Vés al contingut

Hélène Sardeau

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHélène Sardeau
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement7 juliol 1899 Modifica el valor a Wikidata
Anvers (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort1968 Modifica el valor a Wikidata (68/69 anys)
Altres nomsBiddle, Hélène Sardeau
Biddle, Mrs. George Modifica el valor a Wikidata
FormacióArt Students League of New York
School of American Sculpture (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscultura Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescultora Modifica el valor a Wikidata
MovimentModernisme estatunidenc Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGeorge Biddle Modifica el valor a Wikidata


Hélène Sardeau (Anvers, 7 de juliol de 1899 - 23 de març de 1969) va ser una escultora estatunidenca d'origen belga.

Biografia

[modifica]

Sardeau va arribar als Estats Units amb la seva família el 1913. Va estudiar al Barnard College, a la Lliga d'Estudiants d'Art de Nova York, al Cooper Union, i a l'Escola d'Escultura americana, totes ubicades a la Ciutat de Nova York.[1][2] Més endavant va estudiar amb Mahonri Young.[3] Durant els anys 1920, ella i la seva germana, Mathilde, van fer unes nines decoratives que recordaven actors i actrius del moment.[4] També va fer les màscares de la pel·lícula de 1927 Prometheus in Chains.[5]

Trajectòria

[modifica]

Va ser membre fundador del Sculptors Guild, un gremi d'escultors. El seu primer encàrrec destacat va ser The Slave (1940), per a la Terrassa Central de l'Ellen Phillips Samuel Memorial de Philadelphia, i que posteriorment seria exhibit al Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA) abans de la seva instal·lació permanent.[6][7] La seva obra de terracota Els Amants (1937) va estar inclosa en l'exposició temporal del MoMA Three Centuries of American Modernism (1938), una exposició que també va viatjar al Musée du Jeu de Paume a París.[8] El 1942, la ministra d'educació del Brasil li va encarregar uns relleus i unes pintures murals per a la Biblioteca Nacional de Rio de Janeiro.[9] A l'estiu de 1949, va ser una de les escultores que va mostrar la seva obra en la 3a mostra internacional d'escultura del Museu d'Art de Filadèlfia.[10]

Obres destacades

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Opitz, Glenn B, Editor, Mantle Fielding's Dictionary of American Painters, Sculptors & Engravers, Apollo Book, Poughkeepsie NY, 1986 p.811
  2. Editor. «A Look Back. Helene Sardeau, Croton Sculptor and Wife of Painter George Biddle» (en anglès). Everything Croton, 28-10-2014.
  3. «Helene Sardeau» (en anglès). Smithsonian American Art Museum. [Consulta: 28 març 2018].
  4. Cavendish, Charles «Players See Themselves as Dolls». Theatre Magazine, 35, 5-1922, pàg. 302–303.
  5. MacKinnon, Kenneth. Greek Tragedy into Film (en anglès). Routledge, 2013-10-08. ISBN 9781317806868. 
  6. «Helene Sardeau» (en anglès). Smithsonian American Art Museum. [Consulta: 28 març 2018].
  7. Elisofon, Edward Alden Jewelleliot «Exhibitions of Art to Aid War Relief; 'the Slave' Goes on Exhibition Here» (en anglès). , 25-06-1940 [Consulta: 28 març 2018].
  8. «Three Centuries of American Art | MoMA» (en anglès). The Museum of Modern Art. [Consulta: 28 març 2018].
  9. «Art Notes» (en anglès). [Consulta: 28 març 2018].
  10. «70 Sculptors 70». Life, 26, 20-06-1949, pàg. 112–113.
  11. «Sailors of the United States Mails (full-scale model, Ossining, NY Post Office)» (en anglès). Smithsonian American Art Museum. [Consulta: 28 març 2018].
  12. «The Slave - Association for Public Art». .
  13. «Post Office Reliefs - Greenfield MA - Living New Deal». .
  14. «Art Notes». .
  15. Editor. «EverythingCroton: A LOOK BACK @ HELENE SARDEAU, CROTON SCULPTOR & WIFE OF PAINTER GEORGE BIDDLE», 28-10-2014.
  16. Nyenhuis, Jacob E. Myth and the Creative Process: Michael Ayrton and the Myth of Daedalus, the Maze Maker (en anglès). Wayne State University Press, 2003. ISBN 0814330029. 
  17. Gardner, Albert TenEyck; N.Y.). American Sculpture: A Catalogue of the Collection of the Metropolitan Museum of Art (en anglès). Metropolitan Museum of Art, 1965. 
  18. «Untitled | University of Maryland Art Gallery» (en anglès). www.artgallery.umd.edu. [Consulta: 28 març 2018].