Gyula Farkas
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 28 març 1847  Sárosd (Hongria) (en)  | ||
| Mort | 27 desembre 1930 (83 anys) Budapest District XVIII (Hongria) (en) | ||
| Formació | Universitat de Pest, actual Budapest | ||
| Es coneix per | Lemma de Farkas | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Matemàtiques | ||
| Ocupació | Matemàtiques | ||
| Organització | Universitat de Pest Universitat de Kolozsvár; actual Cluj-Napoca, (Romania) | ||
| Membre de | |||
.JPG)
Gyula Farkas, o en alemany Julius Farkas, (1847-1930) va ser un matemàtic hongarès.
Vida i Obra
[modifica]Farkas va néixer en una família noble empobrida; a la seva infantesa la família es va traslladar a viure a Győr, on Farkas va acabar els seus estudis secundaris a l'abadia benedictina d'aquesta localitat, havent també publicat alguns escrits sobre música. A continuació es va matricular a la facultat de dret de la universitat de Pest, però ho va haver de deixar per la mala situació financera de la família, fent de professor particular.[1] Torna a la universitat per estudiar física i matemàtiques i es gradua el 1870. Els anys següents és professor al institut de Székesfehérvár i també fa de tutor dels fills del baró Imre Miske. El fet de dirigir una revista crítica, genera tensions amb l'administració de la ciutat i el 1874 passa a fer de tutor dels fills del comte Géza Batthyány, cosa que li permet viatjar per Europa. El 1880 es trasllada a Budapest i el 1881 obté el doctorat en matemàtiques i comença a donar classes a la seva universitat.[2]
El 1887 va ser nomenat professor extraordinari de física teòrica de la Universitat de Kolozsvár (actual Cluj-Napoca, a Romania), lloc que havia ocupat anys abans Mór Réthy. El 1888 passà a ser professor titular i va romandre en aquesta universitat[3] fins a la seva retirada el 1915 per problemes de visió.[4] Va ser degà de la facultat de ciències en repetides ocasions i també rector de la universitat el curs 1907-1908.[5] Des d'aquests llocs, va atraure molts matemàtics eminents com professors de la universitat, com foren els casos de Lipót Fejér, Lajos Schlesinger, Alfred Haar i Frigyes Riesz.[6]
Els quinze últims anys de la seva vida els va passar amb la seva neboda al barri Pestszentlőrinc de Budapest, sense deixar de participar en l'activitat científica a través de la Societat Fisico-Matemàtica Hongaresa.[2]
Els seus treballs de recerca van ser sobre tot en física teòrica, però el seu anàlisi era tan profund que creava les matemàtiques que necessitava per a les seves demostracions. A partir de la dècada dels 1890's va estar especialment interessat en el principi de Fourier, estudiant les condicions necessàries per a l'equilibri de les desigualtats;[7] en aquest estudi va formular el avui conegut com a lemma de Farkas.[8]
Referències
[modifica]- ↑ Gábos, Kolumbán i Németh, 2009, p. 81.
- ↑ 2,0 2,1 Gábos, Kolumbán i Németh, 2009, p. 82.
- ↑ Kása, Kassay i Kolumbán, 2006, p. 98.
- ↑ Kása, Kassay i Kolumbán, 2006, p. 102-103.
- ↑ Kása, Kassay i Kolumbán, 2006, p. 101.
- ↑ Kása, Kassay i Kolumbán, 2006, p. 102.
- ↑ Kása, Kassay i Kolumbán, 2006, p. 119.
- ↑ Martinas i Brodszky, 2000, p. 17.
Bibliografia
[modifica]- Gábos, Zoltán; Kolumbán, József; Németh, Sándor. «Farkas Gyula (1847-1930)». A: I. Kovács Kiss Gyöngy (ed.). Hivatás és tudomány (en hongarès). Szerzők, 2009, p. 81-104. ISBN 978-973-8231-84-9.
- Kása, Zoltán; Kassay, Gábor; Kolumbán, József (eds.). Proceedings of the International Conference In Memoriam Gyula Farkas (en anglès). Cluj University Press, 2006.
- Martinas, Katalin; Brodszky, Ildikó «Thermodynamics of Gyula Farkas - a new (old) approach to entropy» (en anglès). Periodica Polytechnica. Chemical Engineering, Vol. 44, Num. 1, 2000, pàg. 17-27. ISSN: 0324-5853.
- Szénássy, Barna; Bognár, János. History of Mathematics in Hungary Until the 20th Century (en anglès). Springer, 1992. ISBN 9783540554974.
Enllaços externs
[modifica]
- O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Gyula Farkas» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland. (anglès)