Guns
| Tipus | ètnia  |
|---|---|
| Geografia | |
| Estat | Benín |
Els guns (o alada, o gun, gu, o egun) són els membres d'un grup ètnic que viuen a la zona fronterera del sud entre Benín i Nigèria.[1] A més a més, també hi ha un grup de guns que viuen a Gabon.[2] A Benín el territori gun està situat al departament d'Ouémé i a Nigèria està als estats d'Ogun i de Lagos. El gun és la llengua que parlen com a llengua materna.[1] Els guns formen part del grup d'ètnies guineanes; el seu codi ètnic és NAB59g i el seu ID de grup ètnic és 11993.[3]
Segons l'ethnologue hi ha 579.000 guns[1] i segons el joshuaproject n'hi ha 852.000.[2]
Guns a Benín
[modifica]Població, territori i ètnies veïnes
[modifica]El 2006 hi havia 320.000 guns a Benín.[1] Segons el joshuaproject n'hi ha 439.000.[2] Aquest viuen al sud-est del país, als municipis d'Akpro-Missérété, d'Avrankou, d'Adjarra i de Porto Novo, al departament d'Ouémé.[1]
Segons el mapa lingüístic de Benín de l'ethnologue, els guns viuen entre la zona nord-est del llac Nokoué i la frontera amb Nigèria a l'est. Viuen al curs baix del riu Ouémé. Els seus veïns són els defis i els xwles orientals, al sud; els tofins i els wemes, a l'oest i els nagos meridionals, que parlen la llengua defoid nago meridional, al nord.[4]
Religió
[modifica]La majoria dels guns beninesos són cristians (66,6%), el 16% són musulmans, el 15,9% creuen en religions africanes tradicionals, l'1,3% creuen en altres religions i el 0,2% es consideren ateus. El 45% dels guns beninesos cristians són catòlics, el 33% pertanyen a esglésies independents, el 20% són protestants i el 2% són considerats com d'altres grups cristians. El 8% dels guns beninesos cristians són seguidors del moviment evangèlic.[5]
Guns a Nigèria
[modifica]Població, territori i ètnies veïnes
[modifica]El 2000 hi havia 259.000 guns a Nigèria.[1] Segons el joshuaproject n'hi ha 396.000.[2] El seu territori està situat a les LGAs de Badagry, d'Ado-Odo-Ota i d'Idiroko, a l'estat d'Ogun i a l'estat de Lagos, a la ciutat de Lagos.[1]
Segons el mapa lingüístic de Nigèria, el territori gun d'aquest estat està situat a l'extrem sud-occidental del país, a la zona costanera. Els seus veïns del nord i de l'est parlen llengües defoids, principalment el ioruba.[6]
Religió
[modifica]La meitat dels guns nigerians creuen en religions africanes tradicionals, el 40% són cristians i el 10% són musulmans. La majoria dels guns nigerians cristians són protestants (70%), el 20% són catòlics i el 10% pertanyen a esglésies independents. Només el 2,5% dels guns nigerians cristians segueixen el moviment evangèlic.[7]
Guns a Gabon
[modifica]Religió
[modifica]La majoria dels 17.000 guns gabonesos són cristians (65%), el 15% creuen en religions africanes tradicionals, el 10% són musulmans i el 10% són ateus. El 55% dels guns gabonesos cristians són catòlics, el 25% pertanyen a esglésies independents i el 20% són protestants. El 8% dels guns gabonesos cristians segueixen el moviment evangèlic.[8]
Llengües
[modifica]La llengua materna dels guns és el gun, llengua que comparteixen amb els setos i els tolis.[2] Els guns també parlen el fon i el francès. La llengua gun també és utilitzada com a segona llengua pels defis, els xwles orientals, els kotafons i els tofins.[1]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 1,7 «Gun, a language of Benin». ethnologue. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 «Language: Gun». joshuaproject. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ «Ethnicity. Gun in Benin». joshuaproject. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ «Mapa lingüístic de Benín. El gun és el número 50». ethnologue. [Consulta: 15 febrer 2015].
- ↑ «Religion. Gun in Benin». joshuaproject. [Consulta: 16 febrer 2015].
- ↑ «Mapa lingüístic de Nigèria». ethnologue. [Consulta: 16 febrer 2015].
- ↑ «Religion. Gun, gu in Nigeria». joshuaproject. [Consulta: 16 febrer 2015].
- ↑ «Religion. Gun in Gabon». joshuaproject. [Consulta: 16 febrer 2015].
Bibliografia
[modifica]- James Stuart Olson, « Goun », in The Peoples of Africa: An Ethnohistorical Dictionary, Greenwood Publishing Group, 1996, p. 204 ISBN 9780313279188
- Hélène et Jean-Jacques Ducos, La danse des Eguns : un rituel en terre vaudou, Kubik, París, 2007, 141 p. ISBN 978-2-35083-046-9
- Bienvenu Koudjo, La chanson populaire dans les cultures Fon et Goun du Bénin : aspects sémiotique et sociologiques, Universitat París-Est Créteil Val de Marne, 1989, 2 vol., 1278 p. (thèse de Lettres/Études africaines)
- Michel D.K. Videgla, Un État ouest-africain : le Royaume Goun de Hogbonou (Porto-Novo) des origines à 1908, Universitat París I, 1999, 3 vol., 909 p. (tesis d'Història)
Enllaços externs
[modifica]