Vés al contingut

Hans Moravec

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHans Moravec

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement30 novembre 1948 Modifica el valor a Wikidata (75 anys)
Kautzen (Àustria) Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaBerlín (1996–)
Cambridge (1992–)
Pittsburgh (1980–)
Palo Alto (1971–1980)
London (1969–1971)
Wolfville, Nova Scotia (1967–1969)
Montreal (1953–1967)
Kautzen (1948–1953) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Stanford - Philosophiæ doctor (1971–1980)
Universitat d'Ontario Occidental - màster (1969–1971)
Universitat d'Acadia - grau universitari (–1969) Modifica el valor a Wikidata
Director de tesiJohn McCarthy Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballRobòtica Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióenginyer, futuròleg, roboticista, informàtic, escriptor, professor d'universitat, investigador d'intel·ligència artificial, co-fundador Modifica el valor a Wikidata
OcupadorSeegrid Corporation (en) Tradueix (2003–)
Universitat Carnegie Mellon (1980–)
Universitat Stanford (1971–1980) Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables

Lloc webfrc.ri.cmu.edu… Modifica el valor a Wikidata
Hans Moravec

Hans Moravec (30 de novembre de 1948, Kautzen, Àustria) és un investigador en robòtica de la Carnegie Mellon University. És conegut pels seus escrits sobre robòtica, intel·ligència artificial, i en general sobre l'impacte de la tecnologia en la societat. Hom el considera un futuròleg que ha publicat diversos articles des de l'òptica del transhumanisme. En la seva tasca com a enginyer Moravec ha desenvolupat diverses tècniques de visió artificial.

El seu propi cognom dona nom a una espècie d'éssers sentidors anomenats moravecs dins de la tetralogia de ficció Ilió/Olymp de Dan Simmons. Aquests éssers són l'evolució dels robots que va enviar la humanitat per explorar el Sistema Solar exterior, i compten amb característiques humanoides (com la passió per l'art i alguns òrgans funcionals), robòtiques (com ara braços, cossos blindats o actuadors), i cibernètiques (com ara cervells ampliats).

Trajectòria

[modifica]

Moravec va assistir a Loyola College a Montreal durant dos anys, després es va traslladar a la Universitat d'Acadia, on va obtenir el seu BSc en matemàtiques el 1969. Va obtenir el seu Mestratge en Ciències de la computació el 1971 de la Universitat de Western Ontario.¡ Més tard va obtenir un doctorat a Stanford el 1980 per a un robot amb TV integrada, controlable remotament amb un ordinador. El robot podia fer servir carreres d'obstacles. Un altre èxit en robòtica va ser el descobriment de nous enfocaments per a la representació espacial d'un robot, per exemple les reixetes d'ocupació 3D. També va desenvolupar la idea dels robots de Bush. El 2003, a Pittsburgh, Pennsilvània, Moravec va cofundar Seegrid Corporation, una empresa de robòtica amb l'objectiu de desenvolupar un robot totalment autònom capaç de moure's a l'entorn sense intervenció humana. Moravec també és conegut pel seu treball a Space tethers i la paradoxa que porta el seu nom.

Impacte en l'art

[modifica]

El seu propi cognom dona nom a una espècie d'éssers anomenats moravecs dins de la tetralogia de ficció llión/Olympo de Dan Simmons. Aquests éssers són l'evolució dels robots que va enviar la humanitat per explorar el sistema solar exterior, i expliquen amb característiques humanoides (com la passió per l'art i alguns òrgans funcionals), robòtiques (com braços, cossos blindats o actuadors), i cibernètiques (com cervells ampliats).[1]

Referències

[modifica]
  1. www.eltambor.es. «La inteligencia artificial, ¿nos está llevando a las puertas del 1984 de Orwell?» (en castellà), 09-06-2018. [Consulta: 15 desembre 2023].

Bibliografia

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]