Hagadà de Sarajevo
 Còpies de l'Hagadà de Sarajevo a l'edifici del parlament de Bòsnia i Hercegovina | |
| Tipus | manuscrit il·luminat i movable heritage (en)   |
|---|---|
| Fitxa | |
| Autor | Anònim |
| Llengua | hebreu |
| Publicació | Barcelona, c. 1350 |
| Creació | c. 1350 |
| Format | en pergamí |
| Material | calfskin (en) |
| Dades i xifres | |
| Tema | Text per a la Péssah |
| Gènere | religiós |
| Nombre de pàgines | 84 |
L'Hagadà de Sarajevo és un manuscrit il·luminat que conté el text tradicional de la Hagadà que es recitat durant el Pessa'h o Pasqua jueva. És una de les Hagadà sefardites que varen ser produïdes a Barcelona al voltant de 1350. L'Hagadà és propietat del Museu Nacional de Bòsnia i Hercegovina de Sarajevo des de 1894, quan va pagar 150 corones (equivalent a uns 8.000 € de 2010).[a] El seu valor econòmic és incalculable, si bé, quan un museu de Madrid la va sol·licitar per a una exposició l'any 1992, es va demanar que fos assegurada per 7 milions de dòlars pel seu transport.[1][2]
L'Hagadà de Sarajevo està manuscrita sobre pergamí blanquejat i il·luminat amb coure i or. Conté 34 pàgines d'il·lustracions d'escenes claus en la Bíblia des de la creació fins a la mort de Moisès. Algunes pàgines estan tacades amb vi, una evidència que va ser utilitzat en moltes festes de la Péssah.[3]
Història
[modifica]
L'Hagadà de Sarajevo ha estat sovint prop de la destrucció, si bé ha sobreviscut. Els historiadors creuen que el llibre va ser tret de Barcelona pels jueus locals quan van ser expulsats pel Decret de l'Alhambra, el 1492. Les seves notes marginals indiquen que va estar a Itàlia en el segle xvi. Va ser venuda al Museu Nacional de Sarajevo el 1894 per un tal Joseph Kohen, membre d'una família indigent que va haver de vendre l'Hagadà per sobreviure. Com que Sarajevo estava sota la dominació austrohongaresa, la peça es va enviar a Viena per ser examinada i un conservador maldestre la va enquadernar amb unes tapes noves, llençant les originals.[4]
Durant la Segona Guerra Mundial, el manuscrit va ser amagat dels nazis i dels ústaixes pel bibliotecari en cap del museu, Derviš Korkut, que va arriscar la seva vida, traient il·legalment l'Hagadà fora de Sarajevo. Korkut la va donar a un clergue musulmà a Zenica, on va ser amagada sota el terra de fusta de la mesquita i de cases musulmanes. El 1957, va ser publicat un facsímil de l'Hagadà per Sándor Scheiber, director del Seminari Rabí de Budapest. El 1992, durant la Guerra de Bòsnia, el manuscrit va sobreviure a un robatori en el museu i va ser descobert a terra durant la investigació policial per l'inspector local Fahrudin Čebo, amb molts altres objectes que els lladres van creure que no eren valuosos. Durant el setge de Sarajevo per les forces serbobosnianes (el setge més llarg de la història moderna), va sobreviure en una cambra cuirassada subterrània d'un banc. Va haver-hi rumors que el govern l'havia venut per tal de comprar armes; el president de Bòsnia va mostrar el manuscrit a la comunitat Seder el 1995 per a desmentir-ho.
Posteriorment, el manuscrit va ser restaurat mitjançant una campanya especial finançada per les Nacions Unides i la comunitat jueva bosniana el 2001, i va passar a exposar-se de manera permanent al museu des de desembre de 2002.
El 1985, se'n va imprimir una reproducció a Ljubljana, amb 5.000 còpies. El maig de 2006, la Sarajevo publishing house Rabic Ltd. va anunciar una propera publicació de 613 còpies més de l'Hagadà en pergamí fet a mà, que intenta recrear fidelment l'aspecte de l'original del segle xiv, al·ludint al 613 Mitsvà.[5]
S'esmenta breument el manuscrit en la pel·lícula Benvinguts a Sarajevo de Michael Winterbottom. En la novel·la Els guardians del llibre, de Geraldine Brooks (2008), es narra una història de ficció de l'Hagadà des dels seus orígens a Catalunya fins al Museu de Sarajevo.
La història de Derviš Korkut, que va salvar el llibre dels nazis, va ser narrada en un article de Geraldine Brooks a la revista The New Yorker.[4] L'article també narra la història de la jove jueva Mira Papo, a qui Korkut i la seva esposa van amagar dels nazis mentre custodiaven l'Hagadà. En un gir del destí, l'anciana Mira Papo, vivint a Israel-Palestina, va protegir la filla de Korkut durant la Guerra bosniana dels 1990.
Una còpia d'aquesta Hagadà va ser donada a Tony Blair, quan era primer ministre del Regne Unit, pel magnífic Muftí de Bòsnia i Hercegovina, Mustafa Ceric, durant una cerimònia de la Fundació Faith de Tony Blair, el desembre de 2011. El Muftí el va presentar com a símbol interreligiós de cooperació i respecte, destacant les dues ocasions en què el llibre jueu va ser protegit per part de musulmans.[6] Una altra còpia va ser donada pel magnífic Mufti Ceric a un representant del Rabinat d'Israel durant la trobada interreligiosa "Viure junts és el Futur" organitzada a Sarajevo per la Comunitat de Sant Egidi.[7]
Notes
[modifica]- ↑ El museu està tancat per problemes econòmics des de 2012. Es pot veure una còpia al Museu Jueu de Sarajevo i, a les llibreries especialitzades de la capital, es poden trobar facsímils d'aquesta obra
El museu de Bosnia ja tornar a estar obert. En aquests moment la sala de la Hagada l'estan renovant amb més mesures de seguretat.
Referències
[modifica]- ↑ «The Sarajevo Haggadah». Haggadah.ba. Arxivat de l'original el 19 d’abril 2020. [Consulta: 16 abril 2015].
- ↑ «The Sarajevo Haggadah» (en anglès). [Consulta: 1r abril 2023].
- ↑ Reff, Zach «A Passover Relic». San Diego Jewish Journal [Consulta: 28 març 2015]. Arxivat 22 de maig 2006 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2006-05-22. [Consulta: 28 març 2015].
- ↑ 4,0 4,1 Brooks, Geraldine «The Book of Exodus: A Double Rescue in Wartime Sarajevo» (PDF). The New Yorker, 03-12-2007. Arxivat de l'original el 21 de març 2012 [Consulta: 12 maig 2015]. Arxivat 21 de març 2012 a Wayback Machine.
- ↑ «The Sarajevo Haggadah». haggadah.ba. [Consulta: 30 març 2012].
- ↑ «Fundació Tony Blair». Arxivat de l'original el 2012-02-03. [Consulta: 28 març 2015].
- ↑ Dal muftì di Bòsnia il dono dell'Haggadah al gran rabbinato di Israele, Avvenire
Bibliografia
[modifica]- Broderick, Herbert R. «Observations on the Creation Cycle of the Sarajevo Haggadah» (en anglès). Zeitschrift für Kunstgeschichte, 47, 1984, pp. 320-332 [Consulta: 12 maig 2015].
Enllaços externs
[modifica]