Vés al contingut

Hakita-(Hg)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Hakita)
Infotaula de mineralHakita-(Hg)

Zones amb hakita-(Hg) marcades amb color verd Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaCu₆(Cu₄Hg₂)Sb₄Se₁₂Se
Localitat tipusPředbořice, Bohèmia Central, Bohèmia, República Txeca
Classificació
Categoriasulfurs
Nickel-Strunz 10a ed.2.GB.05
Dana3.3.6.4
Heys5.4.9
Propietats
Sistema cristal·líisomètric
Estructura cristal·linaa = 10,83Å;
Grup puntual4 3m - hextetraèdrica
Colorde gris-marró a crema-blanc
Duresa (Mohs)4,5
Lluïssormetàl·lica
Color de la ratllablanc
Diafanitatopaca
Densitat6,3 g/cm³ (calculada)
Propietats òptiquesisotròpica
Impureses comunesAs
Més informació
Estatus IMAmineral redefinit (Rd) Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2019 s.p. Modifica el valor a Wikidata
SímbolHak-Hg Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La hakita-(Hg), abans coneguda simplement com a hakita, és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany i dona nom al subgrup de la hakita. Va ser anomenada en honor de Jaroslav Hak, mineralogista txec.[1]

Característiques

[modifica]

La hakita-(Hg) és un selenur de fórmula química Cu₆(Cu₄Hg₂)Sb₄Se₁₂Se. Cristal·litza en el sistema isomètric en forma de grans anèdrics, de fins a 0,3 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hakita-(Hg) pertany a «02.G - Nesosulfarsenits, etc. amb S addicional» juntament amb els següents minerals: argentotennantita, freibergita, giraudita, goldfieldita, tennantita, tetraedrita, selenoestefanita, estefanita, pearceïta, polibasita, selenopolibasita, cupropearceïta, cupropolibasita i galkhaïta.

Formació i jaciments

[modifica]

La hakita-(Hg) es forma en filons epitermals de calcita.[2] Va ser descoberta a Předbořice, a la Bohèmia Central (Bohèmia, República Txeca). També ha estat descrita a Alemanya, l'Argentina, el Japó, Mèxic, altres indrets de la República Txeca, i Rússia.[1]

Sol trobar-se associada a altres minerals com: berzelianita, clausthalita, umangita, calcopirita, pirita, uraninita, hematita, goetita i or natiu.[2]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 «Hakite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Hakite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 8 de maig 2019. [Consulta: 29 gener 2019].