Gundulf de Provença
| Nom original | (la) Gundulfus  |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 485 (Gregorià) |
| Mort | valor desconegut |
| Bisbe | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot |
Gundulf o Gondulf (mort probablement el 591) fou un duc austrasià, Patrici de Provença de 581 a 583, després bisbe de metz el 591.
Biografia
[modifica]Gregori de Tours en la seva Història dels Francs, explica que Khildebert va enviar a Marsella a Gondulf home de naixement senatorial, que de domèstic havia estat nomenat duc. Com no gosava travessar el regne de Guntram, va venir a Tours. Gregori el va rebre amb amistat i el va reconèixer com un oncle matern de la seva mare. En aquesta època una part de Provença formava part de les possessions de l'Austràsia, fins a 575 quan el rei Khildebert II fou obligat de cedir una part de la ciutat de Marsella al seu oncle Guntram a canvi de la seva protecció contra la Nèustria. És aquesta situació que justifica la tramesa de Gundulf a Marsella, per tal de vigilar els interessos del rei austrasià.[1]
Fortunat, en la seva Vita Radegundis, esmenta un Gundulf escollit bisbe de Metz el 591, però tot seguit ja apareix Agilulf al seu lloc com a nou bisbe. Aquest Gundulf, no pot ser idèntic a Gundulf, bisbe de Tongres de 600 a 607, i és probablement l'antic patrici de Provença, i Settipani considera que fou elegit al final de la seva vida i va morir poc després de la seva elecció.[2][3]
Gregori de Tours afirma que Gundulf era l'oncle matern de la seva mare. En el llibre V de la seva història, atribueix el mateix parentiu a sant Nicet, bisbe de Lió:
| « | Tan aviat com Pere va haver sentit aquesta acusació, va portar la seva causa davant el bisbe sant Nicet, oncle de la meva mare, i va anar a Lió | » |
amb la precisió que:
| « | Armentala, la seva mare, era filla d'una germana de sant Nicet | » |
En la Vita de sant Nicet, Gregori de Tour dona els pares d'aquest sant, que són igualment els de Gundulf: Florentí, bisbe de Ginebra el 513 i Artèmia.[4]
| Florentí bisbe de Ginebra (513) | Artèmia | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Munderic († 532) pretendent austrasià | NN | Gundulf († 591) patrici de Provença | NN | sant Nicet († 573) bisbe de Lió | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Gundulf († 607) bisbe de Tongres | Bodogisel († 585) duc i patrici | Armentala x Florenci | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Gregori († 594) bisbe de Tours | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Notes i referències
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, (ISBN 2-906483-28-1)
- Christian Settipani, « L'apport de l'onomastique dans l'étude des généalogies carolingiennes », a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000, (ISBN 1-900934-01-9)