7 de juliol
| << | Juliol 2024 | >> | ||||
| dl | dt | dc | dj | dv | ds | dg |
| 1r | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 |
| 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 |
| 15 | 16 | 17 | 18 | 19 | 20 | 21 |
| 22 | 23 | 24 | 25 | 26 | 27 | 28 |
| 29 | 30 | 31 | ||||
| Tots els dies | ||||||
El 7 de juliol és el cent vuitanta-vuitè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-novè en els anys de traspàs. Queden 177 dies per finalitzar l'any.
Esdeveniments
[modifica]- Països Catalans
- 1977 - Mallorca: El grup llibertari mallorquí Terra i Llibertat ocupa pacíficament l'illa verge sa Dragonera (Illes Balears) tot intentant amb aquesta acció evitar-ne la urbanització.[1]
- Resta del món
- 1807 - Tilsit (Prússia Oriental, en l'actualitat a l'óblast de Kaliningrad, Rússia): Napoleó Bonaparte i el tsar Alexandre I de Rússia signen el Tractat de Tilsit en el que Rússia abandona la Quarta Coalició i s'alia amb França amb la promesa secreta d'ajuda mútua en els conflictes. Per aquest tractat també es crea el Gran Ducat de Varsòvia.[2]
- 1937 - Xina: L'incident del pont Marco Polo, va marcar l'inici de la Segona Guerra Sinojaponesa entre l'Imperi del Japó i la República de la Xina. Els soldats d'ambdues potències es van enfrontar a 15 quilòmetres al sud-oest del centre de Pequín en el pont de Marco Polo.[3]
- 1939 - Veracruz, Mèxicː Arriba al port mexicà de Veracruz el vaixell Ipanema, que porta a bord un miler d'exiliats espanyols de la Guerra Civil.[4]
- 1978 - Salomó: aquest país esdevé independent del Regne Unit.
- 1985 - Wimbledon (Regne Unit): Boris Becker guanya el torneig de tennis de Wimbledon als disset anys i n'esdevé el campió més jove.
- 2005 - Londres, Anglaterra: atemptats de Londres 2005, tres explosions en el metro i una altra en un autobús, atribuïdes a Al-Qaida, fan 56 morts i uns set-cents ferits, l'endemà que la ciutat fos escollida com a seu dels Jocs Olímpics del 2012.[5]
- 2006 - Madrid, Espanya: el Govern fa saber que hom ha detectat el primer cas de grip aviària a l'estat: un cabussó emplomallat trobat mort a les llacunes de Salburua, prop de Vitòria, Àlaba, el País Basc), ha donat positiu en H5N1, la soca més perillosa del virus.[6]
Naixements
[modifica]- Països Catalans
- 1872
- Castelló de la Plana: Josep Ribelles Comín, bibliògraf, periodista i animador cultural valencià (m. 1951).
- Barcelona: Joan Lamote de Grignon i Bocquet, pianista, compositor i director d'orquestra (m. 1949).
- 1874, Montuïri, Mallorca: Catalina Pocoví Mayol, glosadora i pagesa mallorquina (m. 1956).[7]
- 1898, Barcelona: Valentí Castanys, dibuixant, humorista i comediògraf català.[8]
- 1953, Flix: Xavier Sabaté i Ibarz, polític català.
- 1957, Barcelona: Marta Pérez i Sierra, escriptora catalana.[9]
- 1966, Calella: Núria Martí Constans, escriptora catalana.[10]
- Resta del món
- 1636, Lióː Claudine Bouzonnet-Stella, gravadora, dibuixant i pintora francesa (m.1697).[11]
- 1752, Lió, França: Joseph Marie Jacquard, inventor francès conegut per automatitzar, mitjançant l'ús de targetes perforades, l'anomenat teler de Jacquard (m. 1834).[12]
- 1833, Namur (Bèlgica): Félicien-Joseph-Victor Rops, pintor i gravador belga, dedicat especialment al gravat a l'aiguafort i a l'aiguatinta (m. 1899).[13]
- 1843, Corteno, Itàlia: Camillo Golgi, metge italià, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1906 (m. 1926).[14]
- 1860, Kaliště, Bohèmia, Imperi Austríac: Gustav Mahler, compositor i director d'orquestra austríac (m. 1911).[15]
- 1861, Cavendish, Vermontː Nettie Stevens, avançada genetista nord-americana, impulsora de la genètica moderna (m. 1912).[16]
- 1884, Múnic (Alemanya): Lion Feuchtwanger, pseudònim: J.L. Wetcheek), novel·lista jueu d'origen alemany (m. 1958).[17]
- 1887, Vítsiebsk, Belarús: Marc Chagall, pintor (m. 1985).[18]
- 1891, Nagano, Japóː Tadamichi Kuribayashi, militar de l'Exèrcit Imperial Japonès, conegut per haver dirigit la defensa de l'illa d'Iwo Jima durant la batalla d'Iwo Jima del 1945 (m. 1945)
- 1894, Santiago de Xileː Winétt de Rokha, poeta xilena (m. 1951).[19]
- 1901, Sora, Itàlia: Vittorio de Sica, director de cinema neorealista italià i actor (m. 1974).[20]
- 1907, Butler (Missouri): Robert Anson Heinlein, escriptor nord-americà (m. 1988).[21]
- 1911, (Cadegliano-Viconago (Itàlia): Gian Carlo Menotti, compositor i llibretista estatunidenc, nascut italià (m. 2007).[22]
- 1915, Birmingham, Alabama (EUA): Margaret Walker, poeta i narradora dels Estats Units. Part del moviment literari afroamericà de Chicago (m. 1998).[23]
- 1918, Nova York: Rose Frisch, científica nord-americana pionera en fertilitat m. 2015).[24]
- 1925, Montevideo: Blanca París Corcoll, historiadora i acadèmica uruguaiana (m. 2008).[25]
- 1928, Londres: Patricia Hitchcock, actriu anglesa, filla de Hitchcock i d'Alma Reville.[26][27]
- 1929, Nova Yorkː Helen Rodríguez Trías, pediatra i activista pels drets de les dones.[28]
- 1930, Eastman ,Geòrgia (EUA): Hank Mobley ,compositor i saxofonista (tenor) estatunidenc (m. 1986).[29]
- 1931, Dayton (Ohio), EUA: Dorothy Stang, membre de la Congregació de les Germanes de Nostra Senyora de Namur.
- 1934 Anderny (França): Vinko Globokar, compositor de música contemporània i trombonista francès d'origen eslovè.[30]
- 1939, Leningrad: Ielena Obraztsova, mezzosoprano russa (m. 2015).[31]
- 1940, Liverpool, West Derby, Regne Unit: Ringo Starr, músic de rock anglès, segon bateria de The Beatles.
- 1941, Phoenix, Arizona: Nancy Farmer, escriptora de literatura juvenil estatunidenca, aclamada internacionalment.[32]
- 1944, Hampton Lucy, Warwickshire (Anglaterra): Sir Ian Wilmut, científic britànic, conegut com un dels membres de l'equip que l'any 1996 van clonar per a primera vegada un mamífer de cèl·lules adultes, l'Ovella Dolly.[33]
- 1949, Houston (Texas), EUA: Shelley Duvall, actriu estatunidenca de cinema i televisió (m. 2024).
- 1959, Berlín Estː Barbara Krause, nedadora alemanya, primera a fer 100 m. lliures en 55''.[34]
- 1966, Budapest, Hongria: Eszter Bálint, cantant, compositora, violonista i actriu hongareso-estatunidenca.[35]
- 1975, Stuttgart, Baden-Württemberg: Nina Hoss, actriu alemanya de cinema i teatre.[36]
Necrològiques
[modifica]- Països Catalans
- 1724 - Viena: Antoni Desvalls i de Vergós, militar austriacista català.
- 1895 - Barcelona: Josep Oriol Mestres i Esplugas, arquitecte i pessebrista català.
- 1955 - Benimaclet, València: Carles Salvador i Gimeno, poeta, etnòleg i gramàtic valencià (n. 1893).
- 1959 - el Port de Pollença, Mallorca: Hermen Anglada i Camarasa, pintor català.
- 1973 - Palma: Isabel Bauzà Tomàs, Bel Rollet, personatge popular de Palma (n. 1910).[37]
- 1982 - Terrassa: Agustí Bartra i Lleonart, poeta, prosista i professor universitari català.
- 2003 - Esparreguera, Baix Llobregat: Lola Lizaran, actriu catalana (n. 1932).[38]
- 2005 - València: Amand Blanquer i Ponsoda, compositor i pedagog musical valencià (n. 1935).
- Resta del món
- 1304, Perusa, Estats Pontificis: Benet XI, papa.
- 1307, Burgh by Sands, Carlisle, Cumberland (Anglaterra): Eduard I d'Anglaterra (n. 1239).[39]
- 1826 - Würzburg: Friedrich Dülon, compositor i flautista prussià.
- 1879 - Kansas City, Missouri (EUA): George Caleb Bingham, pintor estatunidenc (n. 1811).[40]
- 1901:
- 1930 - Crowborough, Anglaterra: Arthur Conan Doyle, escriptor escocès, creador del famós detectiu Sherlock Holmes (n. 1859).[43]
- 1950 - Nova York (EUA): "Fats" Navarro, trompetista estatunidenc de jazz (n. 1923).[44]
- 1965 - Jerusalem: Moshe Sharett, segon Primer Ministre d'Israel entre 1953 i 1955, membre del Mapai (n. 1894).[45]
- 1994 - Madrid: María Lacrampe, infermera socialista espanyola (n. 1909).[46]
- 1998 - Abuja, Nigèria: Moshood Kashimawa Olawale Abiola, conegut com a Moshood Abiola, polític nigerià guanyador de les eleccions de 1993, mort en arrest domiciliari (n. 1937).[47]
- 1951 - París, França: Francesc Boix i Campo, fotògraf català, conegut per les seves fotografies de Mauthausen (n. 1920).
- 1976 - Santa Monica, Califòrnia, Estats Units: Norman Foster, director, actor i guionista estatunidenc.
- 1989 - Buenos Airesː Irene Bernasconi, biòloga marina argentina coneguda pel seu treball a l'Antàrtida (n. 1896).[48]
- 2006 - Cambridge, Anglaterra: Syd Barrett, un dels fundadors del grup de rock psicodèlic Pink Floyd.
- 2014
- Tiblisi, Georgia: Eduard Xevardnadze, polític georgià.[49]
- Madrid: Alfredo Di Stéfano Laulhé, jugador i entrenador de futbol d'origen argentí nacionalitzat espanyol.
- 2021 - Pétion-Ville, Haitíː Jovenel Moïse, empresari i polític haitià. Va ser president d'Haití del 2017 fins al 2021, quan va ser assassinat (n. 1968).[50]
Festes i commemoracions
[modifica]- Festa de Sant Ot (o Dot) a València d'Àneu (el Pallars Sobirà)
- Fins a mitjan segle xx, festa major de la Seu d'Urgell; es traslladà al primer diumenge de setembre i el 1961, al darrer diumenge d'agost
- Mare de Déu de les Ares, patrona dels viatgers que creuen el port de la Bonaigua; aplec a l'ermita, situada al costat de l'hostal d'aquest port
- Sanfermines o Festes de Sant Fermí a Pamplona.
- Església Catòlica[52]
- Sants al Martirologi romà (2011):
- Ot d'Urgell, Odó o Dot, bisbe d'Urgell (1122);
- només a Espanya: Sant Fermí, bisbe, patró de Navarra;
- Pantè d'Alexandria, catequista (211);
- Edilburga de Faremoutiers, abadessa (695);
- Sexburga d'Ely, abadessa (699); Hedda de Winchester, bisbe (706);
- Willibald d'Eichstätt, bisbe (787);
- Antonino Fantosati, Giuseppe Maria Gambaro, Marc Ji Tianxiang, Maria Guo Lizhi, màrtirs (1900);
- Beats al Martirologi romà (2011): Benet XI, papa (1304); Oddino Barotti, prevere (1400);
- Roger Dickkinson, Radulph Milner, Lawrence Humphrey, màrtirs (1591);
- Iphigénie de Gaillard de la Valdene, Nonne, Jean-Joseph Juge de Saint-Martin, màrtirs (1794);
- Carlo Liviero, bisbe (1932); Pere To Rot, màrtir (1945); María Romero Meneses, monja (1977).
- Sants que no són al Martirologi: Apol·loni de Brèscia;
- Màrtirs de Dirràquium (120);
- Eufrosina i Florència, verges;
- Il·lidi de Clarmont, bisbe (385);
- Medrà, Odrà i Kierà de Saighir, monjos (s. VI);
- Merryn de Cornualla; Natuit de Trèveris, bisbe màrtir;
- Bonit de Monte Cassino, abat (ca. 582);
- Ercongota de Faremoutiers, monja (660);
- Setrida de Faremoutiers, abadessa (660);
- Ampeli de Milà, bisbe (ca. 672);
- Bodard de Poitiers, eremita (ca. 700);
- Angelelm d'Auxerre, bisbe (828);
- Beats Conrad de Himmerod, monjo (1222)
- Venerable Josep Gras i Granollers, fundador de la congregació de les Filles de Crist Rei.
- Teobald de Marly, abat.
- A l'Orde del Cister:
- trasllat de les relíquies de Thomas Becket, arquebisbe i màrtir; a Anglaterra i França:
- trasllat de les relíquies de santa Bega d'Andenne.
- Església Copta
- 30 Baoni: sant Joan Baptista, profeta, precursor de Jesús, màrtir; Marta i Maria de Betània, seguidores de Jesús.
- Església Armènia (segons el calendari gregorià)
- 18 Margats: corresponen als sants del 24 de juny del calendari julià.
- Sants: Joan Baptista, profeta, precursor de Jesús, màrtir;
- Tais, penitent.
- Església Ortodoxa d'Etiòpia
- 30 Sane: corresponen als sants del 24 de juny del calendari julià.
- Gabra Krestos, monjo (s. XV)
- Església Ortodoxa (segons el calendari julià)
- Se celebren els corresponents al 20 de juliol del calendari gregorià.
- Església Ortodoxa de Síria (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 24 de juny del calendari julià.
- Sants: Febrònia de Nisibis màrtir;
- Joan el Baptista, profeta, precursor de Jesús, màrtir;
- Set màrtirs de Samòsata
- Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià)
Corresponen als sants del 24 de juny del calendari julià.
- Sants: Joan el Baptista, profeta;
- Orenci, Farnaci, Heros, Ferm, Firmí, Ciríac i Longí de Geòrgia, màrtirs (s. III-IV);
- Niceti de Remesiana, bisbe (414);
- Ivan de Karlstein, eremita (900);
- Antoni de Dimsk (1224);
- Miquel de Tver, príncep (1319);
- Joan el Jove, màrtir (1332);
- Joan de Jarensk, monjo (1561);
- Joan i Jaume de Menjugi (1566-1569);
- Panagiotis de Cesarea, màrtir (1765);
- Atanasi de Paros (1813);
- Geràssim Dobroserdov, bisbe d'Astrakan (1880).
- Església Ortodoxa Grega
- Església Evangèlica d'Alemanya
- Tilman Riemenschneider, escultor (1531).
- Esglésies anglicanes
- Sant Tomàs Becket, arquebisbe de Canterbury i màrtir.
Referències
[modifica]- ↑ Anthropos, Edicions 86-91, 1988, p. xv.
- ↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX. Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9.
- ↑ Palmowski, Jan.. Diccionario de historia universal del siglo XX. 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4.
- ↑ «Ipanema (barco de vapor)». Pares (Portal de Archivos españoles). Centro Documental de la Memoria Histórica. Ministerio de Cultura y Deporte. Gobierno de España. [Consulta: maig 2019].
- ↑ Goodhart, David. The British Dream. Atlantic Books, London (2013): p. 222
- ↑ «Agricultura confirma el primer caso de gripe aviar por una cepa H5N1 de alta virulencia» (en castellà). El Mundo, 10-07-2006. [Consulta: 22 febrer 2004].
- ↑ Miralles i Monserrat, Joan. Onomàstica i literatura. L'Abadia de Montserrat, 1996, p. 123. ISBN 978-84-7826-713-2.
- ↑ «7 de juliol». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Marta Pérez i Sierra - Poemes». Versos.cat - Blog de poesia. [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ «Serpent de llibres: La trampa de foc». Biblioteca Municipal de Manlleu, 23-03-2013. [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ Jeffares, Neil. «STELLA, Claudine Bouzonnet-». Dictionary of pastellists before 1800 (online edition).
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Joseph Marie Jacquard» (en francès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ Larousse, Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Félicien Rops» (en francès). [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1906» (en anglès americà). [Consulta: 21 juliol 2020].
- ↑ «Gustav Mahler». A: enciclopedia.cat. Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «Nettie Stevens» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 31 març 2021].
- ↑ «Lion Feuchtwanger | German writer» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ Chagall, Marc, 1887-1985.. Tradiciones judías : 26 de abril, 4 de julio de 1999. [España]: Fundación Juan March, 1999. ISBN 84-7075-477-7.
- ↑ «Winétt de Rokha (1892-1951)» (en castellà). Memoria Chilena. Biblioteca Nacional de Chile, actualitzacióː agost 2021. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ «DE SICA, Vittorio in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-10-20. [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Robert A. Heinlein | American author» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «MENOTTI, Gian Carlo in "Dizionario Biografico"» (en italià). Arxivat de l'original el 2020-10-20. [Consulta: 8 juliol 2020].
- ↑ «Margaret Walker | American author and poet» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑
- ↑ «Blanca París Corcoll | enciclopedia.cat». [Consulta: 22 abril 2023].
- ↑ RTVE. «Muere la actriz Pat Hitchcok, la única hija de Alfred Hitchcock» (en castellà), 11-08-2021. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ Madrid, Jose. «Patricia, la hija que sabía demasiado de su padre, Alfred Hitchcock ,muere a los 93 años» (en castellà). Vanitatis El Confidencial, 11-08-2021. [Consulta: 26 maig 2023].
- ↑ Kornbluh, Felicia. «Rodríguez-Trías, Helen (7 July 1929–27 Dec. 2001), pediatrician, public health activist, and feminist» (en anglès). Oxford University Press. DOI: 10.1093/anb/9780198606697.001.0001/anb-9780198606697-e-16486. [Consulta: 24 maig 2024].
- ↑ «Hank Mobley | American musician» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ Dictionnaire des compositeurs.. France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-559-8.
- ↑ «Obituàris. Elena Obraztsova». Opera News, Vol. 79, Núm. 10, 01-04-2015. Arxivat de l'original el 2017-08-08. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Nancy Farmer». Library Thing. [Consulta: 18 maig 2020].
- ↑ «Sir Ian Wilmut | British biologist» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «Krause, Barbara» (en alemany). Bundesstiftung zur Aufarbeitung der SED-Diktatur. Ch. Links Verlag. [Consulta: 18 maig 2024].
- ↑ «Eszter Balint» (en castellà). Discogs. [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ SensaCine. «Nina Hoss». [Consulta: 15 maig 2020].
- ↑ Riera, Joan. «Na Bel ´Rollet´, una trotaciudad» (en castellà). Diario de Mallorca, 28-08-2013. [Consulta: 25 maig 2023].
- ↑ «La actriz Lola Lizarán fallece a los 71 años víctima de un cáncer» (en castellà). La Vanguardia, 07-07-2003. [Consulta: 16 maig 2020].
- ↑ «Edward I | Biography, Reign, Reforms, Wars, & Facts» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «George Caleb Bingham | Biography, Art, & Facts» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ Ramos, Gemma. Dona i artista. La col·lecció del Museu de Terrassa: Ajuntament de Terrassa. ohDigital, 2019-06-03, p. 121.
- ↑ «Johanna Spyri | Swiss writer» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «Arthur Conan Doyle | enciclopèdia.cat». [Consulta: 8 maig 2020].
- ↑ «Fats Navarro | American musician» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «Moshe Sharett | prime minister of Israel» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «Lacrampe Iglesias, María» (en castellà). Fundación Pablo Iglesias. [Consulta: 22 febrer 2021].
- ↑ Mwakikagile, Godfrey. Ethnic politics in Kenya and Nigeria. Nova Publishers, 2001, p.99. ISBN 1560729678.
- ↑ «La estrella de Bernasconi sigue brillando». El Carnotaurus. Boletín del Museo Argentino de Ciencias Naturales, núm. 7, 7-2002, pàg. 4-5.
- ↑ «Eduard Shevardnadze | Soviet foreign minister and president of Georgia» (en anglès). [Consulta: 7 juliol 2020].
- ↑ «Assassinat el president d'Haití en un atac contra la seua residència». Europa Press, 07-07-2021 [Consulta: 7 juliol 2021].
- ↑ Schäfer, Joachim. «Kalender - 7. Juli» (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon, 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
- ↑ Santi, beati e testimoni.
