Gustav Heinemann

Gustav Heinemann
Biografia
Naixement	(de) Gustav Walter Heinemann ; 23 juliol 1899 ; Schwelm (Alemanya)
Mort	7 juliol 1976 (76 anys); Essen (Alemanya)
Sepultura	municipal park cemetery of Essen (en)
3r President d'Alemanya
	1r juliol 1969 – 30 juny 1974 ; ← Heinrich Lübke – Walter Scheel → ; Electe a: 1969 West German presidential election (en)
Ministre federal de Justícia d'Alemanya
	1r desembre 1966 – 26 març 1969 ; ← Richard Jaeger – Horst Ehmke → ; Membre del gabinet: Cabinet Kiesinger (en)
Membre del Bundestag
	19 octubre 1965 – 24 juny 1969 – Hermann Dortans → ; Legislatura: cinquena legislatura del Bundestag ; Electe a: eleccions federals alemanyes de 1965
Membre del Bundestag
	17 octubre 1961 – 17 octubre 1965 ; Legislatura: quarta legislatura del Bundestag ; Circumscripció electoral: Nienburg II – Schaumburg (en) ; Electe a: eleccions federals alemanyes de 1961
Membre del Bundestag
	15 octubre 1957 – 15 octubre 1961 ; Legislatura: tercera legislatura del Bundestag ; Electe a: eleccions federals alemanyes de 1957
Ministre Federal de l'Interior d'Alemanya
	20 setembre 1949 – 11 octubre 1950 – Robert Lehr → ; Membre del gabinet: Cabinet Adenauer I (en)
Praeses of the Synod of the Evangelical Church in Germany (en)
	1949 – 1955
Burgmestre major
	1946 – 1949
Membre del Landtag del Rin del Nord - Westfàlia
	; Legislatura: 1st legislative term of the Landtag of North Rhine-Westphalia (en)
Dades personals
Religió	Luteranisme
Formació	Universitat de Marburg ; Universitat de Múnic
Activitat
Lloc de treball	Düsseldorf ; Bonn
Ocupació	polític, advocat, teòleg
Ocupador	Universitat de Colònia
Partit	CSVD ; (1929-1933) ; CDU ; (1945-1952) ; Independent ; (1950-1952) ; GVP ; (1952-1957) ; SPD ; (des de 1957)
Participà en
12 setembre 1949	eleccions presidencials de l'Alemanya Occidental de 1949
Família
Cònjuge	Hilda Heinemann
Fills	Uta Ranke-Heinemann, Christa Delius, Peter Heinemann
Pare	Otto Heinemann
Parents	Verena Pausder, besneta
Premis
	(1972) Gran Creu de l'Orde del Bany; (1970) premi Fritz Bauer; (1969) Gran Creu Especial de l'Orde del Mèrit de la República Federal Alemanya; (1968) Premi Theodor Heuss; Cavaller de la Gran Creu amb collar de l'Orde del Mèrit de la República Italiana; Gran Estrella de l'orde al Mèrit de la República d'Àustria; Orde de l'Elefant; ciutadà honorífic de Bonn; ciutadà honorari de Berlín ;
	Signatura

Gustav Walter Heinemann (Schwelm, Prússia, 23 de juliol de 1899 - Essen, 7 de juliol de 1976) fou un polític alemany. Fou ministre d'interior des de 1949 fins a 1950, ministre de justícia des de 1966 fins a 1969 i president federal d'Alemanya Occidental de 1969 a 1974. Fou conegut per simpatitzar amb les protestes estudiantils de 1968.^[1]

Durant la República de Weimar Heinemann va estar vinculat amb cercles polítics protestants. En finalitzar la Segona Guerra Mundial va participar en la fundació de la CDU i va ser escollit alcalde de la ciutat d'Essen. Gustav Heinemann va ser designat ministre de l'interior en el primer gabinet de Konrad Adenauer. El 1950 va abandonar el govern el 1952 per a fundar el Partit Popular Panalemany (GVP) al costat d'Helene Wessel i altres membres de la CDU i del Partit Centrista Alemany. Finalment, Gustav Heinemann es va unir, el 1957 al costat d'altres membres del GVP, al Partit Socialdemòcrata d'Alemanya. Durant el període de la gran coalició (1966-1969) va ocupar el càrrec de ministre de justícia en el govern federal. El 1969 es va convertir en el primer president socialdemòcrata de la República Federal d'Alemanya, càrrec que va ocupar fins a 1974 a l'expirar el seu mandat.

Família

La seva filla, Uta Ranke-Heinemann, va destacar per diverses raons: va ser la primera dona que va tenir com a alumna l'institut 'Burggymnasium' d'Essen, en què va acabar la seva batxiller amb 'matrícula', cosa que no havia passat en 30 anys; va ser la primera dona a obtenir un doctorat en Teologia Catòlica, a la Universitat de Múnic el 1954; i va ser també la primera dona en obtenir una càtedra a la Universitat d'Essen: la càtedra de Nou Testament i Història de l'Església Antiga. A més ha estat famosa per algunes de les seves obres publicades, com "Eunucs pel regne del cel" i "No i amén".^[2]^[3]

Referències

↑ «www.bundespraesident.de: Der Bundespräsident / Gustav Heinemann». [Consulta: 5 abril 2021].
↑ Nein und Amen: Mein Abschied vom traditionellen Christentum, Uta Ranke-Heinemann, Heyne, Heine, Múnic, 2002, ISBN 3-455-08457-5, p. 417
↑ Mein siebenfaches negatives Glaubensbekenntnis Arxivat 2020-09-20 a Wayback Machine., Uta Ranke-Heinemann, Magda

Precedit per: Heinrich Lübke	President de la República Federal Alemanya 1969-1974	Succeït per: Walter Scheel
Precedit per: Wilhelm Stuckart Vacant entre el 23.05.45 i el 20.09.49	Ministre Federal de l'Interior 1949-1950	Succeït per: Robert Lehr
Precedit per: Richard Jaeger	Ministre Federal de Justícia 1966-1969	Succeït per: Horst Ehmke

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gustav Heinemann

[1] «www.bundespraesident.de: Der Bundespräsident / Gustav Heinemann». [Consulta: 5 abril 2021].

[2] Nein und Amen: Mein Abschied vom traditionellen Christentum, Uta Ranke-Heinemann, Heyne, Heine, Múnic, 2002, ISBN 3-455-08457-5, p. 417

[3] Mein siebenfaches negatives Glaubensbekenntnis Arxivat 2020-09-20 a Wayback Machine., Uta Ranke-Heinemann, Magda

[1]

[2]

[3]