Vés al contingut

Gutierre de Cetina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGutierre de Cetina

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1520 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Sevilla (Espanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort1554 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (33/34 anys)
Mèxic Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópoeta, escriptor, militar Modifica el valor a Wikidata


Gutierre de Cetina (Sevilla, 1520 - Mèxic, 1557?) fou un poeta espanyol del Renaixement i el Segle d'or, sovint considerat, pel caràcter de la seua obra, un seguidor del moviment petrarquista.[1]

Biografia

[modifica]

De família noble benestant, els seus progenitors van ser Beltrán de Cetina i Alcocer, originari d'Alcalà d'Henares, i Francisca del Castillo y Zanabria, possiblement morisca originària de Sevilla. Fruit d'aquest matrimoni l'any 1518 nasqueren quatre fills: en Gutierre (1520), en Beltrán (1521), l'Ana Andrea del Castillo (1525) i en Gregorio (1527). La seua infància transcorregué majoritàriament a la capital andalusa.

En algun moment de la seua joventut es trasllada a València on s'enrolà a la Jornada d'Alger de 1541 com a soldat a les ordres de Carles I. També descobrí i llegí als humanistes italians: Luigi Tansillo, Ludovico Ariosto i Pietro Bembo. Però les dues influències més importants de la seua lírica foren, sense cap mena de dubte, Francesco Petrarca, Ausiàs March i Garcilaso de la Vega. D'ells emularia temàtica, mètrica i retòrica, especialment al concepte d'amor i expressivitat ausiasmarquians.[2]

Durant gran part de la seua vida treballà per al príncep Antonio de Leyva a la seua cort d'Ascoli. Relacionant-se també amb Luís de Leyva i Diego Hurtado de Mendoza. Influenciat per tots auquest adoptà el sobrenom pastoral Vandalio i desenvolupà un cançoner d'amor dedicat a la comtessa Laura Gonzaga. A aquesta dama va dedicat el madrigal més emblemàtic de la seua obra:[3]

« (castellà) Ojos claros, serenos,
si de un dulce mirar sois alabados,
¿por qué si me miráis, miráis airados?
Si cuanto más piadosos,
más bellos parecéis a aquel que os mira,
no me miréis con ira,
porque no parezcáis menos hermosos.
¡Ay, tormentos rabiosos!
Ojos claros, serenos,
ya que así me miráis, miradme al menos.
(català) Ulls clars, serens,
si d'un dolç mirar sou lloats,
Per què, si em mireu, mireu irats?
Si com més piadosos,
més bells pareixeu a aquell que us mira,
no em mireu amb ira,
perquè no paregueu menys bonics.
Ai turments rabiosos!
Ulls clars, serens,
ja que així em mireu, mireu-me almenys.
»
— Gutierre de Cetina

Ja en 1554, en Cetina retornà a Espanya després del matrimoni de la comtessa amb Juan Francisco Trivulcio. L'any 1556 marxà al Virregnat de Nova Espanya amb el seu oncle Gonzalo López. Després de dedicar-se un temps a la poesia del desamor i humor (Diálogo entre la cabeza y la gorra) es tornà a enamorar amb la dama Leonor de Osma. De fet sota la seua finestra morí a mans d'un rival gelós.[4]

Enllaços externs

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «EL PETRARQUISMO EN ESPAÑOL» (en espanyol europeu), 08-06-2018. [Consulta: 2 maig 2019].
  2. «Gutierre de Cetina». Gran enciclopèdia catalana. [Consulta: 2 maig 2019].
  3. «Biografia de Gutierre de Cetina». [Consulta: 2 maig 2019].
  4. «Gutierre de Cetina | Spanish poet» (en anglès). [Consulta: 2 maig 2019].