Gutierre de Cetina

Gutierre de Cetina

Biografia
Naixement	1520 (Gregorià) Sevilla (Espanya)
Mort	1554 (Gregorià) (33/34 anys) Mèxic
Activitat
Ocupació	poeta, escriptor, militar

Gutierre de Cetina (Sevilla, 1520 - Mèxic, 1557?) fou un poeta espanyol del Renaixement i el Segle d'or, sovint considerat, pel caràcter de la seua obra, un seguidor del moviment petrarquista.

Biografia

De família noble benestant, els seus progenitors van ser Beltrán de Cetina i Alcocer, originari d'Alcalà d'Henares, i Francisca del Castillo y Zanabria, possiblement morisca originària de Sevilla. Fruit d'aquest matrimoni l'any 1518 nasqueren quatre fills: en Gutierre (1520), en Beltrán (1521), l'Ana Andrea del Castillo (1525) i en Gregorio (1527). La seua infància transcorregué majoritàriament a la capital andalusa.

En algun moment de la seua joventut es trasllada a València on s'enrolà a la Jornada d'Alger de 1541 com a soldat a les ordres de Carles I. També descobrí i llegí als humanistes italians: Luigi Tansillo, Ludovico Ariosto i Pietro Bembo. Però les dues influències més importants de la seua lírica foren, sense cap mena de dubte, Francesco Petrarca, Ausiàs March i Garcilaso de la Vega. D'ells emularia temàtica, mètrica i retòrica, especialment al concepte d'amor i expressivitat ausiasmarquians.

Durant gran part de la seua vida treballà per al príncep Antonio de Leyva a la seua cort d'Ascoli. Relacionant-se també amb Luís de Leyva i Diego Hurtado de Mendoza. Influenciat per tots auquest adoptà el sobrenom pastoral Vandalio i desenvolupà un cançoner d'amor dedicat a la comtessa Laura Gonzaga. A aquesta dama va dedicat el madrigal més emblemàtic de la seua obra:

«	(castellà) Ojos claros, serenos, si de un dulce mirar sois alabados, ¿por qué si me miráis, miráis airados? Si cuanto más piadosos, más bellos parecéis a aquel que os mira, no me miréis con ira, porque no parezcáis menos hermosos. ¡Ay, tormentos rabiosos! Ojos claros, serenos, ya que así me miráis, miradme al menos.	(català) Ulls clars, serens, si d'un dolç mirar sou lloats, Per què, si em mireu, mireu irats? Si com més piadosos, més bells pareixeu a aquell que us mira, no em mireu amb ira, perquè no paregueu menys bonics. Ai turments rabiosos! Ulls clars, serens, ja que així em mireu, mireu-me almenys.	»
— Gutierre de Cetina

Ja en 1554, en Cetina retornà a Espanya després del matrimoni de la comtessa amb Juan Francisco Trivulcio. L'any 1556 marxà al Virregnat de Nova Espanya amb el seu oncle Gonzalo López. Després de dedicar-se un temps a la poesia del desamor i humor (Diálogo entre la cabeza y la gorra) es tornà a enamorar amb la dama Leonor de Osma. De fet sota la seua finestra morí a mans d'un rival gelós.

Enllaços externs

• Poemes de Gutierre de Cetina (en castellà).