Munderic
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | dècada del 500  |
| Mort | 534 (24/34 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | polític |
| Família | |
| Família | Dinastia merovíngia |
| Fills | Gundulf de Tongeren, Bodogisel (en)  |
| Pare | Cloderic |
| Germans | Doda de Reims |
| Parents | Mummolí (son or son-in-law (en) ) |
Munderic o Monderic fou un príncep franc de la primera meitat del segle VI que es va revoltar contra Teodoric I, rei d'Austràsia, reclamant el tron reial.
Biografia[modifica]
Cap a 534, va decidir no servir més al rei Teodoric, i va reagrupar al seu voltant una part del poble que li va prestar jurament, intentant fer-se reconèixer rei. Aquest va fer veure que acceptava i el va cridar a la cort oferint regnar conjuntament, però Munderic, prudent, es va fer fort a Vitry-le-Brûlé. El rei va enviar un contingent però no tenia màquines de setge que poguessin prendre la ciutat i el setge s'allargava. Un enviat de Teodoric, Aregesil, va anar llavors a la ciutat i va convidar als rebels a sortir de la ciutat abans d'acabar els queviures, a canvi de salvar la vida, però quan van sortir els soldats del rei els van començar a massacrar; Munderic en veure la traïció va matar a Aregesil i va decidir presentar batalla en el curs de la qual va morir matant.[1]
Segons el relat de Gregori de Tous (Vegeu a "Fonts") les seves pretensions al tron semblaven fundades; una part del poble li presta jurament, el que no hauria fet per a un impostor, i també perquè Teodoric li va reconèixer la condició reial i proposa fins i tot partir el regne.[1]
Al segle XIIe, la Vita Gundulfi dona algunes indicacions sobre la seva descendència (procedents del parricida Cloderic i el pare de sant Gundulf i de Bodogisel. S'hi nota una confusió entre dos Bodogisel, el germà de Gundulf i el pare presumpte de Sant Arnulf):
| « | Gundulf, fill del plorat Munderic, al que el rei Teodoric va fer matar, fou gran al regne d'Austràsia però més gran i nés noble davant Dèu. Fou criat amb el duc Bodogisel, son germà, al palau del rei Clotari I; mentre era cobert d'honors pel rei Teodebert I, li va dir a la seva vellesa a Arnulf, fill de Bodogisel: escolt'em, nebot estimat. El judici de Déu va començar quan va permetre que Mundertic morís per l'espasa, el, el fill del parricida Cloderic. Preguem a Crist que allunyi dels nostres caps la còlera doncs el Tot Poderós va dir: Jo castigaré les vostres iniquitats fins a la tercera i quarta generació. Al final del segle va abraçar la vida monàstica i després de la mort de Monulphus, com que ja tenia 76 anys, fou elegit per tots els habitants de Tongres, u consagrat bisbe[2] | » |
| — Vita Gundulfi | ||
.
Aquest testimoniatge, tardà, no és sempre acceptat; cal considerar que les indicacions genealògiques són en contradicció completa amb la genealogia de sant Arnulf universalment acceptada a l'Edat Mitjana que feia d'aquest darrer el fill d'Arnoald. Ara bé un falsari d'aquest temps intenta més aviat barrejar veritat amb els elements falsos, i un tal document no l'hauria pogut que perjudicar. De fet, Gundulf de Tongres fou el bisbe de Tongres, una diòcesi que era llavors objecte dels atacs dels frisons i que va haver de transferir la seva seu moltes vegades: a Maastricht, primer, i després a Leija. Settipani pensa que és raonable suposar que dels documents s'haurien perdut en el transcurs d'una de les transferències abans de ser descoberts al segle xii i servir de base a la Vita Gundulfi.[3]
Fonts[modifica]
La font principal és Gregori de Tours, a la seva Història dels Francs[4] on escriu:
| « | Munderic, qui pretenia ser parent del rei, inflat d'orgull, va dir: Perquè Teodoric és el meu rei? El govern d'aquest país em pertany tant com a ells; hi aniré i reuniré al meu poble i li faré prestar jurament a fi que Teodoric sàpiga que jo soc rei com ell. Va sortir en públic i va començar a seduir al poble dient: Jo soc príncep, segui-ho-me i actuareu be. La multitud del poble de les zones rurals el va seguir doncs de manera que per un efecte de l'inconstancia humana en va reunir un gran nombre que li van prestar jurament de fidelitat i el van honorar com a rei. Quan Teodoric se'n va assabentar li va enviar una orde: Vine a la meva cort i si et corresponen algunes parts de les terres del nostre regne, et seran donades. Teodoric deia això per enganyar a Munderic a fi de fer-lo anar a la cort i allí matar-lo; però Munderic no hi va voler anar i va dir als delegats: Informeu al vostre rei que jo soc rei tant com ell. Llavors el rei, en còlera, va ordenar marxar un exèrcit a fi i efecte de castigar-lo quan l'hagués derrotat per la força. Munderic, quan ho va saber, i no estant pas en posició de defensa, es va refugiar als murs del castell de Vitry on va reforçar les fortificacions i va acumular tot el que posseïa i a tots els que el seguien. L'exèrcit que marxva contra ell va rodejar el castell i el va assetjat durant set dies. Munderic el va rebutjar al front dels seus, dient: Aguantem ferm i combatem fins a la mort, i els enemics no ens podran derrotar. L'enemic llançava atacs contra els murs per tots costats, però això no servia de res: es va fer saber al rei que va enviar a un dels seus, anomenat Aregesil, i li va dir: Ja veus que aquest pèrfid esta reeixint en la seva revolta; vés-hi i declara sota jurament que poden sortir sense temor, i quan surtin, mata a Munderic i esborra el seu record del nostre regne. Aregesil hi va anar per fer el que se li havia ordenat; havia convingut prèviament un senyal amb la seva gent i els va dir: Quan jo diré tal o qual cosa tireu-vos sobre ell i mateu-lo. Aregesil va entrar i va dir a Munderic: Fins quan et quedaràs aquí com un insensat? No pots resistir gaire temps al rei; quan les teves provisions estiguin esgotades, vençut per la fam, sortiràs i t'hauràs de lliurar a les mans dels teus enemics i moriràs com un gos. Escolta els meus consells i fes submissió al rei, a fi de salvar la vida i la dels teus fills. » Emocionat per aquest discurs, Munderic va dir : Si jo surto seré agafat pel rei, i ell em matarà a mi i als meus fills i a tots els amics que estan aquí reunits amb mi. A això Aregesil va respondre: No tinguis por doncs si tu vols sortir tens el meu jurament de que no se't farà res i aniràs sense perill a presència del rei; així que no has de témer res, i estaràs tant proper a ells com ho vas estar abans. A això Munderic va respondre: Jura-ho davant Dèu de manera que jo estigui segur de no ser assassinat! Llavors Aregésil, amb les mans posades sobre els sants altars, li va jurar que podia sortir sense temor; després d'haver rebut el jurament, Munderic va sortir del castell agafant per la mà a Aregesil; la gent d'aquest darrer els miraven i els veien venir de lluny; llavors Aregesil va fer el senyal convingut dient : Que mireu amb tanta atenció, homes, no heu vist mai a Munderic? I dit això els soldats es van precipitar sobre ell. Munderic va comprendre la veritat i va dir: Ja veig clarament per aquestes paraules que has donat a la teva gent el senyal de la meva mort, però jo et dic que, ja que tu m'has enganyat amb un perjuri, ningú et beure en vida; i d'un cop de llança a l'esquena el va traspassar; Aregesil va caure mort. Tot seguit Munderic, al front dels seus, va utilitzar l'espesa i va fer una gran carnisseria d'enemics i fins que no va quedar mort no va parar de matar a tot aquell que podia agafar; quan va ser mort els seus béns foren reunits al fisc del rei. | » |
la seva família[modifica]
Vegeu: Arnulfians
Filiació[modifica]
Sembla segur pel relat de Gregori de Tours, que Munderic era un descendent dels reis de Colònia, dels quals els dos representants coneguts són Sigebert el Coix i el seu fill Cloderic. Christian Settipani considera que cronològicament, Mundéric pot que ser fill de Cloderic, mort el 508.[1]
Aquest parentiu explicaria les pretensions de Munderic:
- A la mort de Cloderic (508), Gregori de Tours explica que els francs ripuaris van escollir Clodoveu I com a rei: efectivament, fins i tot si Mundéric era fill de Cloderic, era llavors massa jove per regnar.
- A la mort de Clodoveu, el 511, no hi va haver opció de tria, d'una banda perquè Munderic seguia sent encara massa jove, d'altra banda perquè els fills de Clodoveu no desitjaven veure una part del regne franc escapar-los de les mans. El regne de Colònia fou definitivament integrat dins del regne d'Autràsia, el qual Teodoric va heretar
- Ja adult vers el 534, Munderic intenta llavors fer valer els seus drets.[1]
Fills[modifica]
Segons la Vita Gundulfi, va tenir com a fills:
- Gundulf († 607) virei d'Austràsia i bisbe de Tongres vers 600.[5]
- Bodogisel, identificat amb un homònim patrici de Provença, després duc a Austràsia, mort el 585.[6]
La Vita Gundulfi indica a més que sant Arnulf, bisbe de Metz i fill de Bodogisel, era el nepos de Gundulf. Per eliminació, aquest terme de nepos només pot que significar besnebot, i sembla doncs que Mummolí, comte a Soissons i avi patern de sant Arnulf seria un germà de Gundulf, i per tant un tercer fill de Munderic.
Aquest Mummolí és conegut com a comte a Soissons i majordom del palau de Nèustria el 566, pare de Babó i Bodogisel, tots els dos ambaixadors a Bizanci, el primer el 584, el segon el 589.[5]
Esposa[modifica]
Cap document no anomena l'esposa de Munderic. Gregoire de Tours en la seva "Història dels Francs", explica que:
| « | Khildebert va enviar a Marsella a Gondulf, home de naixement senatorial, i que de domestic havia estat fet duc. Com no gosava travessar el regne de Gontran, va venir a Tours. Jo el vaig rebre amb amistat i el vaig reconèixer per a un oncle matern de la meva mare | » |
.
Fortunat, en la seva Vita Radegundis, menciona un Gundulf escollit bisbe de Metz el 591, però ràpidament reemplaçat per Agilulf. Encara que certs autors confonguin aquests Gundulf amb el seu homònim, el fill de Munderic, cal concloure l'existència de dos Gundulf o Gondulf:[7][8]
- Gundulf, de race senatorial, duc a Austràsia, patrici de Provença de 581 a 583, bisbe de Metz el 591 i probablement mort poc després,[9]
- Gundulf, de race franca, virrei d'Austràsia el 595, bisbe de Tongres vers 600 i mort vers 607.
Una homonímia associada a una posició tan destacada dins el poder en un mateix regne és certament deguda a un parentiu proper, que no pot passar més que per les dones, ja que els dos homes són de races diferents. Cal suposar que la mare de Gundulf de Tongres era probablement germana de Gundulf de Metz.[7]
Síntesi genealògica[modifica]
| Cloderic († 508) rei de Colònia | Florentí bisbe de Ginebra (513) | Artèmia | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Munderic († 532) pretendent austrasià | NN | Gundulf († 591) patrici de Provença | NN | sant Nicet († 573) bisbe de Lió | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Gundulf († 607) bisbe de Tongres | Bodogisel († 585) duc i patrici | Mummolí comte a Soissons (566) | Armentala x Florenci | ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Babó ambaixador a Bizanci (585) | Bodogisel († 589) ambaixador a Bizanci | Gregori († 594) bisbe de Tours | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| sant Arnulf bisbe de Metz | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| Carolingis | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Notes i referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 .Settipani, 1989, Pàg. 96.
- ↑ Settipani, 2000, pàg. 203.
- ↑ . Settipani, 1989 pàg 96-97.
- ↑ Gregori de Tours, «Histoires (Grégoire de Tours)/3 - Wikisource».
- ↑ 5,0 5,1 Settipani, 2000, pàg 204-207
- ↑ Settipani, 1989, pàg. 63.
- ↑ 7,0 7,1 Settipani, 1989, pàg. 97-98.
- ↑ Settipani, 2000, pàg. 207.
- ↑ Gregori de Tours dona informacions de la seva família.
Bibliografia[modifica]
- Christian Settipani, Les Ancêtres de Charlemagne, París, 1989, 170 p. (ISBN 2-906483-28-1)
- Christian Settipani, « L'apport de l'onomastique dans l'étude des généalogies carolingiennes », a Onomastique et Parenté dans l'Occident médiéval, Oxford, Prosopographica et genealogica, 2000, (ISBN 1-900934-01-9)