HD 28185 b

HD 28185 b
Tipus	planeta extrasolar
Data de descobriment	4 abril 2001 i desembre 2001
Mètode de descobriment	espectroscòpia Doppler
Cos pare	HD 28185 (mul)
Constel·lació	Eridà
Època	J2000.0
Dades orbitals
Semieix major a	1,035 ua
Excentricitat e	0,055
Període orbital P	385,53 d
Distància angular θ	0,02614 "
Característiques físiques i astromètriques
Massa	5,7 M_J
Paral·laxi	25,3642 mas
Moviment propi (declinació)	−59,75 mas/a
Moviment propi (ascensió recta)	84,071 mas/a
Ascensió recta (α)	4h 26m 26.3227s
Declinació (δ)	-11° 26' 57.0545''
Catàlegs astronòmics
	HD 28185b (Henry Draper Catalogue); TIC 37947783b (TESS Input Catalog)

HD 28185 b és un planeta extrasolar a 128 anys llum de la Terra a la constel·lació d'Eridà. El planeta va ser descobert orbitant l'estrella semblant al Sol HD 28185 l'abril de 2001 com a part del sondeig per als planetes extrasolars del sud CORALIE, i la seva existència va ser confirmada de manera independent pel Magellan Planet Search Program el 2008.^[5] HD 28185 b orbita el seu sol en una òrbita circular que es troba a la vora interior de la zona habitable de la seva estrella.^[6]

Descobriment

HD 28185 b es va descobrir detectant petites variacions periòdiques en la velocitat radial de la seva estrella mare causades per l'atracció gravitatòria del planeta. Això es va aconseguir mesurant el desplaçament Doppler de l'espectre de l'estrella. L'any 2001 es va anunciar que HD 28185 mostrava una oscil·lació al llarg de la línia de visió amb un període de 383 dies, amb una amplitud que indicava una massa mínima de 5,72 vegades la de Júpiter.^[7]^[8]

Òrbita i massa

HD 28185 b triga 1,04 anys a orbitar la seva estrella mare. A diferència de la majoria dels planetes de període llarg coneguts, l'òrbita de HD 28185 b té una excentricitat baixa, comparable a la de Mart al sistema solar.^[9] L'òrbita es troba completament dins de la zona habitable de la seva estrella.^[6]

L'amplitud de les oscil·lacions de la velocitat radial significa que el planeta té una massa almenys 5,7 vegades la de Júpiter al sistema solar. No obstant això, el mètode de la velocitat radial només dona un valor mínim de la massa del planeta, depenent de la inclinació orbital a la nostra línia de visió. Per tant, la massa real del planeta pot ser molt més gran que aquest límit inferior.

Característiques

Donada l'alta massa del planeta, és molt probable que sigui un gegant gasós sense superfície sòlida. Com que el planeta només s'ha detectat indirectament mitjançant observacions de l'estrella, es desconeixen propietats com el seu radi, composició i temperatura. Les irradiacions de periastre (0,959 UA), semieix major (1,031 UA) i apoastre (1,102 UA) són el 112 %, el 96,6 % i el 84,5 % de la Terra.^{[nota 1]}

Com que HD 28185 b orbita a la zona habitable de la seva estrella, alguns han especulat sobre la possibilitat de vida als mons en el sistema HD 28185.^[10] Tot i que es desconeix si els gegants gasosos poden suportar vida, les simulacions d'interaccions de marees suggereixen que HD 28185 b podria albergar satèl·lits de massa terrestre en òrbita al seu voltant durant molts milers de milions d'anys.^[11] Aquestes llunes, si existeixen, poden ser capaços de proporcionar un entorn habitable, encara que no està clar si aquests satèl·lits es formarien en primer lloc.^[12] A més, un petit planeta en un dels punts troians del gegant gasós podria sobreviure en una òrbita habitable durant llargs períodes.^[13] L'alta massa de HD 28185 b, de més de sis masses de Júpiter, fa que qualsevol d'aquests escenaris sigui més probable que si el planeta estigués aproximadament la massa de Júpiter o menys.

Notes

↑ De ${\frac {f}{f_{\oplus }}}=\left({\frac {R_{\ast }}{R_{\odot }}}\right)^{2}\left({\frac {T_{\ast }}{t_{\odot }}}\right)^{4}\left({\frac {d}{\mathrm {1\ AU} }}\right)^{-2}$ El radi de l'estrella és 1,15 vegades la del Sol, la temperatura és de 5609 K en comparació amb el Sol 5777 K. La irradiància ve donada per la lluminositat bolomètrica dividida pel quadrat de la distància, el flux dividit per la constant solar, la relació relativa a la Terra.

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Michel Mayor «The CORALIE survey for southern extra-solar planets. VI. New long period giant planets around HD 28185 and HD 213240» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 12-2001, pàg. 999–1004. DOI: 10.1051/0004-6361:20011366.
↑ ^2,0 ^2,1 ^2,2 Hugh R. A. Jones «3-D selection of 167 sub-stellar companions to nearby stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 9-2022. DOI: 10.3847/1538-4365/AC7E57.
↑ Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.
↑ ^4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.
↑ Minniti, Dante; Butler, R. Paul; López-Morales, Mercedes; Shectman, Stephen A.; Adams, Fred C.; Arriagada, Pamela; Boss, Alan P.; Chambers, John E. «Low-Mass Companions for Five Solar-Type Stars From the Magellan Planet Search Program». The Astrophysical Journal, 693, 2, 2009, pàg. 1424–1430. arXiv: 0810.5348. Bibcode: 2009ApJ...693.1424M. DOI: 10.1088/0004-637X/693/2/1424.
↑ ^6,0 ^6,1 Jones, Barrie W.; Sleep, P. Nick; Underwood, David R. «Habitability of Known Exoplanetary Systems Based on Measured Stellar Properties» (en anglès). The Astrophysical Journal, 649, 2, 2006, pàg. 1010–1019. arXiv: astro-ph/0603200. Bibcode: 2006ApJ...649.1010J. DOI: 10.1086/506557.
↑ «Exoplanets: The Hunt Continues!» (en anglès). European Southern Observatory [Garching, Alemanya], 04-04-2001 [Consulta: 12 juliol 2023].
↑ Santos, N. «The CORALIE survey for southern extra-solar planets VI. New long-period giant planets around HD 28185 and HD 213240» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 379, 3, 2001, pàg. 999–1004. Arxivat de l'original el 13 de juliol de 2006. arXiv: astro-ph/0106255. Bibcode: 2001A&A...379..999S. DOI: 10.1051/0004-6361:20011366.
↑ Butler, R. P.; Wright, J. T.; Marcy, G. W.; Fischer, D. A.; Vogt, S. S.; Tinney, C. G.; Jones, H. R. A.; Carter, B. D.; Johnson, J. A.; McCarthy, C.; Penny, A. J. «Catalog of Nearby Exoplanets» (en anglès). The Astrophysical Journal, 646, 1 pàgines=505–522, 2006. arXiv: astro-ph/0607493. Bibcode: 2006ApJ...646..505B. DOI: 10.1086/504701.
↑ Mullen, L. «Extrasolar Planets with Earth-like Orbits», 2001. Arxivat de l'original el 29 de setembre de 2006. [Consulta: 22 juliol 2006].
↑ Barnes, J.; O'Brien, D. «Stability of Satellites around Close-in Extrasolar Giant Planets» (en anglès). Astrophysical Journal, 575, 2, 2002, pàg. 1087–1093. arXiv: astro-ph/0205035. Bibcode: 2002ApJ...575.1087B. DOI: 10.1086/341477.
↑ Canup, R.; Ward, W. «A common mass scaling for satellite systems of gaseous planets» (en anglès). Nature, 441, 7095, 2006, pàg. 834–839. Bibcode: 2006Natur.441..834C. DOI: 10.1038/nature04860. PMID: 16778883.
↑ Schwarz, R.; Dvorak, R.; Süli, Á.; Érdi, B. «Survey of the stability region of hypothetical habitable Trojan planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 474, 3, 2007, pàg. 1023–1029. Bibcode: 2007A&A...474.1023S. DOI: 10.1051/0004-6361:20077994.

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: HD 28185 b

«HD 28185» (en anglès). Exoplanets. Arxivat de l'original el 3 de març de 2016. [Consulta: 1r novembre 2008].

Coordenades: 04^h 26^m 26.3205^s; −10° 33′ 02.955″

[10] De ${\frac {f}{f_{\oplus }}}=\left({\frac {R_{\ast }}{R_{\odot }}}\right)^{2}\left({\frac {T_{\ast }}{t_{\odot }}}\right)^{4}\left({\frac {d}{\mathrm {1\ AU} }}\right)^{-2}$ El radi de l'estrella és 1,15 vegades la del Sol, la temperatura és de 5609 K en comparació amb el Sol 5777 K. La irradiància ve donada per la lluminositat bolomètrica dividida pel quadrat de la distància, el flux dividit per la constant solar, la relació relativa a la Terra.

[4ef6a445f14ef7604c664121bb8b8e81919bfe81-1] 1,0 ^1,1 Michel Mayor «The CORALIE survey for southern extra-solar planets. VI. New long period giant planets around HD 28185 and HD 213240» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 3, 12-2001, pàg. 999–1004. DOI: 10.1051/0004-6361:20011366.

[43631ad3d7719511f2b1757d0c293bb517cfa815-2] 2,0 ^2,1 ^2,2 Hugh R. A. Jones «3-D selection of 167 sub-stellar companions to nearby stars». The Astrophysical Journal Supplement Series, 1, 9-2022. DOI: 10.3847/1538-4365/AC7E57.

[91642d05e0190fec8a00d60bfeca1b443916acf9-3] Afirmat a: Enciclopèdia Extrasolar Planets. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès.

[b64af6c056b6c5f6a7ea17156dcd718d4744bbf8-4] 4,0 ^4,1 ^4,2 ^4,3 ^4,4 Afirmat a: Gaia Data Release 2. Llengua del terme, de l'obra o del nom: anglès. Data de publicació: 25 abril 2018.

[5] Minniti, Dante; Butler, R. Paul; López-Morales, Mercedes; Shectman, Stephen A.; Adams, Fred C.; Arriagada, Pamela; Boss, Alan P.; Chambers, John E. «Low-Mass Companions for Five Solar-Type Stars From the Magellan Planet Search Program». The Astrophysical Journal, 693, 2, 2009, pàg. 1424–1430. arXiv: 0810.5348. Bibcode: 2009ApJ...693.1424M. DOI: 10.1088/0004-637X/693/2/1424.

[jones-6] 6,0 ^6,1 Jones, Barrie W.; Sleep, P. Nick; Underwood, David R. «Habitability of Known Exoplanetary Systems Based on Measured Stellar Properties» (en anglès). The Astrophysical Journal, 649, 2, 2006, pàg. 1010–1019. arXiv: astro-ph/0603200. Bibcode: 2006ApJ...649.1010J. DOI: 10.1086/506557.

[eso0114-7] «Exoplanets: The Hunt Continues!» (en anglès). European Southern Observatory [Garching, Alemanya], 04-04-2001 [Consulta: 12 juliol 2023].

[8] Santos, N. «The CORALIE survey for southern extra-solar planets VI. New long-period giant planets around HD 28185 and HD 213240» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 379, 3, 2001, pàg. 999–1004. Arxivat de l'original el 13 de juliol de 2006. arXiv: astro-ph/0106255. Bibcode: 2001A&A...379..999S. DOI: 10.1051/0004-6361:20011366.

[Butler2006-9] Butler, R. P.; Wright, J. T.; Marcy, G. W.; Fischer, D. A.; Vogt, S. S.; Tinney, C. G.; Jones, H. R. A.; Carter, B. D.; Johnson, J. A.; McCarthy, C.; Penny, A. J. «Catalog of Nearby Exoplanets» (en anglès). The Astrophysical Journal, 646, 1 pàgines=505–522, 2006. arXiv: astro-ph/0607493. Bibcode: 2006ApJ...646..505B. DOI: 10.1086/504701.

[11] Mullen, L. «Extrasolar Planets with Earth-like Orbits», 2001. Arxivat de l'original el 29 de setembre de 2006. [Consulta: 22 juliol 2006].

[12] Barnes, J.; O'Brien, D. «Stability of Satellites around Close-in Extrasolar Giant Planets» (en anglès). Astrophysical Journal, 575, 2, 2002, pàg. 1087–1093. arXiv: astro-ph/0205035. Bibcode: 2002ApJ...575.1087B. DOI: 10.1086/341477.

[13] Canup, R.; Ward, W. «A common mass scaling for satellite systems of gaseous planets» (en anglès). Nature, 441, 7095, 2006, pàg. 834–839. Bibcode: 2006Natur.441..834C. DOI: 10.1038/nature04860. PMID: 16778883.

[14] Schwarz, R.; Dvorak, R.; Süli, Á.; Érdi, B. «Survey of the stability region of hypothetical habitable Trojan planets» (en anglès). Astronomy and Astrophysics, 474, 3, 2007, pàg. 1023–1029. Bibcode: 2007A&A...474.1023S. DOI: 10.1051/0004-6361:20077994.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]

[9]

[nota 1]

[10]

[11]

[12]

[13]