Hakita-(Hg)
 Hakita-(Hg) | |
|---|---|
 Zones amb hakita-(Hg) marcades amb color verd  | |
| Fórmula química | Cu₆(Cu₄Hg₂)Sb₄Se₁₂Se |
| Localitat tipus | Předbořice, Bohèmia Central, Bohèmia, República Txeca |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.GB.05 |
| Dana | 3.3.6.4 |
| Heys | 5.4.9 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Estructura cristal·lina | a = 10,83Å; |
| Grup puntual | 4 3m - hextetraèdrica |
| Color | de gris-marró a crema-blanc |
| Duresa | 4,5 |
| Lluïssor | metàl·lica |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 6,3 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Impureses comunes | As |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA2019 s.p. |
| Símbol | Hak-Hg |
| Referències | [1] |
La hakita-(Hg), abans coneguda simplement com a hakita, és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany i dona nom al subgrup de la hakita. Va ser anomenada en honor de Jaroslav Hak, mineralogista txec.[1]
Característiques
[modifica]La hakita-(Hg) és un selenur de fórmula química Cu₆(Cu₄Hg₂)Sb₄Se₁₂Se. Cristal·litza en el sistema isomètric en forma de grans anèdrics, de fins a 0,3 mm.[2] La seva duresa a l'escala de Mohs és 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hakita-(Hg) pertany a «02.G - Nesosulfarsenits, etc. amb S addicional» juntament amb els següents minerals: argentotennantita, freibergita, giraudita, goldfieldita, tennantita, tetraedrita, selenoestefanita, estefanita, pearceïta, polibasita, selenopolibasita, cupropearceïta, cupropolibasita i galkhaïta.
Formació i jaciments
[modifica]La hakita-(Hg) es forma en filons epitermals de calcita.[2] Va ser descoberta a Předbořice, a la Bohèmia Central (Bohèmia, República Txeca). També ha estat descrita a Alemanya, l'Argentina, el Japó, Mèxic, altres indrets de la República Txeca, i Rússia.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: berzelianita, clausthalita, umangita, calcopirita, pirita, uraninita, hematita, goetita i or natiu.[2]
Referències
[modifica]