Gustau Terond

Gustau Terond
	;
Biografia
Naixement	10 desembre 1866 ; Sant Martin de Londras (França)
Mort	30 maig 1941 (74 anys); Seta (França)
Majoral del Felibritge
	1902 – 1941 ; ← Jean Laurès – Jules Palmade →
Dades personals
Activitat
Ocupació	escriptor, director d'escola, mestre d'educació primària, autor de contes (oc)
Moviment	Felibritge
Nom de ploma	Biscan Pas
Participà en
1893	Escola felibrenca de Sent Cla (oc)

Gustave Thérond, en occità Gustau Terond, nascut a Sant Martin de Londras en 1866 e mort a Seta en 1941. En els seus escrits utilitzava sovint el sobrenom Biscam pas . Durant la seva vida, va participar activament en el manteniment de la llengua occitana, i més concretament del dialecte del Llenguadoc oriental.

Biografia

Gustave Thérond va néixer a Sant-Martin-de-Londres el 10 de desembre de 1866. Després de l' escola normala de Montpeller,^[1] vingué professor a Saint-Pargòli i després a Seta entre 1890 i 1928.^[2] Va ser elegit majoral de Félibrige de Cigalo Roumano, o de Valergue des de 1902, seguint Jean Laurès.^[3] És un dels creadors de l' Almanac setori l'any 1894 ,.^[1] De persuasió socialista, és proper a Joan Jaurès i fa campanya perquè la secció de Seta s'incorpori a la Internacional Comunista. També és un dels fundadors del Partit Comunista Francès de Sèta encara que se'n va allunyar el 1925.^[2]

Va escriure un treball gramatical sobre el parlar de Sète que va presentar a la Société des Langues Romanes durant el concurs del Prix Boucherie l'any 1900 però que no es va publicar. L'obra va romandre inèdita fins a l'any 2002, quan el text original va ser recuperat al Cirdòc pel Cèucle Occità Setòri així com per Gaston Bazalgas i publicat amb el títol Éléments de grammaire languedocienne (1900). : Dialecte Languedoc Cettois . Va publicar diversos contes en revistes com La Cigala d'Aur, La Tèrra d'òc, La Revue Méridionale, Le Réformiste, Le Midi mondain etc.^[2]

Es va jubilar com a mestre i director d'escola l'any 1928. Va morir el 30 de mai de 1941 e es sebelit al Cementeri marin de Seta Un camí prop del Mont Sant-Clair porta el seu sobrenom.^[2]

«[disponible a Gallica Còntes lengadocians: Dau Puòg de Sant Lop au Puòg de Sant Clar]» (en oc+fr). Revue des langues romanes / publiée par la Société pour l'étude des langues romanes, 1900, pàg. 325-350, 385-428..
Contes du Gai Pays de Sète. Editions Méridionales, 1939, p. 297. OCLC 742961661. .
Éléments de grammaire languedocienne (1900): dialecte languedocien cettois. Inst. d'Études Occitanes, 2002, p. 254. ISBN 9782859103071. .
Siám de Seta, siám de Sant Clar, chanson

Bibliografia

Jacques Blin. Gustave Thérond dit "Biscan-Pas" : essai. Jacques Blin, 2005, p. 137. OCLC 799709271. .

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 [[[:Plantilla:Google livres]] Il était une fois Saint-Martin-de-Londres]. le plein des sens, 2002, p. 133. ISBN 9788790493578.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Thérond Gustave dit « Biscan pas »». jacquesblin.wordpress.com, 21-01-2005. [Consulta: 30 juliol 2022].
↑ Edmond Lefèvre. L'année félibréenne : Supplément du Catalogue félibréen et de la Bibliographie mistralienne. P. Ruat, 1904. OCLC 697944936.

Enllaços externs

Jean-François Brun. «Transcripcion e adaptacion en grafia alibertina dels Còntes lengadocians» (en occità). jfbrun.eu.
Jean-François Brun. «Segonda part dels contes escanerizada» (PDF) (en occità). jfbrun.eu.

[londres-1] 1,0 ^1,1 [[[:Plantilla:Google livres]] Il était une fois Saint-Martin-de-Londres]. le plein des sens, 2002, p. 133. ISBN 9788790493578.

[blin-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 ^2,3 «Thérond Gustave dit « Biscan pas »». jacquesblin.wordpress.com, 21-01-2005. [Consulta: 30 juliol 2022].

[3] Edmond Lefèvre. L'année félibréenne : Supplément du Catalogue félibréen et de la Bibliographie mistralienne. P. Ruat, 1904. OCLC 697944936.

[1]

[2]

[3]