crea l'aula de lectura de teologia en la catedral amb 30 lliures de sou; i dona a la catedral una creu d'argent[5] i un orgue.[14] Durant tot el seu pontificat promou l'alliberament dels esclaus cristians, oposant-se al consell municipal barceloní, que defensava els drets dels propietaris dels esclaus, i al rei, que li retreu per actuar fora de la seva jurisdicció.[15]
El 14 de març de 1369 el papa Urbà V el promou a un nou bisbat, aquesta vegada al bisbat de Tortosa.[16][17] Durant el seu pontificat visita la diòcesi el 1375,[13] i publica constitucions els anys 1371[18][16] i 1378, aquest darrer durant la celebració del sínode, el 4 de maig.[19] Promou les obres de la catedral amb indulgències i cedint els rèdits dels beneficis vacants.[16]
Mor el 16 de febrer de 1379, i fou soterrat a la capella de santa Càndida de la catedral. Anys més tard foren traslladades les seves despulles al claustre.[16]
Referències
[modifica]- ↑ Apareix el 14 de febrer de 1379 signant en el testament de Guillem de Torrelles. (Villanueva 1806: p. 102).
- ↑ Durán Gudiol 1994: p. 96.
- ↑ Ferrer i Mallol 1990: p. 91.
- ↑ Baucells i Reig 1989: p. 69.
- ↑ 5,0 5,1 Villanueva 1851: p. 16.
- ↑ Aquestes dades apareixen en la documentació accessible, en línia, de l'Arxiu Diocesà de Girona. (Arxiu Diocesà de Girona. Índexs de llocs i persones[Enllaç no actiu]), cercant pel seu cognom.
- ↑ «Torrelles [genealogia]».
- ↑ Arxiu Diocesà de Girona. Llibre U-15, f. 27v-28.
- ↑ Eubel 1913: p. 323.
- ↑ Eubel 1913: p. 378.
- ↑ Durán Gudiol 1994: p. 98.
- ↑ Eubel 1913: p. 128.
- ↑ 13,0 13,1 Monjas Manso 2005: p. 66.
- ↑ Baucells i Reig 1989: p. 53.
- ↑ Ferrer i Mallol 2000: pp. 177-178.
- ↑ 16,0 16,1 16,2 16,3 Fernández y Domingo 1867: p. 277.
- ↑ Eubel 1913: p. 233.
- ↑ Villanueva 1806: pp. 101-102.
- ↑ Villanueva 1806: pp. 334-340.
Bibliografia
[modifica]- Baucells i Reig, Josep. «Les notícies més antigues sobre els orgues de la catedral de Barcelona». Medievalia, 8 (1989), pp. 41-74. ISSN 0211-3473.
- Cárcel Ortí, Maria Milagros. Un formulari i un registre del bisbe de València Jaume d'Aragó (segle XIV). València : Universitat, 2005. ISBN 978-84-370-8664-4.
- Durán Gudiol, Antonio. «Obispos oscenses del siglo XIV». Argensola: Revista de Ciencias Sociales del Instituto de Estudios Altoaragoneses, 108 (1994), pp. 85-118. ISSN 0518-4088. (castellà)
- Eubel, Conrad. Hierarchia catholica medii aevi, sive Summorum pontificum, S.R.E. cardinalium, ecclesiarum antistitum series ab anno 1198 usque ad annum 1431 perducta e documentis tabularii praesertim vaticani collecta, digesta, edita.Editio altera. Monasterii (Múnic) : Sumptibus et typis librariae Regensbergianae, 1913. (llatí)
- Fernández y Domingo, Daniel. Anales o Historia de Tortosa, desde su fundación hasta nuestros días, escritos en presencia de las obras que tratan de esta materia, de varios documentos inéditos y noticias adquiridas. Barcelona: Establecimiento tipográfico de Jaime Jepús, 1867, pp. 278-279. (castellà)
- Ferrer i Mallol, Maria Teresa. Organitzacio i defensa d'un territori fronterer: La Governació d'Oriola en el segle XIV. Barcelona : CSIC, 1990. ISBN 84-00-07074-7.
- Ferrer i Mallol, Maria Teresa. «Esclaus i lliberts orientals a Barcelona, s. XIV-XV». De l'esclavitud a la llibertat. Esclaus i lliberts al Mediterrani medieval. Col·loqui internacional (Barcelona, 27-29 mayo 1999). Barcelona : CSIC, 2000, pp. 167-212. ISBN 84-00-07873-X.
- Miravall, Ramon. Episcopologi Dertosense: introducció a la història de la societat i de l'Església de Tortosa. Tortosa: UNED Tortosa, 2016 (Cadup Estudios). ISBN 97884938420.
- Monjas Manso, Luis. La Reforma eclesiàstica i religiosa de les diòcesis de la Tarraconense al llarg de la Baixa Edat Mitjana (a través dels qüestionaris de visites pastorals) [Tesi doctoral]. Barcelona :Universitat Pompeu Fabra, 2005. ISBN 8468934062.
- «Guillem de Torrelles i Marquet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- O'Callaghan i Forcadell, Ramon. Episcopológio de la Santa Iglesia de Tortosa (en castellà). Tortosa: Imprenta Católica de G. Llasat, 1896.
- Villanueva, Jaime. Viage literario a las iglesias de España. Tomo XVIII. Madrid: Imprenta de la Real Academia de la Historia, 1851. (castellà)
- Villanueva, Jaime; Villanueva, Joaquín Lorenzo. Viage literario a las iglesias de España, le publica con algunas modificaciones. Tomo 5. Madrid: Imprenta Real, 1806. (castellà)