Suïcidi quàntic
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
En mecànica quàntica, hom anomena suïcidi quàntic un experiment mental proposat de manera independent per Hans Moravec (1987) i Bruno Marchal (1988), i desenvolupat per Max Tegmark el 1998.[1]
L'experiment tracta de distingir entre la interpretació de Copenhaguen i la teoria dels universos múltiples de Hugh Everett a través d'una variació de l'experiment del gat de Schrödinger, que consisteix a mirar aquest últim des del punt de vista del gat.
L'experiment suposa un home assegut amb una arma que apunta al seu cap. L'arma és manipulada per una màquina que mesura la rotació d'una partícula subatòmica. Cada vegada que l'home premi el gallet l'arma es dispararà depenent del sentit de la rotació de la partícula: Si gira en sentit horari l'arma es dispara, si gira en sentit contrari no ho fa.
Segons la interpretació de Copenhaguen, amb cada execució de l'experiment hi ha un 50% de possibilitats que l'arma sigui disparada i l'home mori: al final l'experimentador morirà. D'altra banda, la teoria dels universos múltiples diu que en cada execució de l'experiment divideix l'univers en dos: un en què l'home continua viu i un altre en què mor. Després de moltes sèries de la prova, hi haurà molts universos. En tots ells excepte en un l'home deixarà d'existir, però sempre hi haurà un univers on segueixi existint. Des del punt de vista de l'home, per molt que premi el gallet de l'arma aquesta mai es dispararà, ja que la seva consciència seguirà existint en molts dels universos. Això últim és el que s'anomena immortalitat quàntica.
Referències
[modifica]- ↑ Tegmark, Max The Interpretation of Quantum Mechanics: Many Worlds or Many Words?, 1998
Enllaços externs
[modifica]- How Quantum Suicide Works (anglès)